PSPV, Compromís i Unides Podem han presentat conjuntament propostes al Debat de Política General, com ara l’acceleració dels treballs per a afrontar la reforma del sistema de finançament autonòmic durant aquesta legislatura. I proposen que, fins que el finançament no estiga resolt, els Pressupostos Generals de l’Estat incloguen un fons d’anivellació amb recursos addicionals per a les autonomies infrafinançades, com la valenciana.
A més, aquests grups parlamentaris, que sustenten el Govern del Botànic, proposen iniciar un procés de diàleg bilateral entre el Govern estatal i el de la Generalitat per a donar una solució al deute històric acumulat a conseqüència de l’infrafinançament. Les propostes es votaran aquest dijous, en l’última jornada del debat.
L’oposició també ha enregistrat propostes sobre el finançament. El PP exigeix «prendre’s molt seriosament» la reforma del sistema i «acudir als tribunals», tal com va fer el president Ximo Puig al 2016, tal com ha dit la síndica María José Catalá.
En concret, els populars insten a convocar el Consell de Política Fiscal i Financera abans de l’octubre perquè el Govern espanyol presente el seu model de finançament basat en el cost que suposa per a les autonomies la sanitat, l’educació i les polítiques socials.
Al marge del finançament, les propostes del Botànic inclouen iniciar la reversió a gestionar públicament els departaments sanitaris de Dénia (Marina Alta) i Manises (Horta Sud) conforme finalitzen les actuals concessions, crear una agència autonòmica d’energia per a comercialitzar-la en règim de lliure competència o avalar la candidatura d’Alacant per a l’Agència Espanyola de Supervisió d’Intel·ligència Artificial.
Altres mesures enregistrades pels partits d’esquerres són accelerar la finalització del Corredor Mediterrani, que els Pressupostos estatals del 2023 incloguen inversions de transport equivalents al pes poblacional, l’execució d’inversions necessàries en ferrocarrils, que Renfe cedisca la gestió de Rodalies a la Generalitat i que el Govern espanyol complisca amb el pagament del 50% de la despesa de la dependència.
A nivell econòmic plantegen que les ajudes a grans empreses «no siguen a fons perdut», sinó que la inversió es traduisca en accionariat assumit per la Generalitat, impulsar mesures per a sectors estratègics com el del taulell o continuar fomentant ajudes per a reforçar la jornada laboral de 32 hores.
En educació aposten per avançar en augmentar la gratuïtat entre els escolaritzats d’1 i 2 anys amb un augment del bonus infantil no inferior al 15% actual, congelar els preus del menjador escolar malgrat la inflació i desenvolupar plans de millora de les condicions en zones catastròfiques. En sanitat, proposen augmentar i consolidar plantilles en base a les llistes d’espera i impulsar un pla d’acció de salut mental fins al 2026.
Els grups del Botànic també demanen garantir la protecció permanent, en cas de desnonament sense alternativa habitacional, o regular els preus màxims de lloguer en zones tensionades, així com augmentar les places i els salaris en el sector de les residències, així com establir la gratuïtat del Carnet Jove o posar en marxa una «comissió» de la veritat sobre la Guerra Civil i el franquisme.
Des de l’oposició, els partits que la integren demanen reduir el nombre de conselleries, mesures fiscals per a la compra de la vivenda o l’emprenedoria i insten a prolongar la gratuïtat del transport públic de la Generalitat més enllà del 31 de desembre, fins que la inflació al País Valencià baixe del 3%.
També exigeixen un decret per a donar eixida als projectes d’energia solar en tramitació, més suport a la indústria del taulell, un pla extraordinari per a combatre la pobresa, més places en residències i una llei de conciliació familiar, una reforma legal que determine els temps màxims de demora quirúrgica i diagnòstica i garantir la «llibertat» per a elegir centres d’educació i llengua.
