El BNG bat les marques que tenia el nacionalisme gallec, ja que aconsegueix 25 diputats i més de 457.000 vots (31,54%), uns resultats inèdits que, no obstant això, no han sigut suficients per a arrabassar la majoria absoluta del PP a la Cambra gallega. D’aquesta manera, el BNG es consolida com a segona força política i l’«alternativa» de l’esquerra. «Hui no acaba res», ha afirmat la candidata del BNG, Anna Pontón.
Amb quasi la totalitat de vots escrutats, el PP, encapçalat per Alfonso Rueda, obté dos escons per damunt de la majoria absoluta, però perd dos diputats respecte al 2020 i en manté 40. Per part seua, el BNG creix amb força sis escons i n’aconsegueix 25. En canvi, el PSG, liderat per José Ramón Gómez Besteiro, es desploma, i es queda en només nou, cinc menys que el 2020. Com a novetat, Democràcia Ourensana de Gonzalo Pérez Jácome tindrà representació per primera vegada a la Cambra gallega amb una acta.
«Aquest país ja va canviar», va declarar Pontón divendres a la nit en el tancament electoral i el BNG ha capgirat les enquestes, ja que les expectatives posades en aquesta formació eren més baixes.
Després de salvar el grup el 2016, amb sis escons, quan les enquestes donaven al BNG entre 0 i 1 diputats i sense possibilitats per a la mateixa Pontón; la candidata es va recórrer el territori gallec. El 2020, en plena desfeta de les marees després de les municipals del 2019, enfront d’un BNG que ja començava a mostrar millors símptomes, Pontón va assolir amb la seua candidatura el rècord del BNG en escons (19).
Un rècord que ostentava fins a aquesta nit de febrer l’històric Xosé Manuel Beiras, amb els 395.435 vots del 1997 (quan va fer el primer sorpasso al PSG). Curiosament, van ser les primeres eleccions autonòmiques en les quals Pontón va poder votar.
En un territori en el qual, segons el CIS, només es declara amb tendència nacionalista al voltant d’un 20%, Pontón va aconseguir el juliol del 2020 -en els seus segons comicis com a candidata- no només situar el BNG en el seu màxim històric (fins al moment) amb quasi el 24% dels vots, sinó també arrabassar el lideratge en l’esquerra al PSG en un moment en el qual en el govern espanyol el dirigia (com ara) Pedro Sánchez en aliança llavors amb Unides Podem i actualment amb Yolanda Díaz (Sumar).
Entre el 2016 i el 2020, Pontón va poder reconstituir una organització en un estat delicat per les escissions del 2012, les cicatrius de les quals van quedar tancades definitivament el gener d’enguany, amb la signatura d’un acord amb Anova, el portaveu del qual és ara Martiño Noriega i de la qual també és cofundador el mateix Beiras.
La líder nacionalista va rescatar al BNG d’aquest «precipici» -com algunes veus nacionalistes el qualifiquen- renovant les cares i situant al capdavant de les candidatures a altres dones (en el seu moment molt joves) com són Olalla Rodil i Noa Preses, número u per Lugo i per Ourense, respectivament. I també, com ella mateixa va dir a vegades, sabent llegir i escoltar els ciutadans i aprenent d’errors.
I és que Pontón es va convertir en la marca pròpia del nacionalisme gallec en aquesta campanya electoral en la qual, encara que no es van obviar les sigles, es va presentar a les urnes com «una presidenta» que va apel·lar al fet que «no hi havia una sola manera de sentir-se gallec o gallega» i que totes «eren vàlides». Una campanya en la qual va clamar per «fer història» i va instar la ciutadania a «formar part del canvi» amb el popular lema: «El poble, unit, mai serà vençut».
Participació més alta
En aquesta jornada electoral, la participació ha sigut més alta que en les anteriors –sis punts més que el 2020 a les 17 hores–, però finalment, això no ha beneficiat a l’esquerra tal com es preveia. El PP reté un dels seus principals feus amb uns bons resultats que reforcen el lideratge de Núñez Feijóo en l’àmbit estatal. El BNG, per part seua, es consolida com la principal força de l’oposició després del sorpasso als socialistes el 2020, mentre Sumar i Podem encaixen un colp dur i no tenen representació a l’hemicicle.
Així, el PP suma a Galícia cinc majories absolutes consecutives i dona ales a un Feijóo que va recórrer el territori gallec durant 13 dels 15 dies d’una campanya en què va tindre un protagonisme destacat. Sobretot, en la segona setmana, després de publicar diversos mitjans un gir en la seua postura sobre l’indult a Carles Puigdemont, posteriorment matisat per ell mateix. Els resultats també permeten a Rueda superar el seu primer repte polític i personal i consolidar-se després d’arribar a la presidència de la Xunta com a substitut de Feijoó.
Sumar, resultats «dolents, sense pal·liatius»
La líder de Sumar i vicepresidenta segona del govern espanyol, Yolanda Díaz, ha reconegut que els resultats de la seua formació en les eleccions gallegues són «dolents» i ha lamentat, també, que no s’haja aconseguit el canvi polític a Galícia. Així ho ha traslladat mitjançant un missatge en la xarxa social X després que Sumar s’haja quedat com a força extraparlamentària a Galícia, amb només el 1,89% dels vots emesos (27.543 sufragis).
Díaz ha enviat «tot» el seu afecte a la candidata de Sumar a Galícia, Marta Lois, i als gallecs que han confiat en el seu projecte en els comicis d’aquest diumenge. «Continuarem treballant per un futur millor per a Galícia» ha promés.
La mateixa Lois ha qualificat de «dolents, sense pal·liatius» els resultats del partit en aquestes eleccions gallegues, en les quals s’ha quedat molt lluny d’obtindre representació i ser relegada al cinqué lloc entre les forces més votades.
