La decisió del president Carlos Mazón de nomenar dos militars –Francisco José Gan Pamplons i Venancio Aguado– perquè formen part del seu equip de govern ocupant la vicepresidència de la Generalitat pot ser del tot insultant, però no és gens innocent.
Mazón continua sent president de la Generalitat Valenciana perquè el PP no té cap altra possibilitat de conservar la institució. Destituir Mazón abocaria Les Corts a una nova sessió d’investidura que, si es té en compte que Vox va abandonar el Consell, no està ni de bon tros garantida. En aquest cas tindria lloc una nova convocatòria electoral que, segur, perjudicaria al PP després de la gestió que ha fet de la DANA.
Com que el PP no vol aquest desenllaç, Alberto Núñez Feijóo manté Mazón al càrrec malgrat les serioses discrepàncies internes amb el president valencià. I com que el president valencià s’ha compromès a «liderar la reconstrucció», ara mou fitxes del seu govern projectant una imatge que no només intenta ser tècnica, sinó que fins i tot vol aparentar moralitat.
Si el del 29 d’octubre va ser un episodi tràgic, el que intenta Mazón amb els militars és fer veure que les conseqüències de les inundacions eren inevitables i que només el cos armat és capaç de liderar la reversió de la situació. Un cos armat, recordem-ho, que penja del Govern espanyol, el principal boc expiatori del PP a l’hora de repartir culpes als organismes que en depenen –Confederació Hidrogràfica, AEMET, Unitat Militar d’Emergències, Ministeri de Transició Ecològica… D’alguna manera, el president Mazón vol fer creure que ell sí que ha mobilitzat els militars i que el Govern espanyol no ho va fer.
Que el moviment siga cínic –la competència d’emergències és de la Generalitat– no vol dir que no siga intel·ligent de cara als interessos del president valencià. I que siga intel·ligent no vol dir que no siga perillós. El president Mazón envia, amb aquests nomenaments, dos missatges clars. El primer, que en les situacions serioses la política l’han de liderar els militars, i no els civils, tal com si haguérem tornat a l’època tenebrosa dels directoris, de les governacions militar o de la dictadura franquista. El segon és un missatge a un cos, el militar, que forma part del règim del 78, ben identificat amb Vox que ara veu com el PP compta amb ells; i és un gest també als votants de la ultradreta.
Del president Mazón es podran dir moltes coses, però els seus no li podran negar haver estat l’artífex d’entregar les institucions a sectors reaccionaris com el dels militars o al folklore més ranci representat pel món taurí. El seu problema, però, és que aquestes jugades rocambolesques no el salvaran políticament. En el seu balanç hi ha 219 morts, molts dels quals eren evitables si el seu Consell, a través de les competències que té transferides, haguera actuat com tocava i no de forma totalment negligent en contra del poble valencià.
