L’arribada de Pedro Sánchez a la presidència del govern espanyol es converteix en una oportunitat perquè el Consell veja ateses les seues reivindicacions polítiques, que es van trobar amb la porta tancada durant el mandat de Mariano Rajoy. Passades poc més de 78 hores des de la presa de possessió, el govern valencià ja prepara una carta amb les demandes de les diferents conselleries, amb l’esperança que el nou el nou executiu estatal, més afí políticament que l’anterior, puga atendre-les.
El passat divendres, durant la reunió del Consell, el president de la Generalitat, Ximo Puig, va demanar als consellers que elaboren el mapa de prioritats “reals” per a fer-lo arribar a Pedro Sánchez un cop estiga instal·lat a la Moncloa i haja anomenat el seu govern. En aquest sentit, des de Presidència van demanar als consellers, però, que aquest mapa de prioritats no es convertira en una mena de carta als Reis d’Orient i que es limitaren a fer peticions assumibles a curt i mitjà termini.
El president Puig va fer aquest dilluns públiques part de les demandes que la Generalitat traslladarà al futur Consell de Ministres i va insistir, tal com ve fent des de divendres, dia de la moció de censura, que l’actitud de la Generalitat vers el govern espanyol continuarà sent igual de reivindicativa que amb el govern de Mariano Rajoy per tal que es garantisquen els drets dels valencians.
Finançament i recursos d’anticonstitucional
La principal demanda del Consell és la millora del sistema de finançament autonòmic. Aquestos dies, Puig ha continuat recordant que el País Valencià és el pitjor finançat de tot l’Estat i que el model de finançament autonòmic actual està caducat des de 2014.
A aquesta reivindicació ja històrica se suma la demanda de retirar tots els recursos d’anticonstitucionalitat que el govern de Mariano Rajoy ha presentat a diverses lleis valencianes. És el cas, per exemple, de la Llei per la Funció Social de la Vivenda o de la universalitat de la sanitat.
El president Puig considera que els recursos presentats “el que fan és complicar la vida de la gent” i assegura també que “són qüestions que depenen de la voluntat política”. Per aquesta raó es considera que un primer gest del nou govern podria ser la retirada de tots els recursos d’inconstitucionalitat, així com la desconvocatòria de les comissions bilaterals.
Segons va explicar Puig, totes les reivindicacions que ara es faran al govern Sánchez ja es feren al govern Rajoy. En el seu moment moltes d’elles van obtindre resposta, en alguns casos inclús positiva, però el que s’espera del nou govern és que passe de les paraules als fets. En aquest sentit, el Consell voldria que tant la Llei de Plurilingüisme com la llei d’horaris comercials, ambdúes pendents d’una comissió bilateral, quedaren intactes.
Agenda Valenciana d’Infraestructures
Una de les conselleries amb més demanes és la d’Habitatge i Obres Públiques. Els requeriments del departament passen pel compliment de l’Agenda Valenciana d’Infraestructures. En aquest document demanaran “qüestions bàsiques”, com ara el compliment del Pla de Rodalia anunciat per l’exministre de Foment, Íñigo de la Serna, la millora de la xarxa de carreteres i l’acceleració del Corredor Mediterrani.
Pel que fa al servei de Rodalia, el ministeri de Foment va prometre més de 1.400 milions per als trens que es repartirien en nou anys. Els primers pressupostos després d’aquell anunci, els de 2018, solament han assignat 50 milions per a aquest pla. A això cal sumar la demanda per la inclusió als pressupostos d’una partida per a millorar el transport metropolità de València, que en els Pressupostos Generals de l’Estat de 2018 no han rebut ni un euro.
Respecte a les carreteres, la gratuïtat de l’AP-7 és una altra de les exigències històriques de la Conselleria. Des de l’Ajuntament de València, demanaran el desbloqueig de la situació de l’ampliació de les carreteres V-21 i V-30. Respecte a la primera, l’Ajuntament ha comunicat a l’administració estatal el seu rebuig al projecte plantejat inicialment i la necessitat de negociar una proposta alternativa que preveja menys afecció als terrenys d’horta propers. I sobre la V-30, l’alcalde, Joan Ribó, ha assenyalat que s’han presentat “al·legacions molt serioses” i ha afirmat que les actuacions previstes en ambdues vies són qüestions que “en el seu moment es plantejaran” al govern espanyol.
Educació i finançament cultural
La conselleria encapçalada per Vicent Marzà té com a objectiu principal que el govern espanyol done via lliure al desplegament de la Llei de Plurilingüisme desconvocant la comissió bilateral sol·licitada pel ministre Íñigo Méndez de Vigo. Una altra reivindicació important en l’àrea d’educació serà la petició de derogar el Reial Decret 14/2012, que augmentava de 18 a 20 les hores lectives del professorat de Secundària.
Pel que fa a cultura, el principal objectiu serà traslladar al govern espanyol els greuges comparatius respecte a altres contenidors culturals d’arreu l’Estat . En aquest sentit, les exigències de Cultura passaran per demanar un millor finançament per a l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM), perquè aquest s’equipare amb les aportacions que reben altres museus de l’Estat amb les mateixes característiques.
El model de gestió del Museu de Belles Arts serà un altre dels punts a tractar, que inclourà la demanda de posar en marxa un nou òrgan de gestió que dote la pinacoteca de més autonomia a través d’un patronat o consorci, fórmules que van començar a treballar-se entre la Conselleria i el Ministeri i que fins ara no s’havia trobat cap resultat. A més a més, continua vigent la reclamació d’una major dotació econòmica per al centre museístic valencià.
El Palau de les Arts és el paradigma del greuge comparatiu que va mantindre l’executiu de Rajoy. De fet, el passat divendres, durant la presentació de la nova temporada, el secretari autonòmic de Cultura, Albert Girona, ja va avançar que el departament de Campanar estava treballant en l’elaboració d’un “memoràndum” en el qual explica “els greuges” que ve patint per part del Ministeri. Girona va explicar que amb l’arribada de Sánchez a la Moncloa s’obri una porta per a fer arribar les queixes sobre el finançament dels equipaments culturals del govern de Rajoy, amb l’esperança que el nou president siga considerat amb les necessitats d’un teatre que ofereix igual o més òperes que altres coliseus espanyols que fins ara han rebut millor tracte en els Pressupostos Generals de l’Estat.
El FLA i la ‘calendarització’ de la liquidació del sistema de finançament
A la reivindicació del nou model de finançament, comú a totes les conselleries i agents socials, Hisenda inclou la petició que el pagament del Fons de Liquiditat Autonòmica extraordinari deixe de ser partidista. La Conselleria critica que el govern espanyol pagava aquestos diners fent-los coincidir amb moments que electoralment convenia al Partit Popular.
D’altra banda, una de les reivindicacions històriques de la conselleria de Vicent Soler és la ‘calendarització’ del pagament de la liquidació del sistema de finançament. La Generalitat rebrà aquest juliol 1.500 milions d’euros corresponents a 2016 i el que es demana és que, en lloc de pagar-se tot de colp, es pague repartit en mensualitats entre els mesos de gener i juliol.
Que el govern espanyol assumisca “la seua responsabilitat” sobre el Consorci València 2007, que gestiona La Marina, és una altra de les demandes que Hisenda inclourà en la seua carta. El departament de Vicent Soler considera que “ha arribat l’hora” que el govern espanyol assumisca el deute de l’entitat.
Innovació i energies renovables
El foment de les energies renovables és un dels eixos principals de la Conselleria d’Economia i, en aquest sentit, el departament de Rafa Climent demanarà al govern de Pedro Sánchez que elimine els obstacles perquè aquest model energètic prolifere, com, per exemple, l’impost al sol. També demanaran que s’augmente l’aportació econòmica a l’I+D+I. Aquesta demanda s’inclou dins de l’objectiu d’Economia, i del Consell en general, de canviar el model productiu del País Valencià.
Pel que fa a l’ocupació i a l’atur, la Conselleria d’Economia demanarà a Sanchez una revisió global dels subsidis així com la revisió de la Llei 30 que facilite la Formació Professional ocupacional. El departament de Climent critica que l’infrafinançament fa que la conselleria compte amb 71 euros menys per aturat.
Aigua i Xylella
La conselleria d’Agricultura centra les seues demandes a lluitar contra el canvi climàtic i solucionar el problema de l’aigua i de Xylella fastidiosa. Pel que fa al problema de l’aigua, la conselleria d’Elena Cebrián vol encetar els treballs, dins del marc del Pacte Nacional, al voltant de la tarifació i preus de l’aigua. També demanaran al govern de Sánchez una major producció d’aigua dessalada així com el compliment de les inversions planificades als plans hidrològics de conca del Xúquer i del Segura, en matèria de modernització de regadius; eficiència; seguretat de preses i embassaments; manteniment, i neteja de llits.
Atacar el problema de Xylella fastidiosa ocuparà també part de les demandes de Cebrián al nou govern espanyol. En aquest sentit, Agricultura considera necessari el suport explícit del ministeri a les mesures adoptades per la conselleria motivades per la gravetat de la malaltia per a evitar l’expansió a altres zones.
Copagament sanitari
Els triomfs del Botànic en matèria de sanitat es volen traslladar també a l’Estat. Així, les demandes de la consellera Carmen Montón aniran encaminades a acabar amb el copagament farmacèutic. Al País Valencià ja estan exclosos d’aquest pagament els dependents, la gent major, els aturats i la gent en risc d’exclusió social. La consellera Montón ha defensat des que va assumir el seu càrrec en 2015 la derogació de la reforma sanitària de 2012 i garantir així l’accés universal a la sanitat.
Una altra de les demandes de la Conselleria de Sanitat és l’actualització del Pla Nacional de l’Hepatitis C. Pel que fa a aquest tema, la consellera Montón fa temps que demana “dispensar tots els tractaments amb independència del grau de la malaltia de cada pacient”.
Infraestructures judicials
Les demandes de la conselleria que gestiona Gabriela Bravo passen per la millora de les infraestructues, obsoletes en gran part dels partits judicials del país. En aquest sentit, demanarà la creació de més jutjats per a ampliar i renovar la planta judicial existent. Això inclouria mesures per a augmentar el personal i agilitzar així la tasca dels treballadors del departament.
