No són bons moments per a les relacions entre el Consell i la comunitat acadèmica. L’advocacia de la Generalitat va retirar-se aquest dimarts del contenciós mantingut amb la Universitat Miguel Hernández (UMH), iniciat durant l’etapa del Botànic, amb la intenció que la Universitat d’Alacant (UA) perda definitivament el grau de Medicina que va recuperar durant la legislatura anterior.
El moviment, previsible en tant que ha anunciat, ha anat acompanyat d’una petició que accentua encara més l’agressivitat de l’administració autonòmica, i és que la Generalitat ha demanat l’anul·lació parcial a través de la qual es va generar el decret que oficialitzava la recuperació de Medicina per part de la UA.
Context històric i actual
A finals de la dècada dels anys noranta el Consell, presidit per Eduardo Zaplana, va impulsar la creació de la UMH amb campus central a Elx. Aquesta universitat servia, de facto, per a establir una competència directa amb la UA, que mai no ha deixat d’ostentar el monopoli acadèmic a la demarcació. Una de les decisions preses per tal de beneficiar la UMH va ser el traspàs del grau –en aquell moment llicenciatura– de Medicina a la universitat il·licitana, tot i que el campus d’aquesta especialitat s’instal·laria a Sant Joan d’Alacant (l’Alacantí).
No va ser mai cap secret que les relacions entre la UA i el Consell liderat per Zaplana no eren bones. Les diferències polítiques es traduïen en decisions que afectaven l’àmbit acadèmic, com ara l’esmentada. La UA mai no va deixar de manifestar el seu desacord, especialment amb el rector Andrés Pedreño, un dels més bel·ligerants contra les maniobres del Consell.
L’arribada de Mazón a la Generalitat l’any passat va ressuscitar el conflicte. Poc abans el seu antecessor, Ximo Puig, va fer que la UA recuperara Medicina sense que la UMH deixara d’oferir aquests estudis. El grau es duplicava, tal com passa amb altres especialitats com ara Dret, Empresarials o Informàtica, que conviuen en ambdues universitats. La tornada del PP, però, ha anat seguida d’una maniobra idèntica a la de fa quasi trenta anys. La denúncia de la UMH, que temia per la supervivència de l’oligopoli del grau de Medicina, va fer reaccionar el Botànic, que aspirava que la UA mantinguera el grau. Ara, amb la retirada de la Generalitat presidida per Mazón del contenciós, en virtut de la «imparcialitat» de l’administració –segons va dir el conseller José Antonio Rovira–, la UA indefensa per a mantindre el grau.
Reaccions
El president Mazón mai no ha sigut del tot clar en les seues intencions. Davant aquesta decisió, polèmica i criticada des de la ciutat d’Alacant –on perdre Medicina ja va generar una commoció important a finals dels anys noranta–, el president valencià va començar a parlar d’un «campus provincial» que mai no ha acabat de definir del tot.
La seua idea és, tal com defensa actualment, fer un centre d’estudis que aculla Medicina i altres especialitats del ram sanitari com ara Infermeria, Psicologia o Odontologia. No ha especificat si aquest possible campus hauria de ser impulsat per la universitat pública, per la privada o per una opció mixta, però el suport que li han brindat –segons ell– patronals com la CEV o la Cambra de Comerç fan pensar que l’opció privatitzadora és factible.
Segons el Consell actual aquest futur campus hauria de servir per a superar els conflictes entre la UA i la UMH, segons va expressar José Antonio Rovira, que també és conseller d’Universitats, però el posicionament de la UA no fa pensar en aquesta solució com un remei per a posar fi a l’enfrontament.
De fet, ahir mateix la rectora de la institució acadèmica, Amparo Navarro, va criticar que el campus provincial anunciat es projectara a còpia de llevar el grau de Medicina a la UA. L’elevada demanda d’estudis en aquest grau justificava la seua disponibilitat a les dues universitats. L’oferta, a més, s’ha accentuat més arran d’episodis recents com el de la pandèmia, i la falta de metges al conjunt del País Valencià és una de les causes acreditades de la feblesa del sistema sanitari.
Són aquestes les raons per les quals alguns pensen que darrere la maniobra del Consell no hi ha un intent de millorar l’oferta d’estudis o de l’eixida al mercat laboral, sinó un interès que no s’ha expressat amb claredat.
