La batalla lliurada entre PP i PSOE per aquestes eleccions europees i el fet que la lectura posterior servirà per a mesurar la força o la feblesa del Govern espanyol de Pedro Sánchez està fent que alguns detalls dels comicis del 9 de juny passen inadvertits.
Un d’ells és el de la força que pot demostrar Compromís en aquestes eleccions. La seua nova aliança amb Sumar, que es reedita després de la que ja van protagonitzar als comicis estatals del 23 de juliol de l’any passat, tornarà a afrontar un examen en què hi influiran molts altres factors. Un, la capacitat que el PSOE puga demostrar a l’hora d’absorbir vot de l’esquerra alternativa. Altre, la força amb què Podem hi puga irrompre amb la candidatura d’Irene Montero després dels fracassos sonats del partit morat a Galícia i a Euskadi. I un més, el moment electoral del projecte de Yolanda Díaz, perjudicada també a Galícia i a Euskadi i salvant els mobles per la mínima a Catalunya, on també ha perdut vots i escons.
Les últimes enquestes abans de les europees apunten a una recuperació del PSOE que es deuria, en part, a la capacitat de Pedro Sánchez d’absorbir vot dels altres partits d’esquerra i també de l’independentisme català. Això explicaria el resultat de l’últim CIS, que atorga als socialistes entre el 31,6% i el 33,2% dels vots, quan fa cinc anys en van obtindre el 32,86%. El PP, amb entre el 28,3% i el 30,5%, quedarien relegats a la segona posició i experimentarien un fracàs que no han contemplat en cap moment, atès que han situat les europees com la gran revàlida contra Pedro Sánchez després de resultats poc concloents a Galícia, Euskadi i Catalunya.
Més enllà del CIS, les últimes enquestes apropen el PSOE als resultats del PP quan fins fa poc es pronosticava una victòria per golejada dels d’Alberto Núñez Feijóo. El PSOE es beneficiaria d’un electorat que llegirà aquests comicis en clau estatal i que podria tendir a concentrar el seu vot en els dos partits majoritaris. També de l’estridència generada per Vox a través d’actes com el que recentment van celebrar a Madrid amb el president argentí, Javier Milei, que va pronunciar un discurs que va motivar el trencament de relacions diplomàtiques.
A l’esquerra del PSOE
L’esquerra alternativa no quedaria al marge d’aquesta inèrcia. Pel que fa a Sumar, el CIS vaticina que aquesta coalició que integra Catalunya en Comú, Compromís, Más Madrid i Esquerra Unida, entre altres formacions, obtindria entre el 5,4% i el 7,1% dels vots. Clar que, llegint les enquestes del CIS prèvies a altres dates electorals, hi ha detalls que posen en dubte aquest càlcul.
El 23 de juliol de l’any passat, quan es van celebrar les últimes eleccions espanyoles, Sumar va acumular el 12,33% dels vots després que el CIS haguera calculat un 15% de suports. Aquesta sobrerepresentació en unes enquestes que van tendir a sobrevalorar l’esquerra –van situar el PSOE per davant del PP, tot i acabar amb 16 diputats per davall i amb una diferència d’1,4% menys de vots– es podria repetir ara, ja que l’última enquesta del CIS torna a ser més generosa amb l’esquerra que altres estudis d’empreses privades. Si aquesta sobrerepresentació fora certa i Sumar-Compromís no assolira els tres eurodiputats, Compromís en perdria el seu, Vicent Marzà, que ocupa el lloc tres de la llista. Enquestes com la de 40dB per a El País situen Sumar amb tres eurodiputats justos i el 5,6% dels vots, percentatge que entra dins del marge calculat pel CIS.
Sumar, a més, no només s’enfronta a l’efecte absorbidor del PSOE. Que hi ha oberta una disputa entre aquesta candidatura i la de Podem és una evidència constatada per les dues parts. Ambdós espais van coincidir celebrant els seus actes centrals a València aquest diumenge i un activista de xarxes afí a Podem va intentar iniciar una guerra de xifres comparant ambdós esdeveniments.
[HILO 🧵] Compromís-Sumar no supera las 250 personas en un acto de campaña (un partido con bastante representación y donde también participaba IU, con lo que mucha presencia sería de liberados, asesores, concejales, etc.). pic.twitter.com/kTWlMmktq4
— Rubén Hood 🇵🇸 (@RubenHood15M) June 2, 2024
Més enllà de la lectura interessada, el cert és que els valencianistes eren tan conscients d’aquesta comparativa que van demanar assistència massiva a càrrecs i afiliats a un acte que, com el de Podem, va quedar deslluït. Segurament perquè Europa no és l’escenari electoral més favorable per a Compromís –per a Podem sí que ho va ser ara fa deu anys, tot i que el partit morat ha perdut popularitat a velocitat exponencial–, però a pocs dies dels comicis els dubtes es van accentuant més i més.
