Compromís ha sol·licitat que compareguen en la comissió d’investigació sobre la dana al Senat el president de la Generalitat, Carlos Mazón; les dues exconselleres destituïdes després de la catàstrofe, Salomé Pradas i Nuria Montes; el president del govern espanyol, Pedro Sánchez; el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo; el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, i la llavors responsable de Transició Ecològica, Teresa Ribera.
Aquest dilluns el PP, per la seua part, va anunciar que que cridarà Mazón, Sánchez, Marlaska i Ribera, i també la delegada del Govern espanyol al País Valencià, Pilar Bernabé; l’expresident Ximo Puig o altres ministres espanyols com ara Margarita Robles (Defensa), Ángel Víctor Torres (Política Territorial) o María Jesús Montero (Hisenda).
A més, la coalició valencianista ha proposat que hi acudisquen «els 29 representants d’organismes convocats al Centre de Coordinació Operativa Integrat (Cecopi) celebrat el vespre del 29 d’octubre per Salomé Pradas, o les persones físiques que foren convocades, segons la relació que consta en el document remés per la Generalitat al Jutjat d’Instrucció 3 de Catarroja».
Altres compareixents sol·licitats
Altres compareixents sol·licitats per Compromís són el president de l’Associació de Damnificats per la dana a l’Horta Sud, Christian Lasaec; el representant legal de l’Associació de Victimas de la dana de 29 d’octubre amb seu a Catarroja, i els alcaldes d’al voltant de 30 municipis afectats: València, Paiporta, Catarroja, Algemesí, Aldaia, Alfafar, Benetússer, Sedaví, Massanassa, Picanya, Riba-roja de Túria, Alaquàs, Albal, l’Alcúdia, Xiva, Torrent, Beniparrell, Guadassuar, Montserrat, Xirivella, Quart de Poblet, Utiel, Xest, Torís, Alginet, Godelleta i Alzira.
En el marc de la comissió d’investigació, la coalició vol «explicacions directes de Feijóo sobre quina informació manejava i si va avalar la inacció de Mazón». També que Sánchez, Marlaska i Ribera aclarisquen «per què, malgrat les evidències meteorològiques i les dades que ara es coneixen que estaven en el seu poder, el govern espanyol no va activar una situació de preemergència adequada».
«Decisió política deliberada de Mazón»
El senador Enric Morera denúncia que la falta d’activació de l’alerta massiva durant la dana «no va ser un error tècnic, sinó una decisió política deliberada de Mazón, influït per la seua dependència del govern de coalició amb Vox i avalat pel líder del Partit Popular». Una «irresponsabilitat», assevera, que va provocar 227 víctimes mortals al País Valencià i va generar danys materials superiors als 30.000 milions d’euros
Morera sosté que la negativa a emetre una alerta immediata i la falta de mesures de confinament van ser «decisions polítiques que van prioritzar l’economia sobre la seguretat de la ciutadania». «Aquesta mateixa actitud negacionista va ser defensada per Vox i el PP durant la pandèmia, quan van qüestionar les mesures de confinament per a protegir la població», recorda.
Per contra, defensa que «amb la informació que es tenia en el moment, la població degué ser alertada i protegida, com ocorre als Estats Units davant tornados o en altres llocs amb fenòmens meteorològics». Considera així «insultant» que des del Consell «diguen que no podien comunicar-se, que no es localitzaven», quan «van jugar a fugir de prendre decisions, els uns i els altres, i aquesta falta de diligència va tindre grans costos humans i materials que mereixen una sanció política».
I subratlla: «La gravetat d’aquesta investigació es veu reforçada per la recent revelació de la Conselleria d’Emergències davant la jutgessa que instrueix la causa, on es reconeix que Pradas va ser l’única esmentada com a responsable en el Cecopi del 29 d’octubre. No obstant això, la jutgessa ha requerit al Consell que aclarisca si Mazón va participar en les decisions clau, ja que el seu nom no figurava en la llista oficial. La magistrada pretén determinar qui va ordenar l’enviament de l’alerta massiva a les 20.11 h, més de tres hores després de la convocatòria del Cecopi, quan la catàstrofe ja s’havia desendecadenat».
Els tres eixos principals de la investigació
El pla de treball de Compromís estructura la investigació en tres eixos principals. En primer lloc, «la negligència en la prevenció i planificació, avaluant els sistemes d’alerta i els plans d’emergència ignorats pel Consell. Seguidament, la «gestió criminal de l’emergència, analitzant el retard en el desplegament dels recursos i la falta de coordinació entre administracions. Finalment, el “desemparament als damnificats», examinant «la falta d’ajudes eficaces i la reconstrucció tardana de les zones afectades».
La coalició exigeix el lliurament de tots els informes i documentació elaborada pels organismes que van participar en la gestió de la crisi. En cas de detectar-se indicis de responsabilitat penal, traslladaran les conclusions al Fiscalia perquè actue en conseqüència.
Paral·lelament, veu necessari que en la comissió compareguen especialistes en climatologia, urbanisme i ecologia que puguen aportar informació tècnica sobre la relació entre la dana i la degradació ambiental, amb l’objectiu que «mai més es repetisca una negligència tan greu»: «El negacionisme i la inacció institucional no poden continuar costant vides en un context on les emergències climàtiques són cada vegada més freqüents i devastadores».
