Des que dimarts passat, la direcció de Més Compromís decidira presentar la candidatura d’Enric Morera per a l’acta de senador territorial que li correspon a la coalició, en contra de qui ha ostentat el càrrec les dues darreres legislatures, Carles Mulet, militant d’Iniciativa pel País Valencià (IPV), la guerra entre les dues formacions aliades ha escalat ràpidament i en els fòrums interns ja es parla de «deslleialtat» i «incompliment d’acords», però també de «ruptura» i «tribunals».
I com en tots els conflictes, cada part exposa els seus motius: per a Iniciativa, el senador territorial es compta en els càrrecs aconseguits en les eleccions autonòmiques i, per tant, els correspon a la seua quota, ja que tenen molts menys diputats autonòmics –que, a manca de presència al govern, són els únics càrrecs existents-, mentre que per a Més, es comptabilitza amb la gent que s’envia a Madrid, per la qual cosa si el senador és d’IPV, aquest partit tindria dos representants –Alberto Ibáñez al Congrés i el senador en qüestió- per un de Més –Àgueda Micó-, i així serien dos terços a favor dels escosocialistes, just al contrari dels acords de coalició.
El conflicte, a més, té una visibilitat molt més gran per les figures implicades. Per una banda, Carles Mulet ha fet una tasca infatigable i és, amb tota seguretat, l’únic senador reconeixible per a la majoria de valencians. A l’altra, Enric Morera –líder històric del Bloc i president de Les Corts dutant tot el Botànic- té un pes simbòlic i institucional important dins de Més.
Però pot un sol càrrec explicar aquest enfrontament que posa el projecte de Compromís al caire de la seua desaparició? Més aviat, aquesta seria l’espurna que ha fet encendre una metxa que es va carregar el mateix 28 de maig, però que portava macerant de fa molt més temps.
Un conflicte larvat
Les relacions entre Iniciativa i Més han passat per alts i baixos des que van crear la «cooperativa política», juntament amb Els Verds, ara fa 13 anys, però Compromís s’ha mantingut relativament estable durant tot aquest temps gràcies a una situació que tothom aportava alguna cosa: el Bloc –i després Més- el gruix de la militància i implantació territorial i Iniciativa, dues figures claus sense les quals no s’explicarien els èxits electorals de la coalició ni segurament tota la política valenciana de la darrera dècada: Mónica Oltra i, en certa mesura Joan Ribó, que encara que no era militant d’Iniciativa es trobaria sovint en la seua òrbita.
«En certa forma, el pes d’Iniciativa el marcava la figura d’Oltra i el seu lideratge, una volta Oltra desapareix de l’equació, què té per oferir Iniciativa a la coalició?», explica un analista que segueix de prop la vida interna de Compromís.
Aquesta lectura és compartida, amb matisos, per bona part de la direcció de Més. Una dirigent del partit ho resumeix: «Si quan vas a la batalla no aportes tropes, amb quina legitimitat vens després a reclamar res? És que la diferència entre uns i altres és molt gran». Ja fa anys que des de Més es reivindica convertir la coalició en un sol partit i acabar amb el sistema de quotes i negociacions interminables, una possibilitat que des d’IPV s’ha rebutjat sempre de pla. «En certa forma, la situació actual es podria llegir en aquesta clau: Més ha decidit passar de les paraules als fets i començar a deixar els seus socis sense espai per forçar-los a acceptar la unificació», reflexiona l’analista citat abans.
Aquesta «abraçada de l’os» vindria facilitada pel debilitament d’Iniciativa, tant per la pèrdua d’Oltra i les batalles internes –el relleu forçat de Mireia Mollà per Isaura Navarro com a consellera d’Agricultura a escassos mesos de les eleccions va ser el capítol més sonat. Però també per la pèrdua dels governs, tant de la Generalitat com de les diputacions i ajuntaments, sobretot el de València. Ara hi ha una gran quantitat de militants sense feina i molta pressió per a col·locar-los, el que fa incrementar batalles com les de l’acta de senador. Una realitat que les diferents fonts de la coalició neguen, però a l’hora de contractar qualsevol tipus de personal es deixa veure amb tota la seua cruesa. Al final, Compromís no té la capacitat dels grans partits com PP i PSOE de trobar una solució laboral a tota la gent que ha dedicat uns anys al govern i que s’espera poder recuperar en una hipotètica tornada a la Generalitat en uns anys.
Diferències ideològiques
El que potser no comptaven els dirigents de Més –donant per vàlida la tesi de «l’abraçada de l’os»- és que des d’Iniciativa no només és té voluntat per a resistir, sinó que a més s’està disposat a trencar Compromís i liderar un nou espai polític netament esquerrà. «Si per al 2027 volem estar en disposició d’aglutinar un 25% de l’electorat i superar el PSOE, ens cal incloure tot aquest electorat que fins ara votava Podem i Esquerra Unida i ara ha quedat orfe –explica un dirigent d’IPV- i per açò no només necessitem la pota valencianista, sinó també la pota esquerrana, capaç de sumar aliances amb aquest espai. I si açò no es pot fer des dins de Compromís, Iniciativa ho podem fer des de fora».
Des d’IPV calculen que l’espai purament valencianista al qual es dirigeix Més «no supera el 7 o el 8% dels vots» i és, per tant, insuficient per bastir una alternativa als socialistes. «Si a tu no t’importa si la sanitat és pública o privada i només vols que siga en valencià, mai interpel·laràs a un votant de Podem, per molt que a la ponència digues que ets d’esquerres», continua aquesta persona.
Precisament l’espai més netament valencianista és l’altre mal de cap de Més. Una part de la militància considera excessives les actuals aliances amb l’esquerra espanyola –que des d’IPV es consideren insuficients- i està cada volta més molesta. Un sector que al darrer congrés de Més va aconseguir pràcticament el 40% dels vots. Amb la pèrdua del govern i la recent incorporació a la plataforma Sumar, aquest malestar s’ha accentuat. Aquesta mateixa setmana, un manifest titulat Cal Guanyar demanava la creació d’una alternativa política «netament valenciana». Encara que per ara els promotors no han fet públics els seus noms, hi ha sectors de Més que han vist amb molts bons ulls la proposta.
Precisament –i la situació té certa ironia- és la inclusió a Sumar el principal motiu per mantenir Compromís unit ara mateix. L’aposta per Yolanda Díaz era compartida, tant per la direcció de Més com per Iniciativa, i ningú vol contribuir a la desestabilització del projecte en un moment en què toca negociar la formació del nou govern espanyol.
