El ple del Congrés dels Diputats ha aprovat aquest dijous els pressupostos generals de l’Estat amb 187 vots a favor, una àmplia majoria assolida gràcies al sí del PSOE, Podem, ERC, PNB, Bildu, PDeCAT, CC, Més País, Compromís, l’exdiputada de Podem María Pita i el PRC. Les formacions contràries als comptes (PP, Vox, Junts, CUP, els exdiputats de Navarra Suma, Foro Asturias i Terol Existeix) han sumat 157 vots, mentre que el diputat del BNG s’ha abstingut. ERC i Bildu s’han abstingut a les seccions del Ministeri de Defensa, de la Casa Reial, del Tribunal de Comptes, del TC i del CGPJ, que han quedat aprovades amb el suport del PP.
Són els tercers pressupostos consecutius aprovats aquesta legislatura. Els comptes passen ara al Senat, on si no s’introdueixen esmenes quedaran llestos per a ser publicats al Butlletí Oficial de l’Estat i entraran en vigor l’1 de gener.
Els comptes han prosperat amb el suport dels socis, malgrat que ERC i Bildu s’han abstingut a dues de les partides dels comptes: les del Ministeri de Defensa, la Casa Reial, el Tribunal de comptes, el TC i el CGPJ. Totes aquestes partides han quedat aprovades igualment gràcies amb els vos de les formacions del govern i amb el suport del PP, que en aquestes partides ha canviat el no per un sí.
Ja abans de la votació, i en declaracions als passadissos del Congrés, la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, havia assegurat que l’aprovació dels comptes era una «boníssima notícia per al conjunt del país». «Estem molt satisfets després de moltes setmanes de diàleg i acord, i agraisc als grups polítics que hagen prioritzat l’interès d’Espanya a altres qüestions ideològiques que ens separen, però que al final ens permeten arribar a acords».
Els comptes han anat sumant suports a mesura que s’acostava el moment de la votació. El primer grup a confirmar el sí va ser el PNB, que va assolir un acord amb l’executiu per a la renovació del concert econòmic basc. També Més País i Compromís a canvi de més inversió per a salut mental i una agència de supervisió de la intel·ligència artificial.
Bildu s’hi va afegir després d’assolir un acord de 10 punts on, entre altres, el Govern espanyol es compromet a prorrogar el límit del 2% d’increment del lloguer recollit al reial decret 11/2022 fins al 31 de desembre del 2023. A més, l’executiu cedirà al govern basc i al navarrès la gestió completa dels nous impostos a la banca i a les elèctriques, i transferirà la competència de Trànsit al govern de Navarra.
El PDeCAT també va anunciar aquest dimarts que votarà a favor dels pressupostos fruit d’un acord per la gratuïtat dels trajectes en autobús de titularitat estatal durant tot l’any que ve al conjunt de l’estat espanyol. La mesura beneficiarà els passatgers que tinguen abonaments –no els bitllets senzills–, s’inclourà en el decret per pal·liar els efectes de la guerra d’Ucraïna i tindrà un cost de 30 milions d’euros.
ERC ha estat l’últim a confirmar definitivament un sí que ja es donava per fet. El portaveu dels republicans, Gabriel Rufián, ha reivindicat l’acord a l’hemicicle després d’arribar a un acord per al traspàs a la Generalitat de Catalunya de 900 milions d’euros per a infraestructures pendents. ERC ha aconseguit a l’últim moment també el traspàs de quatre casernes de la Guàrdia Civil, la paralització de les tasques de la molt alta tensió (MAT) a Girona, i 20 milions d’euros més per a la salut bucodental.
Tot junts sumen 187 vots, molt per damunt de la majoria absoluta de la cambra (174 vots) i els pràcticament mateixos suports que van obtenir els pressupostos generals de l’Estat per al 2022, que van ser 188. L’executiu espanyol exhibeix el resultat com una mostra de fortalesa dels engranatges del govern de coalició i els seus socis, tenint en compte que Pedro Sánchez va ser investit el 2020 només amb 167 vots i gràcies a l’abstenció d’ERC i Bildu.
