La compareixença de la vicepresidenta i portaveu de la Generalitat, Susana Camarero, en la comissió d’investigació del Congrés espanyol sobre la dana del 29 d’octubre del 2024, ha estat marcada per diverses contradiccions i afirmacions controvertides. Davant dels diputats, Camarero, també consellera de Serveis Socials i responsable de les residències on sis persones grans van perdre la vida, ha hagut de respondre sobre la gestió del servei de teleassistència –hi van morir trenta-set usuaris– i l’actuació del Consell durant les hores més crítiques de la catàstrofe.
Ha sorprés la resposta al diputat de Podem Javier Sánchez sobre per què no es va evacuar un grup de persones majors que vivien prop del barranc de Xiva o de Poio: “No se sabia que a l’Horta Sud hi hauria una riuada perquè no va ploure”, tot i que aquella jornada l’Aemet havia activat un avís roig a primera hora, amb acumulacions previstes de fins a 90 litres per hora. A les 9.40 h diverses comarques del País Valencià estaven en risc extrem, i la mateixa Generalitat havia activat dues alertes hidrològiques a les conques del riu Magre i del barranc de Xiva.
“Per a què té una llei valenciana de protecció civil?”
Una de les seues asseveracions més polèmiques ha arribat quan ha respost a Idoia Sagastizabal, del PNB, que el plec de condicions del servei de teleassistència no inclou assistència en emergències. No obstant això, el document estableix una “resposta immediata davant situacions d’emergència” i recorda que l’empresa adjudicatària compta amb un “protocol d’actuació davant situacions de risc greu i emergència”, que contempla “fenòmens meteorològics adversos”, “inundacions” o “incendis”. Camarero ha defensat que totes les trucades es van traslladar al 112, però les xifres i els protocols exposats apunten en una altra direcció.
Quan ha acusat el govern espanyol, concretament als ministeris de Defensa i Interior, i ha dit que es van haver de demanar els militars de cinc-cents en cinc-cents, Sagastizabal li ha preguntat: “Per a què té una llei valenciana de protecció civil?“, ja que la responsabilitat primera era del govern valencià.
Per part seua, el diputat d’EH Bildu Mikel Otero li ha demanat si pensava que els ciutadans van veure garantit el dret de ser avisats del perill col·lectiu que venia. “Es van prendre les decisions amb la informació que es tenia”, ha respost Camarero, però finalment ha hagut de dir que no va donar cap ordre.
Camarero també ha assegurat, en referència a Carlos Mazón: “No va haver-hi cap absència del president, no va estar incomunicat”. Però la cronologia reflectida per les comunicacions conegudes no coincideix amb aquesta versió. Mazón va anar a dinar a El Ventorro a les 14.30 h i la primera telefonada relacionada amb l’emergència que consta és a les 17.37 h. Entre les 18.58 i les 19.34 h tampoc hi ha registre d’activitat, i no va arribar al Cecopi fins a les 20.28 h, estant quasi 40 minuts incomunicat en els moments més crítics.
Posteriorment, Teresa Jordà, d’ERC, li ha retret que el Consell l’únic que fa és repartir les culpes a tort i a dret, i que el dia de la catàstrofe no canviara la seua agenda: “Aquell dia va fallar un govern, va fallar el seu govern”. Camarero ha dit que si haguera tingut la informació que tenen hui sobre la catàstrofe, no hauria anat a aquest acte. Quan Jordà li ha fet veure la contradicció que implicava aquesta afirmació, la consellera ha dit que hauria fet el mateix que va fer aquell dia, que era, segons ella, complir amb les seues competències. Camarero ha aprofitat per parlar de la Llei de l’Horta del Botànic que, a parer seu, “anteposava lletugues a persones”.
Després, en resposta al diputat de Compromís Alberto Ibáñez, Camarero ha afirmat que, després del migdia, no va parlar en cap ocasió amb el president Mazón, però li ha llevat importància a aquesta circumstància perquè, segons ha dit, ell rebia informació de Pradas. Així mateix, ha assegurat que durant el temps que ella va estar connectada al Cecopi –entre les 17.02 h i les 17.40 h–, no va sentir res sobre l’enviament de l’alerta massiva a la població. Ha dit que hi va ser el temps que l’agenda li ho “va permetre” i que el secretari autonòmic li traslladava les incidències que afectaven la seua conselleria. “Poc podia aportar jo allí”, ha dit justificant la seua eixida.
Nahuel González, de Sumar, li ha demanat, en primer lloc, que no somriga, perquè “estem parlant de coses molt serioses amb molts morts”. Llavors, li ha preguntat on era ella en les hores més crítiques de la catàstrofe, en què va morir la major part de la població. “Treballant, des de les huit del matí”, ha contestat.
“És a vosté a qui se li han mort 37 persones”
La diputada de Compromís, Àgueda Micó, li ha preguntat per què va abandonar el Cecopi per a anar a l’entrega d’uns premis. Camarero insisteix que no formava part del Cecopi i que el secretari de la seua conselleria va romandre connectat. Micó li ha retret que només va enviar un correu desfasat en el qual no es recomanava que calia pujar a les plantes superiors. Camarero ha desviat el focus tot dient que el govern del Botànic no tenia un protocol. “La que no ha fet bé la seua faena i se li han mort trenta-set persones ha estat vostè“, li ha respost Micó.
També és falsa la idea que el Consell desconeguera la gravetat imminent. Minuts després de l’inici de la reunió del Cecopi, el subdirector d’Emergències, Jorge Suárez, ja advertia que a l’Albufera estaven entrant cabals molt elevats. Poc després de les 19.00 h, l’alcaldessa de Paiporta havia informat la Delegació del govern espanyol al País Valencià que la localitat s’estava inundant pel desbordament de barranc de Xiva o de Poio.
Aquesta situació va obligar a preparar dos missatges d’alerta. El primer, a les 20.11 h, recomanava evitar desplaçaments i es va enviar a tota la demarcació. El segon, molt més específic i destinat a les zones afectades, advertia de la necessitat de pujar a “zones altes”, però no es va enviar fins a quasi les 21 h —quan Mazón ja havia arribat al Cecopi.
La compareixença de Camarero, en compte d’aportar claredat, ha evidenciat buits d’informació, contradiccions i una defensa del relat oficial que xoca amb documents, anuncis oficials i testimonis que es van conéixer des del mateix dia de la tragèdia.
