En el present article es mostra l’anàlisi del discurs polític de les Corts Valencianes partit a partit. L’estudi s’ha fet mitjançant la consulta del Diari de Sessions de les Corts Valencianes durant els sis primers mesos de legislatura amb govern de PP-Vox. S’han arreplegat un total de 526.080 paraules que es repartixen entre els quatre grups amb representació, de forma desigual segons el nombre de representats, com veurem quan analitzem cada partit.
L’estudi es dividix en dos parts. La primera és el resultat d’un recompte de les paraules que més es repeteixen. La segona part analitza el sentiment darrere de les paraules, emocions específiques i nivells d’agressivitat/odi més elevats d’allò socialment acceptable.
Quines són les paraules més utilitzades per cada partit polític en les Corts Valencianes?
El primer resultat que obtenim, com es mostra en un article anterior ja publicat en este mitjà «De què es parla a les Corts Valencianes?», és el de les paraules compartides pels quatre grups polítics i que són de les més usades. De major a menor ús són: «llei» (933), «euro» (770), «milions» (726), «persona» (700) i «impost» (592), com es pot veure en el següent gràfic:
La paraula «llei» està en tots els discursos per a dir que aprovarien o enderrocarien determinades lleis. De la mateixa manera, el tema econòmic és central en el discurs de tots els partits, com es veu en l’ús dels mots «euro», «milions» e «impost/os», o la referència a l’efecte de l’economia en les persones.
Ara bé, anem a veure el que passa en el discurs de cada partit.
Les paraules del PP
Comencem amb el PP, el partit amb major nombre de representants i amb més paraules en el discurs analitzat, el 46,1% del total de paraules analitzades. El primer que es detecta quan eliminem el que anomenem stopwords (nexes) o paraules buides (com són «vostés», «govern», «senyor», »Comunitat Valenciana», etc.) i paraules comunes a tots els partits, és que tant PP com Vox compartixen paraules, concretament: «mesura» (244), «gestió» (241), «sector» (224), «Espanya» (219), i «ciutadà» (201). Al costat d’estes paraules destaquen aquelles que fan referència al partit: «grup», «popular» i «Mazón», que també són les més nomenades pel bloc d’esquerres, però amb una intenció completament contrària. En canvi, Vox i PP no es nomenen mútuament, com si de un pacte de no-agressió es tractara, circumstància que també ocorre amb els partits d’esquerres.
Quant a les paraules que sols diu el PP són, per una banda, les que fan referència a les «conselleries» que gestiona i als seus «consellers/es”» Però les que destaquen pel seu significat són «empresa» (219) i «centre/s» (218).
Els mots «empresa» i «empreses» (219) s’utilitzen per justificar que no cal pujar impostos sinó reduir la despesa excessiva en l’administració públic (menys alts càrrecs i assessors). Això implica una clara defensa del model neoliberal de gestió, que es basa en deixar fer a les empreses, donant-les total llibertat.
També es parla de la infrafinanciació, d’endeutament i de com la pressió fiscal conduix a la falta de competitivitat. Així mateix, s’esmenta el necessari diàleg entre agents socials, la reducció de burocràcia per a les empreses i una major seguretat jurídica. Finalment, es defensa l’acció d’atraure i retindre empreses, així com la importància de la sobirania energètica, amb una major inversió en renovables i amb l’objectiu d’augmentar el 30% del que es produix. A més a més, se subratlla la intenció d’eliminar els impostos de successions i donacions, patrimoni, transmissions, etc.
El mot «centre/s» (218) fa referència bàsicament a la gestió de lanterior govern, recriminant-li la no construcció de centres sanitaris, la no millora de la inversió en ells, les llistes d’espera que no s’han reduït, o l’eliminació de CICU (centres dinformació i coordinació d’emergències sanitàries) d’Alacant i Castelló. També es parla de la necessària millora en programes i informació sobre pacients que compartixen centres sanitaris i universitats per a garantir les tasques d’investigació i l’atenció mèdica. Per últim, s’al·ludix a la situació dels centres educatius, en els quals el PP afirma que cal potenciar una «educación de calidad, libre de ideologia y centrada en el alumnado».
Les paraules de Vox
Les paraules que únicament usa Vox, són de major a menor ús: «cultura» (140), «esquerra» (103), «públic» (101), «família» (89), «diners» (88), «Botànic» (73), «dret» (72) i «servici» (67).
Quan Vox parla de «cultura» (140) ho fa en primer lloc perquè en este partit recau la conselleria del mateix nom, fent referència a la necessitat de potenciar la «cultura del esfuerz»” en les escoles, així com el dret dels pares per educar en llibertat, front a imposicions lingüístiques i ideològiques. També s’utilitza «cultura» com a centre de la batalla de l’alternativa social i patriòtica que Vox diu representar. Per últim, des d’este partit es realitza una crítica al sectarisme i persecució ideològica que segons Vox du a terme l’esquerra.
Els mots «esquerra» (103) junt amb «Botànic» (73), s’empren per a criticar, a més del que acabem d’assenyalar, que les forces progressistes vulguen eliminar la unitat territorial espanyola i la convivència entre ciutadans. A més, s’acusa l’esquerra de no respectar les empreses i oblidar les famílies, enteses estes d’acord amb un model convencional.
La «família» (89), segons l’ultradreta, és la gran oblidada. Si no es creen empreses i riquesa les famílies patixen. La qual cosa s’enllaça amb la crítica a limpost de successions, una constant en el discurs de la dreta-ultradreta, alhora que es denuncia com l’anterior govern de l’esquerra hauria generat una major desigualtat i exclusió socials.
En la mateixa línia de subvertir reaccionàriament determinades paraules associades a significats progressistes, els diputats de Vox fan servir el mot «públic» (101) per acusar a les esquerres de gastar massa diners públics en la creació d’empreses i fundacions públiques, en alts càrrecs i assessors, entre altres accions. Per contra, es defensa que els diners públics siguen sagrats, tot i que es reivindica que cal augmentar la col·laboració publicoprivada.
Les paraules del PSOE-PSPV
Entre les paraules més emprades pel PSOE-PSPV destaquen les que compartix amb Compromís i que fan referència a «violència» (198) de «gènere» (119), «dones» (115) i «salut» (92). També es parla del «grup» «popular», amb especial menció a «Mazón» i amb menys freqüència se cita «Vox». A més a més, el PSOE-PSPV s’anomena a si mateix com a «grup» «socialista».
Tot seguit, sols ens detindrem en les paraules que únicament nomena el PSOE-PSPV, de major a menor freqüència, i que són: «dones» (115), «problema» (101), «important» (85) i «ministeri» (78):
El mot «dones» (115) s’utilitza per denunciar cada assassinat i abús, amb estadístiques esgarrifoses com són les 80 queixes al dia basades en maltractament de gènere, o les 5.500 ordres de protecció en un any. Per al grup socialista ara més que mai les dones necessiten protecció. El que més es critica és la postura del PP quan secunda el negacionisme de Vox respecte a la violència sexista. El que suposa, segons el PSOE-PSPV, el trencament d’un gran pacte polític que havia durat 20 anys.
El mot «problema» (101) implica que el Partit Socialista veu «problemes» greus en la gestió de la salut que puga fer el govern de dretes, amb la reversió dels hospitals, mancança de professionals de la salut, o en l’escassesa de recursos en l’atenció primària. També seria el cas de la gestió en educació, que posaria en perill l’educació pública, com sha vist, per exemple, en els problemes informàtics apareguts en l’adjudicació de places del professorat.
Amb el mot «important» (85) el PSOE-PSPV ressalta la importància del fet que no es canvie la Llei d’Estructura Agrícola, el problema de gestió de l’aigua, o l’impacte de l’extremisme del govern de dretes en l’economia. Per acabar, el grup socialista recorda que les paraules son importants i que en el seu dia a la violència de gènere se li anomenava legalment «correctivo marital», que en la pràctica significava que un marit estava legitimat per a usar la violència contra la seua dona.
A més a més, al PSPV-PSOE li preocupa especialment el «ministeri» (78) de salut, mentre en l’àrea de cultura inquieta la censura exercida per responsables institucionals de Vox sobre les revistes en valencià, com va passar amb la revista Camacuc.
Les paraules de Compromís
Este grup parlamentari compartix amb el grup socialista les paraules «violència» de «gènere» i «salut». També parlen del «grup» «popular», «Vox» i «Mazón», i d’ells mateixos com a grup «Compromís». Si obviem les paraules «proposta», «supost» i «cas» per parlar d’aspectes del funcionament de Les Corts, ens centrarem en les paraules que únicament usa Compromís i que estan plenes de significat: «canvi» (103), «públic» (103), «escola» (99) i «pública» (88).
El mot «canvi» (103) s’empra per a remarcar els canvis que va dur a terme el Govern del Botànic amb tot el tema de corrupció, en les polítiques culturals o en la disminució de les llistes d’espera en la dependència. També fa referència a l’existència d’una Llei de Canvi Climàtic que entra en vigor l’1 de gener de 2025 i que es recorda que la dreta hauria de respectar. Així mateix, es denuncia que si s’abaixen impostos al territori valencià es perd força de negociació per demanar un canvi de finançament en l’àmbit estatal. El canvi també al.ludix a com el PP va acomiadar a 6.000 mestres de l’ensenyament públic abans de deixar el govern valencià.
El mot «públic» (103) s’utilitza per a parlar sobretot del transport públic, de les millores que s’han fet en el Botànic, especialment en la reducció del preu dels bitllets i la gratuïtat per als joves. Però el transport públic, segons Compromís, necessita una millora de qualitat en aspectes com la freqüència, rapidesa i horaris, especialment en línies de rodalies com la de Xàtiva-Alcoi. En definitiva, hi ha gran preocupació amb els retalls que el nou govern conservador valencià podria dur a terme en transport i educació.
Els mots «escola» (99) i «pública» (88) van indiscutiblement units en el discurs de Compromís, que trau pit d’allò aconseguit ens els anys en que estigué governant. En matèria d’educació, es destaca que en arribar al poder es va trobar amb 27 barracons i en eixir de l’executiu ha deixat 103 escoles construïdes. També se subratlla que van trobar-se amb 5.000 mestres acomiadats, però van contractar un total de 15.000, més 3.000 que encara s’haurien d’incorporar. D’altra banda, es defensa la gratuïtat dels llibres a educació primària i secundària, o la reducció del fracàs escolar en un 50%. Però preocupa molt la no obligatorietat destudiar valencià en determinats territoris, negant el dret dels seus habitants a aprendre la nostra llengua.
Per concloure, a Compromís li ha interessat parlar sobretot de la reducció de llistes d’espera de la dependència, de la gestió en el camp de serveis socials, de la por que es revertisquen els hospitals a gestió pública, a la nova gestió en matèria de cultura i molt especialment el retrocés en les polítiques contra la violència de gènere, ja que en 2023 va ser assassinada una dona per setmana al territori espanyol.
