Després de la tempesta no sempre arriba la calma. Amb la derrota electoral del 28 de maig, la recomposició interna de Compromís, que ha de procurar els equilibris entre les dues grans potes de la coalició –la majoritària de Més i la no tan majoritària però influent d’Iniciativa–, pot convertir-se en un mal de cap després de les eleccions espanyoles del 23 de juliol.
Tal com s’han configurat les llistes electorals per al Congrés, es dona per fet que la coalició valencianista, que concorre als comicis amb Sumar, tindrà com a mínim dos diputats a la cambra baixa. Es tracta d’Àgueda Micó, de Més i número u per València; i d’Alberto Ibáñez, d’Iniciativa i número dos per la mateixa demarcació. Tothom descarta que la coalició que té la ministra Yolanda Díaz com a referència visible aconseguisca més d’un diputat per la circumscripció de Castelló, on qui lidera la llista és el «candidat de consens» Carlos Navarro, que és independent.
Els equilibris es decidiran sobretot a Alacant, on el número u, Txema Guijarro, de Sumar, aconseguirà previsiblement l’acta de diputat. Més en qüestió està que Compromís-Sumar traga dos representants per aquesta demarcació. La segona de la llista és Imma Orozco, de Més, i si esdevinguera diputada al Congrés l’antic Bloc ja disposaria de més representants que Iniciativa a Madrid, per la qual cosa el partit liderat per Aitana Mas podria continuar comptant amb un dels seus al Senat i preservar la paritat entre partits. Però, i si Imma Orozco no trau l’acta de diputada?
En aquest cas hi podria haver problemes, tal com va avançar Valencia Plaza, i els partits que integren la coalició Compromís ja han fet moviments preveient aquest escenari. D’una banda, Carles Mulet, d’Iniciativa, senador des del 2015, ha promogut una campanya per a obtindre suports que legitimen la seua continuïtat a la cambra alta. Des de Més, en canvi, s’ha filtrat el nom d’Enric Morera com a possible candidat alternatiu. L’un o l’altre haurien d’esdevenir senadors territorials, és a dir, elegits directament per les Corts Valencianes.
L’intent de Més de col·locar un dels seus al Senat respon a la consideració que l’antic Bloc, pel seu pes intern dins de Compromís, mereix comptar amb majoria de càrrecs electes a Madrid. En canvi, alguns militants sospiten que el nom d’Enric Morera podria no arribar a generar tot el consens necessari entre la direcció de Més, atès que l’expresident de Les Corts va ser apartat de les llistes promogudes pel sector orgànic del partit per a les primàries que havien de decidir la llista de la coalició a la cambra valenciana.
En aquest sentit, el nom que sona com a proposta real de Més per al Senat és el del fins fa poc secretari autonòmic de Treball, Enric Nomdedéu. Connectat amb la direcció de l’antic Bloc, no va poder accedir a la llista del Congrés pels equilibris entre Sumar i Compromís, que van limitar el protagonisme de la coalició valencianista a la demarcació de València, i ara podria trobar el seu lloc en el Senat, tal com han proposat alguns membres del seu partit.
Els resultats del 23 de juliol determinaran si aquesta possibilitat és més o menys probable. De moment, els equilibris entre Iniciativa i Més es tornen a evidenciar difícils, més encara actualment, després d’haver passat a l’oposició, i en ple procés perquè Compromís deixe de ser una coalició i es convertisca en un partit.
