La investigació judicial oberta al Jutjat d’Instància de Catarroja sobre la gestió de la dana d’octubre de 2024 ha incorporat una informació rellevant que situa el focus en el retard administratiu del sistema Argos, l’eina d’alerta primerenca i suport a la decisió davant inundacions de la Generalitat. L’expedient de contractació remés per la Conselleria d’Emergències confirma que el sistema es va adjudicar el 13 de desembre de 2023, però no es va formalitzar fins al 26 d’octubre de 2024, tres dies abans de l’episodi de pluges torrencials.
La documentació judicial indica que el procediment de contractació es va iniciar durant l’etapa del Govern del Botànic, amb la memòria justificativa i els plecs tècnics signats el 15 de maig de 2023, en un context marcat per incendis greus i la dana del Baix Segura. Aquells documents vinculaven explícitament el sistema Argos a la creació de la Unitat Valenciana d’Emergències (UVE), concebuda com una estructura d’anàlisi i avaluació de crisis derivades de fenòmens meteorològics extrems. Tot i això, el nou govern del Partit Popular i Vox, amb Carlos Mazón al capdavant, va eliminar la UVE en arribar a la Generalitat, malgrat que existia un full de ruta per desplegar-la conjuntament amb Argos. Elisa Núñez era la consellera d’Interior de Vox en eixe període abans de l’eixida dels d’Abascal del Consell.
Segons la Plataforma de Contractació, el contracte —per un import de 556.000 euros, IVA inclòs— es va adjudicar a Aquatec, Projectes per al Sector de l’Aigua, SAU, en UTE amb Hydrometeorological Innovative Solutions, SL. En aquell moment, la Conselleria d’Emergències ja estava en mans de Vox. No obstant això, la formalització del contracte va quedar bloquejada durant set mesos sota la seua gestió. Després de l’eixida de Vox del Govern, el juliol de 2024, el Partit Popular va trigar encara tres mesos més a culminar el tràmit, de manera que la signatura definitiva no va arribar fins al 26 d’octubre de 2024.
En resposta a un ofici de la magistrada, la Conselleria d’Emergències ha reconegut que, durant els dies de la dana—entre el 24 i el 29 d’octubre—, la plataforma Argos “es trobava en fase beta de desenvolupament” i no estava operativa al Centre de Coordinació d’Emergències. Segons el departament que dirigeix Juan Carlos Valderrama, el sistema es trobava en una fase inicial d’anàlisi, personalització i implantació, amb un horitzó temporal de dos anys per a l’execució completa del contracte, i no va generar cap proposta d’alerta primerenca ni d’acompanyament en la gestió proactiva del risc hidrometeorològic.
En aquest context, Acció Cultural del País Valencià, que exerceix l’acusació popular, ha demanat a la jutgessa que investigue el sistema Argos com una nova línia de recerca. L’entitat reclama tota la documentació de la licitació, els plecs i el contracte, així com informes detallats sobre les dades introduïdes a la plataforma i les possibles alertes o recomanacions generades —o no— durant els dies crítics de la dana.
La informació aportada al jutjat dibuixa un escenari en què el País Valencià va afrontar un episodi d’inundacions greus sense disposar d’un sistema d’alerta primerenca ja adjudicat feia deu mesos, però encara pendent de formalització. La investigació haurà de determinar si aquest retard administratiu va tindre conseqüències en la gestió de l’emergència i quines responsabilitats polítiques se’n deriven, tant pel bloqueig inicial del contracte com per la falta de posada en marxa efectiva d’una eina clau per a prevenir i minimitzar els efectes de fenòmens meteorològics extrems.
