El president de la Generalitat Valenciana entre 1995 i 2002, Eduardo Zaplana, ha sigut condemnat a 10 anys i cinc mesos de presó i a pagar 25 milions per la trama de les ITV (Inspecció Tècnica de Vehicles) en el cas Erial. La sentència arriba després d’un judici que es va iniciar al març i que es va prolongar durant més de quaranta sessions. Prèviament, Zaplana havia sigut detingut i empresonat durant nou mesos entre maig del 2018 i febrer del 2019. La Fiscalia demanava 17 anys de presó contra ell.
L’Audiència de València considera provat que Zaplana va rebre comissions per l’adjudicació de les estacions d’ITV al País Valencià entre el 1997 i el 2003. Cal recordar que el 2002 Zaplana va ser nomenat ministre de Treball per part del president espanyol, José María Aznar. Aquests ingressos irregulars els hauria canalitzat a través d’una estructura societària a l’estat espanyol i també amb comptes a Andorra, Panamà o Luxemburg.
Zaplana havia sigut acusat per la Fiscalia d’haver cobrat 20,6 milions d’euros de benefici per aquest cas, en el qual un seguit d’empreses s’haurien vist beneficiades per una adjudicació pública manipulada sense haver tingut mai les millors condicions per a dur a terme la tasca de les ITV. El president valencià s’hauria enriquit a través d’aquesta operació il·lícita, segons la sentència judicial, contra la qual encara cap recurs.
Aquest cas ha derivat en una condemna contra Zaplana per delictes de prevaricació, suborn, falsedat documental i blanqueig de capitals, i l’expresident valencià és inhabilitat per a treball o càrrec públic durant 17 anys i 10 mesos. La multa supera els 25 milions d’euros.
La trama societària
Segons consta a la sentència, els diners obtinguts per Zaplana que estaven dipositats a Andorra els va acumular «fent ús de la seua condició de polític, que li brindava informació rellevant en diferents àmbits, coneixement de persones també rellevants en el món empresarial i financer i, en definitiva, un destacat paper polític primer en l’àmbit autonòmic i després en l’estatal, fet que el va reportar importants ingressos de diners» al marge de les seues atribucions oficials.
Zaplana va ingressar aquests diners entre el 17 de febrer del 2004 i el 9 de març del 2008, quan encara era polític en actiu –en aquell moment, portaveu del PP al Congrés–, per la qual cosa aquests diners «no podien procedir del seu salari».
L’expresident valencià hauria cobrat les comissions per les adjudicacions d’estacions d’ITV a través dels pactes subscrits amb l’empresari José Cotino, qui també ha sigut condemnat amb el seu germà Vicente, ambdós nebots de Juan Cotino, qui fora president de Les Corts entre el 2011 i el 2014 i investigat en aquesta causa fins que el 2020 va morir a causa de la covid.
Els fons obtinguts, segons la sentència, van ser canalitzats a través d’una estructura societària opaca en diversos països amb condicions fiscals favorables per a aquest tipus d’operacions. Zaplana va utilitzar aquests fons amb el propòsit de permetre la seua repatriació a través d’una empresa, Imison Internacional SA, per a després invertir en el sector immobiliari o utilitzar diners en efectiu.
Es dona el fet que les ITV van ser privatitzades durant l’etapa de Zaplana a la presidència de la Generalitat i posteriorment van ser rescatades pel govern del Botànic.
Els altres condemnats
Els altres condemnats per aquest cas són l’advocat i assessor fiscal de Zaplana, Francisco Grau; el seu antic cap de gabinet en la Presidència de la Generalitat, Juan Francisco García; el seu amic i testaferro, Joaquín Miguel Barceló; i els empresaris citats José i Vicente Cotino.
Grau és condemnat a cinc anys de presó i una multa de 20 milions d’euros per un delicte de blanqueig de capitals. Juan Francisco García ha sigut condemnat a dos anys i onze mesos de presó, inhabilitació i multes per prevaricació, suborn, falsedat i blanqueig. José Cotino és condemnat a dos anys de presó per suborn i el seu germà Vicente a tres anys i mig per aquest delicte i pels de falsedat i blanqueig. I Joaquín Miguel Barceló i Francisco Pérez han sigut condemnats per blanqueig a un any i tres mesos i a un any i mig de presó respectivament.
