«Vox estan al govern, però continuen actuant com si estigueren a l’oposició, Soles es preocupen de les seues batalletes però faena, poca». Aquesta sensació, expressada amb paraules diferents, seria el balanç més consensuat de la tasca dels regidors de l’extrema dreta a l’Ajuntament de València segons les diferents fonts consultades per aquest reportatge, que inclouen tan treballadors municipals, com membres de l’oposició i persones pròximes al Partit Popular.
Des de Vox, el missatge és que «s’estan assentant» i que «ben prompte» tot començarà a canviar. És una frase que repeteixen com un mantra quan se’ls pregunta, tant en entrevistes públiques com quan se’ls inquireix en privat. I mentrestant ja han passat set mesos i l’empremta de del canvi promès per l’extrema dreta brilla per la seua absència.
L’empremta en faena, és clar. Àrees claus en mans de Vox com Parcs i Jardins o Agricultura es troben totalment paralitzades des de fa un any. La setmana passada Compromís denunciava que hi ha 4.000 escocells buits a la ciutat i uns altres 700 amb arbres morts mentre s’ha executat soles el 5% del pressupost de l’àrea. Badenas –regidor amb aquestes competències- va córrer a paralitzar la faena dels jardiners per a fer-los un míting, però responsables de les contractes expliquen que «no tenim cap indicació de les prioritats de la regidoria». La situació no varia massa a València Activa, on per ara s’han limitat a «marcar paquet» eliminant les polítiques d’igualtat però tampoc han impulsat cap altra iniciativa, més enllà d’utilitzar la institució per donar rellevància a candidats del partit, com Carlos Flores i Juan Carlos Girauta. Una línia de subvencions a agricultors –sense que se sàpìga perquè va venir de València Activa i no d’Agricultura, també ha despertat malestar i polèmica. «Moltes de les regidories de Vox, si estan funcionant, és perquè el PP hi té gent allí, gestors i personal tècnic que almenys saben que cal fer», assenyalen veus internes de l’ajuntament.
«És que ni tan sols van als actes protocolaris, són uns ganduls», assenyalen des de l’oposició. De fet, la incompareixença dels regidors de Vox on haurien d’estar obligats pel càrrec, fins i tot li ha causat algun disgust a l’equip de govern, com quan va perdre una votació al consell d’administració de l’EMT per aquest motiu.
Guerra mal soterrada
A canvi, els regidors de Vox no paren de clavar-se en jardins i desfermar polèmiques. «Pareix que és l’únic que els importa» es lamenten des de l’entorn del PP. L’última: l’inici d’una investigació de la Fiscalia contra la regidora Cecilia Herrero per un possible delicte d’odi, motiu pel qual Compromís ha exigit a María José Catalá que la destituïsca. Exigència que és d’esperar que no serà complerta.
I és que malgrat les males relacions i les constants eixides de to dels regidors de Vox, resulta obvi que Catalá necessita els seus vots i no pensa trencar la coalició. I Juanma Badenas fa valdre aquesta posició. «En matemàtiques 13 és més que quatre. Però en política 13 i quatre a voltes són quasi equivalents», explicava en una recent entrevista.
El punt culminant d’aquesta tensió arribaria el 27 de març, quan els quatre regidors de Vox abandonarien el Ple en protesta perquè Catalá no va donar la paraula a Badenas en una pregunta de l’oposició que afectava una competència seua. Un nivell d’enfrontament que no s’havia vist en huit anys de coalicions progressistes a l’ajuntament i que soles és la visualització d’una guerra interna molt més profunda.
«Vox no està ajudant en res, fins i tot podríem dir que està boicotejant, en temes que el PP considera claus –explica una font que coneix bé el funcionament de la coalició- com la Capitalitat Verda Europea o els Gay Games». De fet, en un dels actes relacionats amb aquesta Capitalitat Verda, el regidor de la Devesa-Albufera, José Luis Gosálbez, va despenjar-se amb un discurs negacionista del canvi climàtic, deixant en ridícul el nom de València a escala internacional.
Tampoc es pot dir que Catalá s’haja deixat avassallar per Badenas, amb qui mantenen una profunda enemistat des dels temps que en aquest segon era rector de la VIU. «L’estil de Catalá és pegar-li per darrere i cal reconéixer que se’ls la juga de tres en tres», assenyalen des de l’oposició. L’exemple d’aquesta actitud seria el pontege de les competències de València Activa per tal de mantenir les polítiques d’igualtat en ocupació o el manteniment del nom del passatge Guillem Agulló als Jardins de Vivers.
Unes accions que si bé serveixen per marcar un perfil propi allunyat de l’extrema dreta, tenen el seu component de risc amb un personatge com Badenas, a qui, gent que el coneix, el defineix com «imprevisible».
