El president en funcions de la Generalitat, Carlos Mazón, compareix aquest dilluns en la comissió d’investigació del Congrés que analitza la gestió de la dana del 29 d’octubre del 2024, que va deixar 229 morts al País Valencià. Serà la primera vegada que el dirigent del PP s’enfrontarà a un interrogatori amb format de pregunta-resposta directe sobre la seua actuació aquell dia.

La sessió comença a les 10.30 hores i obri el torn de compareixences polítiques de la comissió. Els portaveus dels grups parlamentaris intervenen per ordre de menor a major representació i disposen de vint minuts cadascun per a interrogar Mazón, que ha de respondre cada pregunta. Els diputats poden interrompre’l i exigir-li que siga més concret si ho consideren oportú.

Un format més exigent que a Les Corts

Dimarts passat, Mazón ja va comparéixer davant la comissió d’investigació de Les Corts —a petició pròpia, després d’anunciar la seua dimissió—, en una sessió marcada per un format més còmode: primer van intervindre els portaveus dels grups, després ell va tindre quinze minuts per respondre i es va obrir una segona ronda breu.

Al Congrés, però, l’interrogatori és molt més rigorós. Si ho desitja, el president en funcions pot assistir-hi acompanyat de la persona que trie per assessorar-lo. Se l’advertirà formalment de “les conseqüències previstes en l’article 502 del Codi Penal, per als qui falten a la veritat davant un òrgan d’aquest tipus”. Tot i que l’assistència és obligatòria, els compareixents no estan forçats a respondre, encara que, com recorden fonts jurídiques, només solen acollir-se a aquest dret les persones immerses en procediments judicials —no és el cas de Mazón.

La jutgessa de Catarroja (l’Horta Sud) que instrueix la causa, li ha oferit diverses vegades la possibilitat de declarar voluntàriament com a investigat. No obstant això, Mazón manté la condició d’aforat perquè encara conserva l’escó a Les Corts, estatus que conservarà fins a la investidura del seu successor al capdavant de la Generalitat.

Els interrogants pendents

El PSOE, Sumar i altres grups de l’oposició han de provar d’aclarir algunes de les incògnites que continuen obertes sobre la seua actuació durant la dana. Entre elles, el dinar i la llarga sobretaula que, segons la investigació, Mazón va compartir amb la periodista Maribel Vilaplana al restaurant El Ventorro fins a les 18.45 hores, així com els moviments posteriors fins a les 19.55, moment en què diversos testimonis el situen de nou al Palau de la Generalitat.

També les seues converses amb la llavors consellera d’Emergències, Salomé Pradas, que sí que està imputada i compareixerà pròximament davant la mateixa comissió.

Expectació al voltant de la compareixença

Encara no està clar quins diputats del PP acompanyaran Mazón en la compareixença. No s’espera la presència de membres de la direcció estatal del partit, convocats a la mateixa hora a la seu de Madrid per a la reunió del Comitè de Direcció.

Amb aquesta cita al Congrés, el president en funcions afronta el seu examen polític més dur des de la catàstrofe del 29 d’octubre de l’any passar, amb la mirada posada tant en la veritat dels fets com en les possibles conseqüències polítiques de la seua gestió.

Més notícies
Notícia: El pitjor president de la Generalitat
Comparteix
OPINIÓ | "El seu programa polític és ofegar la llengua dels valencians, ofegar l'AVL, ofegar-nos amb més pantans i destrucció de l'Horta, ofegar-nos amb més habitatge en zones inundables..."
Notícia: Homenatge al professor Brauli Montoya
Comparteix
La seua obra és tota una fita referencial en l'àmbit de la sociolingüística catalana amb un seguit d'aportacions originals que fan que es projecte internacionalment. De més a més, és membre actiu de l'Institut d'Estudis Catalans i de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.
Notícia: La carnissera dels agermanats
Comparteix
Germana de Foix, va ser l'amant del net del seu marit i també la seua espasa venjativa a València
Notícia: El rei parla en castellà i punt!
Comparteix
Des de quan el rei regnant als Països Catalans abandonà el català? No, Felip V (V dels espanyols) de Borbó no fou el primer. La cosa ve de més enrere, de quan el primer Habsburg, el Carles de Gant, l’home de barram prominent, que no ho dic debades; fixeu-vos-hi. I si ―ep!― el rei parla castellà, els vassalls i/o colonitzats tenen l’obligació, com etzibà tot un senyor bisbe d’Oriola, d’aprendre la llengua del seu amo i ―oh, aberració!― oblidar la seua. I en això perseveren hui dia vassalls i/o colonitzats ―no tothom, afortunadament― en aquesta «alfombra de flor que es la Región Valenciana».

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa