Les paraules compten
En aquest article intentarem esbrinar de què es parla en els debats parlamentaris de les Corts Valencianes. I ho farem mitjançant una comparativa d’aquelles paraules més usades pels diversos blocs politicoideològics. Perquè les paraules compten, tant pel seu significat com perquè es poden recomptar per traure conclusions rellevants sobre els conceptes centrals al voltant dels quals pivoten els discursos polítics.
Actualment, gràcies a la Llei de transparència i les dades obertes, podem conèixer a fons les intervencions dels diversos oradors que intervenen en les Corts Valencianes revisant les actes que es recullen en forma de Diari de Sessions. D’esta forma, és possible saber el que expressa cada partit, qui ho diu i com ho diu. Al remat, tota esta informació és pública i accessible per a tothom. Altre tema és que algú ho faça servir i tinga temps i ganes de llegir-ho i analitzar-ho.
Per tal de facilitar esta feina, en el present article hem estudiat els sis primers mesos de mandat del Govern del Partido Popular-Vox, revisant la totalitat dels discursos continguts en el Diari de Sessions que van del 13 de juny de 2023 al 20 de desembre de 2023. Estem parlant d’un total de 526.080 paraules analitzades, que es reparteixen entre els partits amb representació parlamentària de la següent forma:
D’entrada cal aclarir que els percentatges de paraules analitzades estan molt condicionats per la quantitat de temps que cada grup parlamentari disposa per a intervindre, i que per qüestions reglamentàries beneficia al grup hegemònic en les Corts. En este cas és el PP, que té el 46,1 % de les paraules, mentre la resta de grups té unes quantitats semblants de paraules (18,5 % Vox, 18,1 % Compromís, 17,4 % PSPV/PSOE), a gran distància del PP.
Aquesta anàlisi de recompte significatiu de paraules es basa en mostrar aquelles que es repeteixen més, comparant el seu nombre entre blocs i tenint sempre en compte el context en el qual foren emeses, com a part d’intervencions parlamentàries en diverses sessions. Al respecte, podem constatar un bloc de dreta-ultradreta (PP+Vox), que és el que ostenta la responsabilitat del govern autonòmic, i un bloc que anomenem d’esquerres (PSOE/PSPV+Compromís), que exercís com a oposició. Prenent com a model el treball de Mike Bostock, referent de visualització de dades i creador de D3.js (Data-Driven Documents), s’ha emprat la seua popular biblioteca JavaScript, la qual permet, entre altres visualitzacions, la que tot seguit hem elaborat, i que ens permet observar quines paraules són les més emprades per cada bloc parlamentari.
Abans d’analitzar aquelles paraules més nomenades pels blocs, cal indicar que s’han eliminat les paraules que en l’argot es denominen stopwords, com els nexes o paraules que no aporten informació d’interès, com per exemple “Comunitat Valenciana”, valencians, valencianes, dia, entre d’altres. A més, cal indicar que el nombre de mencions del gràfic és de cada 25.000 paraules analitzades. A continuació, classifiquem les paraules més emprades diferenciant entre tres grups.
Les paraules de la dreta-ultradreta
Este primer grup recull les paraules més usades únicament pel bloc PP i Vox. De cada 25.000 paraules les més mencionades pel bloc de dreta-ultradreta són: “Espanya” (316), “empresa” (283), “família” (263), “centre” (256), “social” (226) i “ajuda” (222). Vegem en detall les tres primeres.
La paraula “Espanya” (316 mencions de cada 25.000 paraules), és la que recull més mencions. La majoria d’estes funcionen com una crítica al Govern d’Espanya que presideix Pedro Sánchez, sobretot quan comparen la situació del País Valencià amb la de l’Estat espanyol en aspectes com la falta de finançament, l’endeutament i tot el que açò comporta. Destaca la crítica a la falta d’aigua, la desertització i la gravetat dels incendis al nostre territori. També s’empra el terme “Espanya” per parlar de l’elevada pressió fiscal del nostre territori en comparació amb la resta, el que segons el bloc governant a Les Corts provoca una menor competitivitat de les empreses valencianes. També es fa servir “Espanya” per a lamentar els nivells baixos de natalitat, la falta de residències per a majors, els dolents resultats educatius de l’informe PISA i la falta de protecció a les dones, entre d’altres temes. Encara que amb menys freqüència, s’utilitza “Espanya” per a denunciar la falta de defensa per part del Govern central de l’agricultura i pesca en les institucions europees. Per últim, cal destacar l’apel·lació a la unitat d’Espanya en el sentit literal d’ofrenar “noves glòries a Espanya”.
Quant a les paraules “empresa” o “empreses” (283 mencions de cada 25.000 paraules) representa la segona pota del discurs de la dreta i extrema-dreta, que comparteixen la mateixa ideologia neoliberal. Des d’esta perspectiva, el teixit empresarial es considera com el motor de l’economia i per això, segons manifesta en les intervencions, cal donar tota la llibertat i facilitat (reducció de burocràcia) a les empreses: ja siga les PYMES (95% del teixit), emprenedors o star-ups, amb especial menció a empreses que es dediquen a actius intangibles, com innovació, digitalització, TICS, I+D, IA. Tot per a millorar el que consideren com a “treball de qualitat” i la productivitat.
El discurs se centra també en la importància de crear infraestructures i comunicacions necessàries com ara parcs empresarials, ampliacions d’aeroports o districtes digitals als espais portuaris. Per últim, es ressalta la necessitat de no demonitzar els empresaris i la importància de la internalització de les empreses, l’obertura comercial, aconseguir exportar regularment i la relocalització d’empreses perquè tornen al nostre territori.
En tercer lloc està la paraula “família” o “famílies” (263 mencions de cada 25.000 paraules). El bloc de dreta-ultradreta empra estes paraules constantment en el seu discurs, per tal de denunciar que les famílies, enteses estes com a famílies convencionals, han sigut perjudicades pel Govern del Botànic i el Govern d’Espanya. Posen com a exemple sobretot l’impost de successió i donacions, i el de transmissions patrimonials.
També es parla de la càrrega fiscal de les famílies per justificar la reforma fiscal. A més, s’esmenta l’empobriment de les famílies i l’augment de l’índex de vulnerabilitat d’estes per culpa de la gestió de l’anterior govern valencià de caràcter progressista, o del perjudici patit per les famílies que es dediquen al turisme a causa de l’aplicació de la taxa turística, o aquell experimentat per les famílies que es dediquen a la ceràmica. Així mateix, es trauen temes com la falta de famílies d’acollida o el cas de les famílies que han sigut perjudicades per la gestió en educació de l’anterior govern valencià. En eixe sentit, s’arriba a acusar el Govern del Botànic d’haver afavorit famílies i entitats “catalanistes”.
La veritat és que el predomini clar d’estes tres paraules, “Espanya”, “empresa” “família”, retrata de manera molt sintètica els significats dominants en el camp neoliberal comú a dreta i extrema dreta: el nacionalisme espanyol conservador, la centralitat de l’empresa com a eix del mercat i la família com a epicentre d’una visió conservadora de les relacions socials. Quant a les altres paraules destacades, “centre” (256), “social” (226) i “ajuda” (222), posseeixen unes connotacions clarament paradoxals, ja que aquests mots tradicionalment associats a l’univers ideològic progressista, es gasten per a ser reinterpretats tàcticament des de postures conservadores.
Les paraules desigualment compartides
D’altra banda, hi ha una sèrie de paraules majoritàriament emprades per la dreta-ultradreta, però també utilitzades per l’esquerra (en la infografia són les que apareixen sols en verd i rosa). Estes paraules desigualment compartides, que són les que arrepleguen més citacions, s’usen sovint per ambdós blocs, però per parlar de qüestions i finalitats diferents i són: “llei” (592-262), “euro” (463-301), “impost” (390-201) i “públic” (289-156). Altres com “pressupost”, “milions”, “partits” o “política”, “esmena” o “acord” tenen un significat més aviat lligat als mecanismes parlamentaris, convencions parlamentàries i procediments administratius.
Pel que fa a “llei”, (592 bloc de dreta-ultradreta -262 bloc d’esquerres), és de les paraules més usades pel bloc conservador, en concret 592 mencions de cada 25.000 paraules, és a dir, de cada 100 paraules “llei” es diu 2,4 vegades. Crida especialment l’atenció que més de la meitat de vegades que es parla de llei és per criticar la Llei d’Amnistia estatal en curs. En segon lloc, i a distància, es parla del Projecte de Llei de Mesures Fiscals per a 2024 i del Decret Llei del Cànon de l’Aigua, dos qüestions especialment sensibles en la baralla política, a les quals val afegir les mocions a “llei” per fer una dura crítica a la Llei de Plurilingüisme impulsada pel Govern del Botànic. També es parla de “llei” per anunciar la norma conservadora que ve a suprimir l’impost de successió i donacions, així com per a criticar durament la Llei progressista del “Solo sí es sí”. En definitiva, per al bloc de dreta-ultradreta, el govern del Botànic i central haurien incomplit la llei, posant en perill la convivència i l’estabilitat d’Espanya.
En canvi, el bloc d’esquerres gasta “llei” menys de la meitat de vegades que la dreta-ultradreta, i a més la fa servir per a reivindicar aspectes més socials. El discurs es centra en fer una defensa, en primer lloc, de la Llei integral contra la violència de gènere, que s’entén que perilla ja a que Vox du en el seu programa la derogació. Així mateix, és important la reivindicació que fa el bloc d’esquerres de la Llei de símbols o identitat, aprovada en el seu dia per un ampli consens, la Llei de memòria històrica i democràtica i el compliment de la Llei de dependència, principalment. Però també es fa defensa de la Llei sobre professions esportives, la de canvi climàtic i la reforma de la Llei estructural agrícola, entre altres.
Respecte a la paraula “euro” (463 bloc de dretes -301 bloc desquerres), el bloc de dreta-extrema l’utilitza per acusar l’anterior govern del Botànic de la pèrdua de diners per la no execució dels fons europeus, així com es reclama una millor gestió dels diners públics eliminant despeses supèrflues, reduint l’administració d’alts càrrecs i assessors i optimitzant els recursos públics. Un altre ús de la paraula “euros” és per queixar-se que el govern anterior els ha deixat sense diners (p.e. en justícia), per recriminar la llista de valencians que esperen el bo social, per citar la necessària baixada d’impostos i l’eliminació de l’impost de successions. Per últim, des del bloc conservador semfatitza que no van a “derrochar ni un euro más en ideologia de género”. En canvi, el bloc d’esquerres recorda que estant en el Govern van executar el 99% dels fons de cohesió, entre altres, i recrimina al nou Govern conservador l’eliminació de la taxa turística. A més a més, des de Compromís es denuncia l’alt cost que suposarà l’ampliació del Port de València en la regeneració de les platges.
El mot “impost” (390 bloc de dretes -201 bloc d’esquerres) té accepcions molt diferents, segons qui el faça servir, des de l’actual Govern es diu que els ciutadans no arriben a final de mes a causa dels elevats impostos que paguen, no obtenint després uns servicis d’acord amb el que paguen. Per tant, es denuncia una mala gestió dels impostos, alhora que nomenen el que li diuen en “impost de la mort” (Impost de successions i donacions). El bloc conservador també defensa la reducció de la despesa pública, administrativa, rebaixant i convertint l’impost de transmissions patrimonials en progressiu. Finalment, la dreta i extrema-dreta trau al debat l’insuficient finançament, defensant un impost zero al camp i la reducció d’impostos a autònoms i micropymes. Per la seua banda, l’esquerra contesta que ells són els que han baixat els impostos per a la majoria de famílies de classe treballadora amb la reforma fiscal de 2016, i recriminen al bloc de dretes que el que ells proposen és baixar impostos al 0,46% dels valencians enfront de 5 milions que pagaran més, el que ve a ser segons l’oposició una amnistia fiscal per als més rics. En esta línia, l’esquerra recorda que la baixada d’imposts com proposa la dreta és un fracàs, com s’ha demostrat al Regne Unit. Per últim, se subratlla que l’esquerra va deixar el triple de pressupost disponible en deixar el Govern autonòmic que el que va deixar la dreta en el seu moment.
L’altra paraula a destacar és “públic” (289 bloc de dretes -156 bloc d’esquerres). El mantra més repetit per les dretes és que cal mantindre els servicis públics, sobretot sanitat i educació, però millorant la qualitat i l’eficiència, de forma que es justifica que no fa falta més inversió sinó el que cal és gastar millor els diners. En les seues intervencions, el bloc conservador deixa la porta oberta a la reducció del gasto públic i polític, que jutja desmesurat.
Quan parlen d’educació, a més de qualitat ho fan també de llibertat d’elecció, el que en realitat amaga una no defensa del valencià, agitant el fantasma del catalanisme. Cal afegir a esta argumentació la proposta d’iniciatives de col·laboració publicoprivada, criticant-se la falta d’inversió de l’anterior executiu en habitatge públic i reclamant un finançament just com a deute històric.
En les intervencions de l’esquerra, per contra, destaca una defensa d’allò aconseguit en l’anterior legislatura, com és el cas del transport públic (assequible i gratuït per a joves) com a referència, la implementació de l’Agenda 2030 de Nacions Unides, o la reclamació a l’actual govern conservador que no es produïsquen retallades en servicis públics fonamentals i no s’intente la seua privatització per fer negoci amb ells. Així mateix, l’esquerra recorda que quan va governar va augmentar l’oferta publica d’ocupació i van millorar les condicions de treball dels empleats públics, dotant-los, entre altres coses, de millors equips i recursos informàtics.
Les paraules de l’esquerra
El tercer i últim grup són les paraules que únicament gasta l’esquerra (en la infografia són les que apareixen sols en rosa), i són: “violència” (360), “gènere” (225), “dones” (175), “pública” (156) i “educació” (128).
Les paraules “violència” (360) “de gènere” (225) i “dones” (175) quasi en exclusiva van unides, per denunciar la violència de gènere que té com a víctimes les dones. El motiu d’esta elevada freqüència d’ús és el retrocés en les polítiques per part del bloc que governa a causa de la negació per part de Vox de la violència masclista, canviant el terme per “violència domèstica” o “intrafamiliar”, amb tot el que això suposa de trencament del gran pacte polític i social sobre el tema assolit en les últimes dos dècades.
En el cas d’“educació” (128) i “pública” (156) també van unides, ja que es referixen a l’educació pública i a la sanitat pública, en el sentit de fer una reivindicació d’estes, així com de la gratuïtat dels llibres i del valencià en el cas de l’educació. Al mateix temps es recrimina l’interès habitual de les dretes en fer negoci amb la salut. A més de la defensa d’estos dos àmbits l’esquerra parla del lligam entre polítiques públiques i llibertats, de la participació pública en el disseny de projectes que ha caracteritzat el govern del Botànic i de la importància de la inversió pública.
Conclusions
En suma, tant en el cas de les paraules més utilitzades pel bloc conservador, com per les desigualment compartides entre blocs i les més utilitzades pel bloc progressista, es revela un clar alineament dels mots amb els conceptes teòrics, preferències ideològiques i polítiques institucionals que caracteritzen tant l’esfera més identificada amb el neoliberalisme, en el cas de les dretes, com l’esfera més orientada per la socialdemocràcia, en el cas de les esquerres. Una pugna que s’homologa amb la que, en general, té actualment lloc en els països occidentals. A més a més, el bloc conservador s’alinea més amb el referent identitari espanyol i una cosmovisió més estatalista, mentre que el progressista apunta més a la valoració de la singularitat autonòmica valenciana i les seues demandes històriques. Finalment, cal subratllar com determinats conceptes i paraules tradicionalment lligats a significats progressistes, estan sent resignificades conservadorament per les dretes per reforçar i legitimar socialment el seu discurs.
