En manifestacions als mitjans de comunicació després de la seua declaració en la causa en la qual s’investiga la suposada comptabilitat B del PP, Cotino ha assenyalat que la seua visita a Gènova es va deure perquè volia “intercanviar impressions” sobre els atemptats.
En aquest punt, ha assegurat que Bárcenas, que va anotar el seu nom al costat d’una donació de l’empresa d’obres i serveis Sedesa, de la qual ha reconegut que era accionista minoritari amb un 9% del capital, va mentir en incloure’l en la seua comptabilitat B perquè mai va tenir tractes comercials amb ell ni amb el seu antecessor, Álvaro Lapuerta.
“Jo mai li he donat res al senyor Bárcenas, mai li he donat res al senyor Lapuerta. Durant la compareixença, no obstant açò, ha suggerit que Bárcenas podria haver volgut venjar-se d’ell perquè tots dos van discutir en 2009 a compte del tracte que li estava donant el comissari cap de la Policia Judicial, Juan Antonio González, en el marc del ‘Cas Gürtel’. Cotino va ocupar la Direcció general de la Policia entre 1996 i 2002.
El president de Les Corts, que l’11 de març de 2004 era delegat del Govern al País Valencià, ha explicat que el seu viatge a Madrid es va deure perquè tenia una reunió al Ministeri de l’Interior amb el llavors sotsdirector general d’Infraestructura i Patrimoni, José María Cervera, per parlar de la situació del Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) de València i la línia de vaixell cap a la localitat algeriana d’Orà.
Vicente Cotino, imputat
Per la seua banda, el nebot del president del Parlament valencià, Vicente Cotino, que ha comparegut com a imputat, s’ha negat a respondre a les preguntes de les acusacions populars. A preguntes del jutge Ruz i del fiscal Anticorrupció, Antonio Romeral, l’administrador únic de Asedes, matriu de Sedesa, ha negat haver realitzat donacions al PP, “ni a Madrid ni al País Valencià”, i ha afegit que “mai ha utilitzat el seu oncle per fer negocis.
El compareixent no ha aportat al jutge una explicació sobre l’augment de contractes adjudicats per administracions governades pel PP que la seua empresa va experimentar en 2004. Segons un informe de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) que obra en la causa, Sedesa va obtenir en 2002 i 2003 contractes d’administracions ‘populars’ per valor de 18 i 19 milions d’euros, respectivament. A l’any següent es van elevar a 60 milions.
