La vicepresidenta segona espanyola i ministra de Treball, Yolanda Díaz, ha comparegut per a anunciar que deixa de ser la coordinadora de Sumar. Ho ha fet assumint la seua responsabilitat després que la candidatura del seu partit, de la qual també formaven part Compromís, Catalunya en Comú o Más Madrid –entre altres formacions–, haja quedat en cinquena posició amb només tres eurodiputats i per darrere de formacions com Ara Repúbliques, integrada només per partits d’àmbit territorial.
La decisió ha sigut anunciada després de la reunió de l’Executiva de Sumar, que s’ha allargat durant més de tres hores. En canvi, Díaz no abandona el seu càrrec al Govern espanyol, i també continuarà com a presidenta del grup parlamentari de Sumar a Les Corts.
El seu partit, Sumar, es va presentar per primera vegada a les eleccions el passat 23 de juliol als comicis estatals i en coalició amb altres formacions. En aquell moment Sumar va superar els tres milions de vots i va adquirir suficient força com per a evitar l’arribada de PP i Vox al Govern espanyol. En canvi, en aquestes eleccions europees Sumar ha superat amb prou feines els 800.000 vots, el 4,65% del total, quan el 23 de juliol en va assolir el 12,33%.
Aquesta davallada tenia alguns capítols previs, ja que Sumar ha passat de huit a sis escons a les eleccions catalanes –si es compta Catalunya en Comú com a precedent–, ha aconseguit només un diputat al País Basc i no n’ha aconseguit cap a Galícia. Les europees, però, han fet tocar fons aquesta coalició, i des de formacions com ara Més Madrid o Esquerra Unida han demanat responsabilitats. Aquest últim partit, a més, s’ha quedat sense eurodiputat, i moltes de les crítiques han anat cap a Díaz en aquest sentit.
La vicepresidenta espanyola, davant aquests missatges, ha assumit la seua «responsabilitat». «La ciutadania ha parlat i jo me’n faig càrrec», ha dit, i ha reconegut que «en aquests mesos crec que no he fet les coses que havia de fer i les coses que millor sé fer».
Ara Sumar haurà de buscar un relleu i el conjunt de l’esquerra alternativa espanyola està cridada a pensar en una refundació.
