El nomenament de Marian Campello com a secretària valenciana d’Innovació i Transformació Digital no ha sigut una decisió que haja comptat amb el consens de tot el seu partit. Campello, que va ser diputada durant l’anterior legislatura, es va quedar sense escó el 2019 després que Compromís aconseguira només quatre diputats per la demarcació d’Alacant –ella era la cinquena a la llista-. Tot seguit va ser fitxada pel president de les Corts, Enric Morera, qui la va integrar en el seu equip d’assessors. Ara, amb la marxa de Jordi Juan com a secretari d’Innovació, l’exalcalde de Tavernes de la Valldigna (la Safor) serà substituït per la diputada il·licitana, que assumirà el segon càrrec més important de la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital.
Però aquest nomenament no ha agradat a tot el partit. Campello és membre de l’Executiva de l’antic Bloc –ara rebatejat com a Més– i és, per tant, un pes pesant a dins del partit. El seu currículum, en canvi, no sembla adequar-se amb el nou càrrec. Si més no, així ho expressen veus internes del partit, que critiquen que «en el seu currículum només consta que s’ha dedicat a l’educació “no formal”, i no acredita haver fet ni tan sols el Batxillerat. Què estaríem dient si això ho fera el PP o el PSPV?», es pregunten.
Entre alguns crítics també es considera que «hi ha gent molt més preparada per a eixe càrrec». Com a exemple posen el de Jordi Juan, el seu antecessor, doctor en Matemàtiques, que ha deixat la secretaria per a marxar a l’àmbit privat. Alhora, hi ha una segona qüestió en aquest recanvi, i és que segons assenyalen els crítics, Jordi Juan, que era del sector de l’antic Bloc que menys s’identificava amb la cúpula orgànica del partit, serà substituït «per una persona de l’executiva que és aparell pur, i per tant els equilibris del partit es tornen a trencar», lamenten.
Per últim, els mateixos crítics indiquen que «és públic i notori» que Marian Campello s’està postulant com a candidata a l’alcaldia d’Elx, la seua ciutat, amb Compromís, i interpreten aquest salt polític com una manera de guanyar visibilitat i transcendència per part seua. «Quin missatge enviem a la ciutadania si fem que una persona que no està preparada per a un càrrec l’assumisca amb l’únic objectiu d’utilitzar-lo com a trampolí?», és qüestionen algunes fonts del sector crític.
