El president espanyol i secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, ha avançat el congrés federal del seu partit amb un únic propòsit aparent: blindar la unitat al voltant de la seua figura davant un curs polític que se li presenta ben complicat.
Els socialistes han recuperat la presidència de la Generalitat de Catalunya 14 anys després, però pel camí s’han deixat el suport imprescindible de Junts al Congrés dels Diputats i han encès, també, l’alarma entre alguns barons davant l’acord signat entre Esquerra Republicana i PSC per a dissenyar un nou sistema de finançament català que molts dirigents socialistes titllen d’insolidari.
A Sánchez, per tant, se li ha obert una escletxa interna a la qual cal sumar l’oposició agressiva d’un PP que sembla haver-se oblidat de l’amnistia –que queda molt lluny de ser aplicada en la seua totalitat– i se centra ara en el sistema de finançament i en les presumptes contrapartides que Esquerra Republicana podria traure a canvi d’haver facilitat la investidura de Salvador Illa.
Però, com afecta tot això al PSPV?
D’una banda, el lideratge de la ministra Diana Morant, erigida com a secretària general al març, no és un problema per a Sánchez. De fet, és tot el contrari, ja que Morant va ser nomenada sense haver de competir amb candidatures d’oposició degut a la intervenció del mateix Sánchez, que va voler evitar un congrés dividit i, sobretot, es va voler assegurar la victòria.
El cas, però, és que Morant és percebuda en molts cercles socialistes exactament com això: com la persona que Sánchez ha situat al capdavant del PSPV. La legitimitat, de moment, no ha sigut adquirida per la secretària general, que a més ha pres decisions discutides per tal d’intentar apaivagar els ànims d’una possible oposició interna. Especialment polèmica va ser la introducció del veterà dirigent alacantí Ángel Franco a l’executiva del PSPV, un moviment que va sorprendre bona part de la militància alacantina, enfrontada amb el líder a l’ombra del partit a la ciutat i en bona part de la demarcació, especialment al sud.
Possibles moviments
Mentrestant, altres recents aspirants a liderar el PSPV no han deixat d’actuar amb unilateralitat envers la direcció. L’alcalde de Mislata (Horta Sud) i secretari del partit a la demarcació de València ha exhibit una sintonia amb el president Carlos Mazón que no ha transmès cap altre dirigent socialista valencià. Ho va fer recentment en una roda de premsa en què Mazón, fins i tot, valorava el polític valencià. «Si estiguera a l’altre costat de la taula segur que avançaríem més amb el finançament», deia fent de passada una crítica clara a Morant.
No és la primera vegada que Bielsa actua d’aquesta manera, ja que al juliol va oferir un pacte d’estabilitat a PP i Ens Uneix a la Diputació de València que tampoc no va caure bé entre els dirigents del PSPV. Bielsa va ser nomenat vicesecretari general dins de l’executiva de Morant amb la voluntat de neutralitzar l’afany de l’alcalde de Mislata per créixer al si del partit, però el cert és que Bielsa no deixa escapar cap oportunitat per a marcar perfil propi.
Mentrestant, José Luis Ábalos, ara diputat al grup mixt després de l’expulsió del PSOE en esclatar el cas Koldo, ja ha deixat clar que no votarà automàticament el mateix que el seu partit al Congrés dels Diputats, fet que pot fer trontollar l’ajustada majoria del bloc d’esquerres. Cal no oblidar que Ábalos dona nom a una de les famílies més destacades del socialisme valencià, de la qual formava part l’actual president del partit, l’il·licità Alejandro Soler.
Els moviments d’aquests actors i d’altres possibles nous protagonistes es veuran reflectits després del congrés dels socialistes espanyols del novembre, ja que tot seguit s’hauran de celebrar congressos del PSPV a nivell nacional –Morant haurà de ser confirmada en el seu càrrec–, provincial, comarcal i municipal. És en aquestes curses on les candidatures alienes a Morant podran plantar-li cara sense que Pedro Sánchez intervinga directament, tal com va fer prèviament al conclave de Benicàssim (Plana Alta).
Teòricament, el PSPV hauria d’haver celebrat aquests esdeveniments de recomposició interna en menys d’un any, tot i que un hipotètic –a hores d’ara poc probable– avançament electoral podria complicar encara més les coses. El PSPV, amb Morant al capdavant, vol estar preparat davant aquesta eventualitat. I abans, Sánchez haurà de superar un congrés que no estarà exempt d’un soroll ambiental considerable.
