El vicepresident segon de la Generalitat i conseller per a la Recuperació Econòmica i Social, Francisco José Gan Pampols, ha tornat a criticar la manca de seriositat amb què les administracions es prenen les emergències, en unes declaracions que, si bé no l’ha esmentat, bé podrien ser interepretades com un “encàrrec” al President Carlos Mazón.
Segons Pampols, “quan un espera tindre temps per a preparar-se perquè es declara l’emergència, ja és tard”, i el resultat és que “cadascú fa el que pot fer perquè no ho té previst, preparat i assajat”. “Això no és una manera d’afrontar els problemes que hem tingut i que continuarem tenint, perquè no cal ser ‘bonista’. És veritat que pot no ploure en el mateix lloc, però si plou tornarà a passar el mateix”, ha advertit en una explicació que bé podria ser una esmena a la totalitat a l’actuació del Consell del qual forma part durant la dana de fa un any.
Aquesta no seria la primera vegada que Pampols fa unes declaracions que poden interpretar-se com una càrrega de profunditat a Mazón. Fa un mes, en el transcurs d’un desdejuni informatiu a Madrid va evitar valorar la gestió de Mazón, ja que no estava per “tirar-lo a l’aigua”, una expressió castellana que vindria a dir que no volia posar-lo en una situació incòmoda”.
Les declaracions del Vicepresident s’han donat en el marc del seminari ‘Lliçons apreses després de la dana de València: llums, ombres i recomanacions’, una jornada organitzada per la Càtedra de Canvi Climàtic, Territori i Riscos Ambientals al Mediterrani de la Universitat de València, on ha compartit taula amb la comissionada del Govern espanyol per a la Reconstrucció després de la dana, Zulima Pérez.
Acord entre administracions
Gan Pampols també ha assegurat que l’actual estructura d’emergències de l’Estat “no és adequada”, i ha destacat que “països amb una tradició federalista enorme com els Estats Units tenen una agència federal d’emergències, a més de cadascuna de les existents”, i ha defensat que “ha d’haver-hi un element de coordinació d’ordre superior que tinga capacitat d’actuació immediata”.
El conseller ha assenyalat que una agència estatal d’emergències “ha de tindre el catàleg de recursos crítics de la nació per a atendre emergències”. Així, ha d’arreplegar aspectes com els vehicles o excavadores disponibles en el conjunt del país i permetre així “una assignació eficient en el moment en què siga necessari”.
D’altra banda, Pampols ha exposat com una altra lliçó de la dana que les diferents administracions, amb totes les seues ajudes, han tornat “boig el ciutadà”, i ha defensat que la “finestreta única ha de ser una realitat”.
Zulima Pérez ha manifestat -el que seria molt destacable en l’actual clima de crispació política- que comparteix “bona part” de l’anàlisi del responsable autonòmic i ha reconegut que “hi ha moltíssimes coses en les quals els protocols d’emergència poden millorar-se”, “entre altres, també una cosa que ha apuntat el vicepresident, que és la creació d’una agència estatal de protecció civil”. Així, ha explicat que en el marc del pacte d’Estat contra el Canvi Climàtic “està establerta la necessitat i la possibilitat de crear aquesta agència”.
Seria, ha detallat, d’un organisme amb participació de les autonomies en el qual la direcció de l’emergència “s’ha de mantindre més o menys com en l’actualitat”, però que serviria per a conéixer tots els efectius disponibles al país i millorar l’ajuda que puguen prestar entre autonomies. A més, ha assenyalat que “aquesta agència de protecció civil enfront d’emergències hauria de donar resposta també a la postemergència”.
Millor sistema d’avisos
La comissionada ha subratllat que es necessita establir “un millor sistema d’avisos” per a l’autoprotecció de la població, amb el que el Govern espanyol està incloent en el currículum escolar la formació davant catàstrofes i emergències.
Per a la comissionada, “la població no va saber com actuar però també va fallar la part de l’administració que tenia l’obligació d’avisar que existia un perill i de la manera en la qual s’havia d’actuar per part de la població”. Jo crec que els protocols, que la normativa és millorable, però no crec que foren uns mals protocols els que existien anteriorment”.
Ha defensat que “les administracions autonòmiques tinguen les competències en protecció civil com a administració “més pròxima” i ha assenyalat que “en els sistemes actuals hi ha una part tècnica i una part política”. També ha assenyalat que “hi ha una direcció tècnica i una direcció política”.
Balanç del pla de la Generalitat
Més enllà d’aquestes conclusions, Gan Pampols ha realitzat un balanç de la gestió de la reconstrucció i ha recordat que el Pla per a la Recuperació Econòmica i Social aprovat al juliol compta amb 343 iniciatives, algunes que corresponen a l’Administració General de l’Estat, unes altres a la Generalitat i altres de l’àmbit local.
“De les 343 iniciatives, hi ha 159 finalitzades o en procés. 19 finalitzades i 139 en execució. D’ací a final d’any n’esperem executar 51 més, amb la qual cosa estarem entorn del 60% de totes eixes 343 iniciatives”, ha destacat. S’han executat prop de 1.400 milions d’euros i la previsió és acabar l’any en els 2.000 milions d’euros.
Sobre com espera que siga l’execució de les mesures d’aquest pla que són competència del Govern espanyol, ha indicat que “per l’actual clima polític, per l’enfrontament, per la incomprensió, molt poca”.
Balanç del Govern espanyol
En canvi, la comissionada del Govern ha assegurat que moltes de les actuacions arreplegades en el pla ja s’estaven duent a terme per part de l’Executiu estatal.
Sobre la reconstrucció, per a Pérez, “el balanç és positiu però queda molt per fer”. Ha destacat que la dana “s’ha abordat d’una manera distinta” a altres emergències, “més ràpidament” i finançant el 100% de les infraestructures municipals. Ha assegurat que s’han escoltat els alcaldes, s’han establit per primera vegada avançaments en “totes les ajudes” estatals per als afectats i s’ha mantingut la mirada “sempre en les persones més vulnerables” i, de la mà del tercer sector, s’ha incorporat la dimensió social en totes les fases de la reconstrucció. Pérez ha detallat que s’han executat 8.000 milions d’euros, entre els quals s’inclouen els ERTO i les compensacions del Consorci.
