Decidim, la plataforma pel dret a decidir del País Valencià, ha reflexionat sobre el resultat electoral del diumenge 28 de maig, quan la dreta es va imposar a les Corts Valencianes i també als principals ajuntaments del País Valencià.
L’entitat considera que «no és sorprenent» el fet que «176.000 persones d’esquerres» decidiren no anar a votar diumenge arreu del País Valencià. Segons Decidim, «sense fer els canvis profunds que el nostre país necessita, molta gent podia arribar a la conclusió que el seu vot no serveix per a res».
En aquest sentit, Decidim apunta que «si els nostres partits no qüestionen la situació d’espoli ni la lògica neoliberal, els pedaços de les mesures socials no solucionen els grans problemes i no il·lusionen». L’entitat també es refereix a «la campanya mediàtica desfermada per la dreta, les elits econòmiques i els seus mitjans contra uns governs que no acaben de controlar al 100%, que no els garanteixen tots els beneficis que volen, i el fet que la campanya electoral s’haja plantejat en clau estatal per part dels mateixos poders i les eleccions com una mena de plebiscit contra el govern de coalició, parany en el qual han caigut la majoria de les formacions d’esquerres, també ha influït en els resultats electorals».
La plataforma també considera que durant els huit anys en què ha governat el Botànic «s’ha gestionat bé i s’ha esborrat la corrupció, però això, tot i que pot ser una condició necessària, no és condició suficient per a millorar de manera substantiva la vida de les persones: sense trencar la lògica neoliberal de la Unió Europea ni la política colonial espanyola ens fem trampes al solitari», apunten. I abunden en aquest argument dient que «hem limitat la nostra acció en no tindre suficients recursos per a fer les polítiques valentes que necessitava la nostra societat, no hem confrontat amb l’Estat per acabar amb el deute il·legítim, aconseguir una hisenda pròpia i acabar amb l’espoli, però tampoc per denunciar que la manca de sobirania impedeix millorar la vida de les persones».
Pel que fa a l’últim argument, com a exemple, Decidim explica que «des del 2015 el lloguer al País Valencià ha pujat un 77%, però fins que el govern espanyol no ha aprovat una llei d’habitatge en maig de 2023, l’esquerra valenciana no ha pogut donar una resposta, ni tan sols mínima, a la problemàtica dels preus del lloguer, que afecta especialment a la població més empobrida». I es pregunten des de l’entitat: «quanta gent expulsada de la seua casa, quanta gent expulsada de la seua ciutat, o quanta gent empobrida haurà decidit no votar?».
Decidim també fa una crítica per «les coses que no s’han fet», i es refereix al coneixement de valencià entre el funcionariat o a l’ensenyament del valencià al sistema educatiu, «que no s’han blindat». També lamenten el fet de no haver garantit la reciprocitat entre televisions públiques en valencià i la inexistència d’un ecosistema mediàtic en valencià, «començant per l’irrisori pressupost d’À Punt», així com la no transformació del model econòmic o la manca d’una aposta per una taxa turística. Alhora, indiquen que «no s’ha assolit ni lluitat efectivament per un canvi de finançament», i tampoc «no s’ha aprovat la Llei d’Igualtat Valenciana» ni s’ha modificat la llei electoral, que encara situa la barrera de representació en el 5% quan molts altres territoris autonòmics la tenen al 3%.
El col·lectiu sobiranista també acusen els partits del Botànic d’haver fet «una tasca per desmobilitzar la societat civil» i de no escoltar les veus crítiques ni alimentar-les, «allunyant el poder democràtic dels anhels dels sectors més compromesos i actius». També apunten que «l’IBEX 35, la judicatura espanyola, les entitats de dretes i els mitjans de comunicació espanyols, és a dir, el poder, sempre pressionarà per mantindre l’statu quo hereu del franquisme, centralista i neoliberal. Sense una societat civil crítica que fera la feina de pressionar cap a l’altre costat, era evident que les polítiques transformadores no podien durs-e a terme. És per això que és particularment incomprensible que, tenint tot a la contra, no s’haja enfortit un sistema comunicatiu propi que no depenga dels mitjans que responen als interessos de Madrid».
Per últim, la plataforma també remarca les «coses positives» que consideren que han fet els dos governs del Botànic «més enllà de la bona gestió i de la manca de corrupció», i es refereixen als reconeixements de drets, a l’expansió del sistema de benestar social, a la renda valenciana d’inclusió o a les polítiques de dependència, entre més qüestions, però demanen «autocrítica honesta per part dels partits i un rearmament». Cal, diuen, «treballar plegats amb la societat civil per a fer front al feixisme en les màximes institucions valencianes a partir d’un programa unitari, en clau de País Valencià, que qüestione la política neoliberal i la situació de colonialisme que patim». I conclouen també que «el poble valencià porta resistint més de 300 anys, i ara no serà una excepció».
