David González (1977), exalcalde d’Oliva (la Safor), lidera la candidatura de «Compromís pel País Valencià», que es pretén presentar al congrés de Més de l’octubre competint amb l’oficialista que lidera Amparo Piquer i amb la crítica impulsada per Bloc i País i liderada per la diputada Mònica Àlvaro.
-En primer lloc, per què han decidit constituir una candidatura al congrés de Més?
-Tot parteix d’una sèrie de converses a nivell personal ja fa mesos amb una sèrie d’afiliats de totes o de la majoria de les comarques del País Valencià. Amb el congrés ja convocat vam iniciar unes converses inicials amb les bases i hem anat configurant un grup que, més o menys des de març, hem anat treballant de manera propositiva. Per això hem presentat moltes esmenes, un total de quaranta-cinc, a la ponència política i altres onze a la ponència d’estatuts. Per a nosaltres, el més important és el què. Arran d’això hem percebut que hi ha un desencís en una part important de la militància, i pensem que aquesta necessita vies d’expressió. Creiem que això pot ajudar a fer un congrés participatiu i que l’organització, en aquest cas Més-Compromís, isca més reforçada i estiga en millors condicions de recuperar el govern de la Generalitat. La reunió que vam fer dimecres [a València] va ser la primera d’una sèrie de reunions en què exposarem quines són les nostres propostes per confrontar-les amb la militància. Perquè una de les claus d’aquest congrés ha de ser recuperar la connexió. La ponència ja parla de les reconnexions en general amb la societat, i pensem que la primera reconnexió s’ha de donar amb la militància. Estem en aquest procés. I dimecres vaig dir que estem articulant una candidatura que encara no la tenim. No perquè no vulguem: pensem que abans hem de contrastar propostes amb les bases i, més endavant, en unes setmanes, estarem en condicions de presentar una candidatura com a tal.
-Parla de desencís en la militància. Es consideren oposició a allò que fins ara s’ha desenvolupat des de la direcció del partit?
-És evident que si no fórem crítics amb la direcció del partit no estaríem articulant una candidatura. Això és una obvietat. Però la qüestió del desencís jo crec la reconeixerà la mateixa direcció. Hem tingut un exemple molt recent amb tot el procés de les eleccions europees. Més enllà de l’anàlisi dels resultats, tots hem vist la poca participació que hi ha hagut als nostres municipis i la poca il·lusió que s’ha vist per part de la militància als actes que s’han convocat. Per tant, aquests senyals denoten un desencís i ens diuen que cal recuperar la connexió amb les bases. Som crítics amb la direcció, però la nostra intenció és que a l’endemà del congrés totes i tots puguem treballar junts. Cal que aquest congrés siga un congrés de veritat i no amagar sota la catifa els temes que obliguen a l’autocrítica. Cal que el debat siga constructiu i que ens aprofite perquè a l’endemà del congrés puguem treballar tots junts. Nosaltres valorem molt la unitat. De moment, s’hi han anunciat dues candidatures, la de la direcció i la de Bloc i País, i nosaltres tenim vies obertes amb les dues.
-Diu que són crítics amb la direcció, que es va constituir al 2021, quan es va fer l’últim congrés del partit. Des d’aleshores han fet trajectòria d’oposició o el posicionament que comenta s’ha generat en el procés actual?
-Comença en el context de la convocatòria del congrés. He de dir que nosaltres érem partidaris que el congrés s’haguera celebrat abans. Considerem que fer-lo un any i mig després del final del cicle del Botànic, que va suposar la pèrdua de la Generalitat, acompanyada d’una pèrdua de vots per part de Compromís i, sobretot, després de la renúncia de la secretària general [Àgueda Micó], que es va produir al poc de temps, és una anomalia democràtica. Òbviament, el Consell Nacional va votar la proposta de l’Executiva, només faltaria, no dic que vaja contra els estatuts ni que siga il·legal, però sí que considerem que és una anomalia democràtica, perquè és massa temps després d’un canvi de context tan important com el provocat per l’eixida d’un govern. A partir de la convocatòria del congrés, ja vam començar a articular un poc la candidatura. Nosaltres no érem un grup constituït com ho és Bloc i País, que és un corrent amb un cens registrat. A títol individual no funcionàvem com un grup, ens hem vingut constituint des de febrer o març d’enguany.
-Quina és la principal crítica que farien a la direcció actual del partit?
-Jo no voldria centrar les crítiques exclusivament en la direcció. Nosaltres no som de l’opinió que tot s’ha fet malament, però considerem que hi ha moltes coses millorables i, òbviament, la direcció en té una responsabilitat important. Per exemple, en el desencís de la militància, ja que crec que s’ha perdut eixa connexió. Pensem, alhora, que la direcció ha estat molt poc oberta a l’autocrítica, i que aquesta fins i tot s’evita i es penalitza. Un partit com el nostre, si no compta amb la gent… Qui conega un poc la història d’aquest partit des del Bloc sabrà que no som una formació com el PP o el PSOE: som un partit en què la direcció és important, però és imprescindible comptar amb tots i cadascun dels militants i dels col·lectius a nivell local. Creiem que això s’ha descuidat. D’altra banda, no venim a donar lliçons de valencianisme polític, però pensem que la política que hi ha hagut d’aliances amb partits i amb l’esquerra espanyola en general també ha generat desencís, perquè som i hem de ser un partit d’estricta obediència valenciana. Això, més enllà del resultat que hi ha hagut, s’ha vist reflectit en allò que és important, que és en la Generalitat Valenciana, començant per l’infrafinançament i seguint per altres temes. Per tant, el resultat d’eixes aliances no ha comportat una rellevància ni una resolució de qüestions de l’agenda valenciana, que és la nostra finalitat i el nostre projecte, el País Valencià. En eixe sentit, la política d’aliances amb l’esquerra espanyola ha generat desencís perquè hi ha molta gent que no hi està d’acord, pel fet que aquesta no és la finalitat del nostre projecte.
-D’altra banda, insisteix molt en el caràcter «propositiu» de les propostes de la seua candidatura. Aquest missatge és una crítica implícita a Bloc i País?
-No, en cap cas. Nosaltres som companys i hem de tindre clar que ens necessitem tots. El resultat del congrés no pot ser un 50-50 o un 52-48, sinó que ens ha de permetre treballar tots junts, ja que tenim uns desafiaments i uns reptes enormes que no només comporten la recuperació del govern de la Generalitat, que és molt important, sinó també buscar l’èxit en la reconstrucció de Compromís. Aquesta és una altra crítica que faig, tot i que no només a la direcció de Més, sinó també contra les dels altres partits. Una de les propostes que fem a la ponència d’estatuts és que Compromís es constituïsca com una federació de partits. Pensem que el partit únic no és la recepta més adequada en aquests moments, sinó que el més sensat és que Compromís es constituïsca com una federació. Aquesta assignatura pendent s’hauria hagut de solucionar, i eixa falta d’estructuració ha sigut un hàndicap. Això comporta la necessitat, no de forjar una falsa unitat, perquè les coses s’han de parlar, però hem d’eixir reforçats del congrés. Per tant, el que dic no és una crítica a Bloc i País, que ha fet una funció important durant aquests anys i s’ha constituït un poc com a oposició, tot i que no ha sigut l’única, perquè altres també han fet oposició a títol individual, però com a corrent crític ells també tenen un espai articulat i important, i amb el qual s’ha de comptar. Ací no sobra ningú.
-Ha dit que el congrés no pot acabar «50-50», però en principi hi haurà tres candidatures. Dona per fet que n’hi acabarà havent dues?
-No, era una expressió derivada de l’anterior congrés, que va acabar 60-40 amb dues candidatures. L’autocrítica s’ha de fer i les coses s’han de parlar. Si no, serà un congrés en fals. No sé si el congrés acabarà amb una única candidatura, amb dues o amb tres, però en qualsevol cas hem d’intentar llançar un missatge a la militància que som capaços d’arribar a acords.
-Entre alguns militants del partit hi ha la sensació que la seua finalitat és acabar confluint amb la direcció en una candidatura a canvi d’una bona posició dins la futura Executiva. Això és cert o és una especulació falsa?
-És una especulació falsa. Com explicava al principi, no hem nascut amb eixa vocació. El que volem és que tota la militància trobe vies d’expressió. La nostra candidatura naix des de les bases, des del contacte amb la militància, i hem vist que no tota la militància troba vies d’expressió a través de les altres dues candidatures, Bloc i País per un costat i la de l’aparell per l’altre. Això es descobreix parlant amb la militància, i és el que hem fet. És la nostra postura. Nosaltres no hem començat fent una roda de premsa, sinó amb reunions amb militància abans d’anunciar la candidatura. La reconnexió amb la militància és clau, i aquesta és la nostra pretensió. No té res a veure amb voler pactar amb la direcció.
-A nivell territorial, on han constatat que tenen més força?
-Contacte hem tingut pràcticament en totes les comarques. Pel que fa a la força, no hi ha hagut un procés de votació i no ho podem saber. L’altre dia, precisament, vam començar a València amb una primera reunió de presentació d’esmenes, però la força no la podem mesurar.
-Hi ha alguna cosa més que vulga dir i que potser no li he preguntat?
-Les nostres línies bàsiques són autocrítica per a millorar, aprofitar l’experiència de govern durant huit anys –i això ho hem de tindre clar, no podem tornar al context de 2015– per a ser un partit de govern fent oposició i acabar contribuint perquè Compromís siga una alternativa de govern i lidere el canvi que necessitem. I, per descomptat, revalencianitzar el projecte polític.
