Discurs polític i discurs d’odi a les Corts Valencianes (1)
Sentiment, emocions i odi darrere del discurs
A continuació, mostrem el sentiment, les emocions específiques i els nivells d’odi que hi ha darrere dels discursos dels quatre partits. Utilitzant algoritmes de Processament del Llenguatge Natural (NLP), detectem si una frase és positiva, negativa, mixta o neutra, i identifiquem l’emoció concreta segons la Roda de les Emocions de Robert Plutchik. Finalment, gràcies a estos algoritmes, podem determinar si els nivells d’agressivitat i odi superen el que és socialment acceptable.
Si analitzem els discursos de forma conjunta, observem que el 41,6% del discurs es manté en un to neutre, seguit d’un 21,9% de comentaris en un to positiu. Un 18,8% dels comentaris tenen un to mixt, incloent-hi tant comentaris positius com negatius, i un 17,7% es troben en un to negatiu. Esta és la mitjana entre els quatre partits. Ara bé, el PP és el que manté el to més neutre (45,4%), seguit de Compromís (42,5%). En el cas del partit d’ultradreta, Vox, la neutralitat cau a un 37,0%, mentre que el discurs negatiu augmenta fins al 23,0%, un 5,3% més que la mitjana.
Si analitzem les emocions detectades per l’algoritme Pysentimiento, es veu que en els quatre partits l’emoció que més es detecta és la ira, amb un percentatge mitjà de 28,4%, seguit de l’alegria, on tots els partits tenen percentatges similars amb una mitjana de 14,2%, i finalment la tristesa, amb un percentatge molt baix, 2,5%. Destaquen els nivells d’ira tan elevats, un 28,4% del discurs, el que ens indica que el grau de confrontació entre els partits és acusat. Però sobretot crida l’atenció el cas de Vox, ja que en ell la ira es dispara un 10% més que la resta fins a un 35,7%, el que demostra que Vox ha entrat en l’escena política per calfar-la més si cap. A més, en este partit el discurs considerat d’odi està present en un 12,6% de les paraules, concretament en 7.674 paraules del total analitzat de 97.070.
Els temes principals en els quals Vox augmenta el nivell d’agressivitat són, en ordre de major a menor freqüència, els següents: en primer lloc, quan parla de l’esquerra volent dividir Espanya, denunciant el que ells anomenen separatisme, catalanisme o pancatalanisme, els Països Catalans, el colpisme i la imposició del valencià (que consideren una llengua diferent del català), i atacant especialment que, des del seu punt de vista, s’obligue a aprendre el valencià i que hi haja organismes com l’oficina de drets lingüístics. (20,2%).
En segon lloc, el discurs més agressiu se centra en la defensa dels agricultors, pescadors i ramaders, parlant també de la defensa del món rural que, segons Vox, patix un abandonament, el qual també causa més incendis forestals. Respecte a l’agricultura, parlen de la falta d’aigua, el no compliment del transvasament Tajo-Segura, criden al proteccionisme davant dels productes estrangers, exposen l’escassa defensa dels agricultors i pescadors valencians a Europa com una crítica al Govern central progressista, i es mostren en contra de la prohibició de l’ús de fertilitzants (19,2%). Açò explica també les protestes del camp que hem pogut veure als carrers de València, entre d’altres.
En tercer lloc, cal destacar l’agressivitat del discurs contra les polítiques d’igualtat i gènere (10,6% del discurs d’odi), contra la ideologia que anomenen d’esquerres, comunista o socialcomunista, o contra el discurs de rics i pobres, tal com ho mencionen literalment (10,6%).
També destaca el negacionisme climàtic (7,7%), els atacs als immigrants (6,7%), als animalistes i la defensa del sector taurí i la caça (5,7%).
Finalment, cal citar la defensa de la baixada d’impostos i l’eliminació de l’impost de successions (4,8%), així com la reivindicació de la llibertat total de les empreses (3,8%). Altres aspectes (10,6%) agrupen la crítica a l’abandonament de la Vega Baixa, la mala gestió del Govern del Botànic, la batalla cultural, així com la defensa de l’escola concertada i la sanitat privada.
Conclusions
Són bàsicament quatre aspectes els que criden l’atenció. El primer és el nombre de mots que compartixen els partits de dreta i ultradreta, on el discurs convergix, tal com també ocorre amb els partits d’esquerra. De forma que, com es mostra en l’article publicat a Diari La Veu abans esmentat es veu que hi ha dos blocs clarament diferenciats que compartixen gran part del discurs.
En segon lloc, destaca com la dreta s’apropia dels significants i desplaça els significats de part del discurs que històricament ha sigut de l’esquerra, pervertint-lo i canviant-li el sentit al més pur estil orwel·lià. Així passa quan parla de la cosa pública, de llibertat o del proteccionisme. També quan es fa de sectors com l’agricultura i pesca, que sempre han format part del discurs de l’esquerra. En tercer lloc, s’observa com l’esquerra se centra en aspectes com la violència masclista, un tema absolutament capital, però sol passar per damunt d’altres temes claus que quasi no es nomenen en les Corts, com és el cas del canvi climàtic.
L’últim punt a destacar, i no menys important, és el nivell d’agressivitat en el discurs parlamentari, que ha augmentat molt clarament amb l’entrada de Vox a les Corts. Esta agressivitat apunta a determinats col·lectius, fins al punt de veure’s reflectida en episodis violents en els carrers, com el que es va viure recentment a Castelló amb l’atac neonazi a una revetlla festiva de La Cosa Nostra Castelló Antifa Social Club, en el qual nombroses persones van ser agredides i un jove agredit va acabar en l’UCI.
