Quan el govern central declarà l’estat d’emergència “nacional” per la COVID, li faltà temps a Núñez Feijóo, aleshores president del govern gallec, per aparèixer als mitjans de comunicació i dir, textualment: “El Gobierno de Sánchez se ha pasado por el arco de triunfo el estado autonómico y las competencias en materia de Sanidad de las Comunidades Autónomas al asumir para si las competéncias de estas, por decreto”. Dit així, semblaria un ferm i convençut defensor d’un estat federal que veu envaïdes les seues competències per l’agressió del centralisme. A Alemanya, per exemple, la senyora Angela Merkel, pel mateix, sabedora que, allí sí, estava en un estat federal, el primer que va fer com a presidenta del govern de l’estat fon posar-se a disposició dels Landers per ajudar-los en tot allò que calguera per la pandèmia per respecte a l’autonomia en matèria sanitària d’aquests. Feijóo, en aquell moment, semblava ser el líder més radical de l’autonomisme, perquè la decisió del govern de l’estat espanyol, malgrat ser legal, posava en qüestió la capacitat de les comunitats autònomes per a resoldre els seus problemes: “Se ha pasado por el forro las competéncias autonómicas!! Centralistas!! Traidores!! Bla, bla, bla”, digué, però vingué la dana…
De seguida, en assabentar-se de la tragèdia, de la mort de tanta gent, Feijóo i Mazón surten amb allò que: “Nos han dejado solos!! Nos han abandonado!!” I Pilar Bernabé, delegada del govern espanyol, maleint perquè, tenint l’UME ací a Bétera, qui havia de demanar-li formalment (el govern valencià) que sortira al rescat no ho feia per supèrbia, per covardia, per càlcul polític. Demanar auxili a Sánchez? Pensà Feijóo, reconèixer la incapacitat pròpia per a prendre mesures? Ni de conya!! 229 morts i milers de ferits ho avalen. Després ha vingut el rosari de mentides: Feijóo: Que estava informat en tot moment, però després ha reconegut que la primera trucada la rebé a les 21.30 hores del tràgic dia, quan ja hi havia desenes d’ofegats. Mazón: que s’assabentà a les 5.30 de l’endemà que hi havia morts, quan tots ja havíem vist en directe com estava la situació la mateixa nit mentre ell estava fent stripteases.
Feijóo: “El gobierno central había de haber actuado de inmediato. Sin diligencias previas…” Anem a veure, senyor Feijóo: Què ens diu?, que el govern central s’havia d’haver passat pel forro, per l’arc de triomf o per on fora, les competències autonòmiques en matèria de seguretat pròpies de la comunitat autònoma? Però, i allò que digué quan la COVID per, segons vostè, haver-ho fet? Açò no és fer oposició, açò és, simplement, com diem ací, fer la mà.
En qualsevol país, uns polítics així no tindrien gens ni mica de possibilitat de governar, però ací sí, i això ens diferencia, i molt, d’altres països on, malgrat l’estupidesa, també pot arribar-hi al poder. Almenys, sols per vergonya, poca gent s’atreviria a posar una papereta amb el seu nom en una urna. La incompetència es paga cara allí, però al País Valencià, no. Tenim un rosari d’incompetents que han arribat al poder, com deia Zaplana en el cas Naseiro: “Para forrarse”, i que demostren després ser uns autèntics inútils en la gestió pública, i els voten! És difícil que un poble progresse votant individus d’aquest perfil, però si, com deia Fraga, Espanya és diferent, la majoria dels valencians, a les últimes eleccions autonòmiques, demostraren anar més enllà de la diferència raonable, donant les claus del País ni més ni menys que a Vox. Tela. Haurem aprés alguna cosa d’aquest desastre?
