«És reprovable i inapropiat per a garantir la igualtat i pública concurrència de les empreses», explicava María José Catalá fa poc més d’un any en referència a la pràctica de les administracions d’abusar del contracte menor per tal de poder adjudicar els encàrrecs a dit, saltant-se l’obligació legal de concurrència pública.
Però des d’aquestes declaracions ha plogut molt i han canviat moltes coses i, sobretot, Catalá ha passat de l’oposició al govern a l’Ajuntament de València. Així que la seua reprovació sobre l’ús de la figura del contracte menor ha canviat moltíssim i ha passat d’anar a la Fiscalia per tal que investigara la qüestió a utilitzar-la massivament.
En només el primer any del govern, l’oposició ha localitzat fins a 1.784 contractes per sota del mínim estipulat per la llei –15.000 euros, sense comptar l’IVA, en els contractes de subministraments o serveis i de 40.000 quan són d’obres- que sumen un total de 9,9 milions d’euros.
Encara que per ser justos, l’experiència de Catalá amb els contractes menors no és nova. Durant la seua etapa com a consellera d’Educació va amagar durant mesos la documentació que provava que el seu departament havia atorgat contractes per valor de 74.289 euros a l’empresa dels fills del llavors conseller de Sanitat, Serafín Castellano, emprant precisament la figura dels contractes menors.
Pressupostos ajustats
En alguns casos, els pressupostos són autèntiques filigranes per adaptar-se a la llei. Per exemple, el contracte d’hostalatge d’Alcaldia per als convidats de falles va pujar als 14.918,18 euros més IVA, la pavimentació de l’esportiu de Natzaret va costar 39.600 euros o una infraestructura de reg per 39.599,98. Encara que el premi a l’ajustament pressupostari se’l va endur unes millores a la xarxa d’enllumenat que van costar 39.990,28 euros més IVA, soles 9,72 euros per sota el límit. En altres casos –com els famosos ninots unflables d’Albacete de la Cavalcada de Reis– es troben sota investigació judicial, ja que el lloguer va fer-se en dos contractes diferents –un de 15.488 euros i l’altre de 17.908 euros- per tal d’esquivar precisament el límit legal, el que ha despertat la sospita que podria tractar-se d’un presumpte cas de fraccionament de contractes, una pràctica que és il·legal.
A més, des del 2019 es va imposar el requeriment almenys de 3 pressupostos en encàrrecs de més de 3.000 euros, fet que ha provocat que es multiplique la quantitat de contractes que es fan per baix d’eixe import per adjudicar directament a un proveïdor i sortejar el requisit legal.
Tot açò són unes pràctiques que Compromís considera «sospitoses». Segons la regidora valencianista Lluïsa Notario «és molt cridaner que la senyora Catalá, que de manera insistent i quasi obsessiva va denunciar Joan Ribó per la utilització d’este tipus de contracte, en el seu primer any de govern haja adjudicat 1.784 contractes per un valor de 9,9 milions d’euros. Este fet demostra allò que des de fa temps denunciem des de Compromís, i és que el PP i els seus socis ultres de VOX estan més centrats en les seues baralles internes que en la gestió. Funcionen a colp d’improvisació, sense projecte de futur, sense cap organització i coordinació entre ells i una desídia que perjudica greument a tot el veïnat de València».
El càtering recurrent
Entre els contractes menors adjudicats durant el primer any del govern del PP-Vox es troben tot tipus d’actuacions, però abunden els càterings. Com per exemple el que va oferir-se a uns estudiants de secundària durant la jornada en contra de l’avortament on va participar el diputat de Vox Carlos Flores Juberías i que va costar 1.468 euros, el del simposi d’enllumenat celebrat en València fa uns dies per 7.920 euros o els 4.267 euros del càtering oferit esta setmana durant els premis d’una junta de districte.
Però també hi ha altres actuacions, com els dos contractes menors de 3.617,90 i 14.218,71 per la festa de la Regidoria d’Igualtat en Russafa el dia 20, concerts de música, berenars en diferents pedanies, focs artificials e inclòs diferents patrocinis i campanyes publicitàries que han sortejat la concurrència pública.
Respecte als serveis que més contractes menors tramiten es troba Pedanies amb 201, Patrimoni Històric amb 162 o Descentralització (Juntes de Districte) que n’ha fet 161. Als primers llocs també es troba Alcaldia i Protocol que han fet 74 contractes menors durant enguany.
