Ara fa un mes que 26 dels 28 acusats per les agressions feixistes del 9 d’Octubre del 2017 a València van admetre els fets i van acceptar penes d’entre 12 i 24 mesos de presó per delictes contra els drets fonamentals amb agreujant d’odi i lesions, o bé pagament de multes. Els altres dos acusats que no es van conformar amb aquella pena han continuat el seu judici i hui dilluns han declarat a l’Audiència de València.
El primer d’ells s’enfronta a una pena de tres anys de presó per publicar diferents missatges en xarxes socials en els quals instava els seus seguidors a acudir a la plaça de Sant Agustí, des d’on havia de partir la manifestació organitzada per la Comissió 9 d’Octubre, per a oposar-se a aquesta marxa.
L’acusat ha dit que durant els dies anteriors a la manifestació es va limitar a compartir en xarxes socials missatges que li arribaven pel WhatsApp i que «cadascú és lliure de decidir allò que vol fer i qui volguera anar, que hi anara», ha dit. Preguntat per si es va plantejar que aquests missatges podien desencadenar en baralles o conflictes, l’acusat ha negat aquesta possibilitat. «Mai no hi ha hagut res a partir del que he escrit, són missatges que roden per les xarxes i no soc jo qui els escriu. Es van compartir en altres grups de WhatsApp i altres persones també els van publicar en xarxes», ha dit.
Segons justificava, els missatges que replicava i repiulava només feien referència a la manifestació convocada per la CUP i per Arran, no a la relacionada amb la Comissió 9 d’Octubre. «Era contra els independentistes i mai em vaig referir a la manifestació convocada per la Comissió», ha assegurat. Tot i negar haver pogut provocar amb els seus missatges, l’acusat, després de la manifestació i de les agressions, al·ludia en xarxes socials a la «reconquesta» del «poble valencià» contra els «catalans». L’acusat ha dit que «això ho vaig escriure dins d’unes frases fetes que acostume a publicar i amb les quals vaig comentant l’actualitat social i fallera: no deixen de ser metàfores i frases fetes que donen idea del que ha succeït, però sempre metafòricament».
D’altra banda, l’acusat va emetre en directe per les seues xarxes la manifestació, arribant a connectar 1.500 persones i a rebre vora 400 missatges. Ell mateix nega haver presenciat cap agressió, «només baralles», ha matisat, i també ha dit que va començar a gravar quan va veure persones llençar al terra papers que eren «publicitat de la CUP i d’Arran». El fiscal ha indicat que l’acusat, en eixe moment, va dir que «si els deixeu ací se’ls emporten», en relació a la propaganda, però l’acusat nega recordar-ho.
«El que deia és que cal evitar que la CUP es faça amb València, soc un valencià que no vol a la CUP», ha dit, i també ha reconegut que va intentar convocar una seguda al carrer Xàtiva de València, però que ningú no li va fer cas.
L’altre acusat
L’altra persona que no es va conformar amb els fets que se li imputaven s’enfronta a sis anys de presó per desordres públics, coaccions, dos delictes d’odi i dos delictes lleus de lesions i amenaces. Segons explicava, el 9 d’Octubre del 2017 va acudir cap a la manifestació perquè sabia que es trobaria amb coneguts. «No vaig anar a enfrontar-me ni res d’això», ha assegurat, i sobre les agressions ha dit que «estava per allà, vaig entrar al carrer, em dirigia a un bar a prendre un cafè o no recorde què però en arribar van abaixar la persiana per la baralla i me’n vaig anar», afirma, negant haver intervingut en aquells fets ni haver fet un gest com que anava a tallar-li el coll a un assistent.
L’acusat també ha dit que «normalment» no va pel carrer amb una bandera espanyola, però eixe dia sí.
