La plataforma Greuges Pendents, liderada pel politòleg Juan Cardona, ha impulsat una demanda col·lectiva que ja compta amb més de 1.800 adhesions per reclamar responsabilitats al govern de Carlos Mazón i altres institucions per la gestió de la recent DANA al País Valencià. És la segona denúncia que busca responsabilitat civil i penal interposada després de la de CGT.
Segons Cardona, en declaracions al programa Via Lliure de RAC1, la plataforma ha aconseguit mobilitzar un centenar de juristes per abordar tant la via administrativa com, si cal, la via penal per demanar comptes a les institucions implicades. Entre aquestes, s’inclouen la Generalitat, la Confederació Hidrogràfica i l’Estat espanyol, assenyalats per una inacció que, segons denuncia Greuges Pendents, va deixar la població desprotegida davant la catàstrofe.
No sóc punitivista però amb 1.800 persones més dono suport a JUSTÍCIA PER VALÈNCIA
— Abdó Terradas (@Bartralot) November 9, 2024
Creiem que hi ha un argument jurídic sòlid pel que fa a la responsabilitat penal de la GVAhttps://t.co/uCPMX0JDph pic.twitter.com/JZJ9QW4ucl
Cardona ha destacat que la plataforma no sols es dirigeix contra el govern valencià, sinó també contra la conselleria d’Interior, que, segons la denúncia, no va gestionar amb prou eficiència els recursos per a minimitzar els efectes de la DANA. Els advocats de la plataforma consideren que hi ha fonaments per plantejar la responsabilitat penal en els casos on la inacció governamental ha tingut conseqüències greus, com en els casos d’homicidi imprudent, en aquelles zones on s’han produït pèrdues de vides humanes.
Entre els arguments legals, Greuges Pendents es basa en precedents de demandes col·lectives exitoses, com la resolució judicial per inundacions al País Basc, on es van aconseguir indemnitzacions de fins a 138.000 euros per a les víctimes. Segons Cardona, aquest tipus de demandes suposen un «precedent significatiu» per a casos com el de la DANA, en què les persones afectades consideren que les autoritats no van actuar amb la diligència necessària per a garantir la seguretat dels ciutadans.
En un punt especialment crític, Cardona ha denunciat la falta de cobertura telefònica en els centres d’emergència durant els moments més intensos de la tempesta, fet que hauria dificultat les tasques de coordinació dels equips de salvament. Aquesta situació, segons l’impulsor de la plataforma, és una «falta de planificació evident» i demostra la desatenció en la gestió de les infraestructures bàsiques davant emergències meteorològiques.
Així, Greuges Pendents ha reclamat que s’actue per assegurar una millor protecció i ha posat en marxa un procés de denúncia que vol ser una advertència per a les institucions. “No podem permetre que la ciutadania quede exposada a aquestes catàstrofes sense una resposta contundent i planificada per part de l’administració”, ha afirmat Cardona. Aquesta acció legal es perfila com una de les més importants dels últims anys en defensa dels drets de les persones afectades pel canvi climàtic i la gestió de catàstrofes naturals al País Valencià.
L’antecedent de Finestrat
Dos exalcaldes de Finestrat i un exregidor de Seguretat van ser condemnats a multes de 5.400 euros cadascun per l’homicidi imprudent d’un matrimoni britànic durant la riuada del 2011. La parella va morir a la cala de Finestrat mentre visitava un mercat ambulant que l’Ajuntament havia col·locat en una zona inundable. Després d’un acord previ al judici, es va rebaixar el delicte d’homicidi per imprudència greu a menys greu, eliminant també els delictes de lesions i danys. L’acusació particular es va retirar després de rebre gairebé tota la indemnització. A més, es va condemnar l’Ajuntament de Finestrat i la seua asseguradora a pagar el deute pendent per responsabilitat civil.
