Dimecres 28, el president de la Generalitat, Carlos Mazón, semblava voler acabar amb l’incendi generat pels seus consellers d’Educació, José Antonio Rovira (PP), i Agricultura, José Luis Aguirre (Vox), posant en dubte l’autoritat acadèmica de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). En unes declaracions assegurava que «tot el Consell reconeix l’autoritat» de l’entitat normativa, encara que continuava entestat en carregar bona part de la responsabilitat en l’AVL, en exigir-li que obri «una etapa de sensibilitat amb el valencià social i polític».
La batalla, acabe o no momentàniament, ja ha produït les primeres esqueres institucionals, i no sols a l’AVL –un ens autonòmic que fa anys que ve sent desprestigiada per entorns polítics, socials i mediàtics vinculats al PP- sinó també al Consell Valencià de Cultura (CVC).
El 25 d’agost, el perfil oficial del CVC a X (antiga Twitter) publicava una piulada on s’adheria al comunicat de l’AVL en resposta a les autoritats autonòmiques que posaven en qüestió la seua autoritat.
Ràpidament, almenys dos dels membres de la CVC a proposta del PP –José Maria Lozano i Marta Alonso- denunciaven que «no se’ls havia preguntat» si volien donar suport a l’AVL i posaven el dret de la presidenta de l’ens –Dolors Pedrós- a emetre opinions d’aquest tipus, «en període vacacional». El 27, tots cinc consellers –els dos citats més Ascensión Figueres, José Vicente Navarro e Inmaculada Vidal Bernabé- signaven una carta oberta a Pedrós aprofundint en la mateixa direcció.
Es dóna la circumstància que una de les signants d’aquesta carta, Ascensión Figueres, va ser durant deu anys presidenta de l’AVL, i durant aquest temps fou diana d’atacs i desqualificacions com les que rep actualment l’actual direcció de l’AVL –sovint per part dels mateixos personatges i mitjans- i fins i tot va ser denunciada penalment per l’advocat ultradretà Juan Garcia Sentandreu. Aquesta –és de suposar- és l’època de sensibilitat que Mazón pretén recuperar.
Figueres –qui abans i després de la seua etapa com a presidenta de l’AVL va ser diputada del PP- comparteix trinxera amb dos destacats secessionistes lingüístics. L’actual president de Lo Rat Penat, José Vicente Navarro, i la «regina» dels Jocs Florals que organitza la mateixa entitat, Marta Alonso, qui va ser directora general de Cultura en l’època que María José Catalá era consellera d’aquest departament. Una altra característica que uneix ambdós, segons gent que els ha conegut bé, és que mai parlen en valencià, ni en públic ni en privat. Alonso és d’Elda, i es reivindica com a «castellanoparlant», però el cas de Navarro és molt més extrem. Segons pot llegir-se en un reportatge de El Temps, publicat el 1986, Navarro militava el el grupuscle estudiantil d’extrema dreta Acción Universitaria, juntament el ja citat García Sentandreu i un altre personatge que ha pres molta rellevància pública els darrers mesos: Carlos Flores Juberías. Va ser precisament en aquella època quan Acción Universitaria va aconseguir una sentència que limitava l’ús del valencià a la universitat, una «victòria» que Navarro va celebrar especialment, sempre segons el mateix reportatge.
Les dinàmiques parlamentàries al CVC
Els membres del Consell Valencià de Cultura són escollits per dos terços de les Corts valencianes a proposta dels diferents partits polítics en proporció a la seua representativitat, entre persones de reconeguda trajectòria en l’àmbit cultural i intel·lectual. Però no soles representen la pluralitat de la societat valenciana en l’àmbit polític sinó que, a diferència dels diputats, al consell hi ha d’haver paritat de gèneres, experts en els diferents àmbits culturals i diversitat territorial. Aquests factors fa que els membres del CVC siguen escollits per unanimitat per part de les Corts –amb sonades excepcions, com quan el PP va negar-se a complir el costum i va vetar Joan Francesc Mira- i per tant no s’espere d’ells una estricta obediència partidista. «Sovint es veu el CVC com una espècie de Senat, on posar senyors molt senyors a escalfar una cadira, però açò no té perquè ser així», explica al Diari La Veu una persona que coneix de prop la institució.
«Hi ha membres que confonen el CVC amb les Corts i es comporten igual», explica la presidenta de l’ens, Dolors Pedrós. Una actitud que considera que «desvirtua la funció d’una institució estatutària, que hauria de buscar el consens i pacificar els conflictes i no crear-los». Sobre la seua actuació donant suport a l’AVL, Pedrós defensa que «faltaria més que la presidenta del Consell no poguera fer un tuit. De fet, signe molts documents del Consell en solitari, sense passar per l’òrgan col·legiat i ningú dir res» i posa el focus en l’intent dels consellers a proposta del PP de voler «posar en dubte la meua legitimitat». «Ja veurem que passa, ara que el seu cap els ha desautoritzat», afegeix.
Pedrós destaca, a més, la qüestió sobre la que es va posicionar: «Cal tindre en compte que l’AVL és filla del CVC. L’Acadèmia va nàixer després d’un dictamen del Consell que va costar mesos de feina i consens, molta suor i fins i tot dimissions en una època on el conflicte lingüístic estava molt viu». I afegeix: «Si són capaços de posar en qüestió l’AVL, que posaran després? Les institucions i la llengua no poden tocar-se, no ho podem permetre».
Anterior polèmica
A finals de juliol, aquests mateixos cinc consellers escollits a proposta del PP van absentar-se de la reunió del CVC per tal de no votar la resolució on es lamentava la decisió de l’ajuntament de Torrent de retirar el nom de Vicent Torrent –membre també del CVC- de l’auditori municipal. Llavors hi va haver posicionament formal amb reunió presencial, però l’excusa per negar legitimitat a aquest pronunciament va ser una altra.
