L’executiva de Compromís es reunirà aquest dilluns a la vesprada per a decidir si continua en el grup parlamentari de Sumar al Congrés dels Diputats davant la crisi oberta per no haver sol·licitat aquesta última formació la compareixença del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, en la comissió d’investigació sobre la dana a la cambra baixa, tal com havia proposat Compromís.
La confluència valencianista afronta aquest debat clau després que dimarts passat es dividira respecte de la relació amb Sumar. Més, el partit majoritari dins de Compromís i en el qual milita la diputada al Congrés Águeda Micó, va aprovar per unanimitat proposar abandonar el grup parlamentari Sumar per a “garantir la capacitat de defensar els interessos valencians”. Enfront d’aquest plantejament, Iniciativa, del qual forma part l’altre parlamentari Alberto Ibáñez, defensa continuar el treball dins del grup parlamentari plurinacional i “ampliar el marc de les aliances” estatals i al País Valencià per a “articular una majoria progressista” i “tirar el PP de Mazón”.
A principis de setmana, Micó va indicar que serà la direcció de Compromís la que “parle” i “decidisca” sobre les seues relacions “amb qualsevol altre partit polític i qualsevol altre grup parlamentari”. La tensió es va plasmar amb l’absència de la coalició valencianista en la reunió ordinària del grup parlamentari de dimarts, i aconseguir un acord que evite la fractura, malgrat que les postures van començar antagòniques.
Sumar confia arribar a un acord
Per part seua, la vicepresidenta segona del govern espanyol, Yolanda Díaz, s’ha mostrat convençuda que hi haurà acord entre totes dues forces polítiques. Així mateix, la portaveu de Sumar al Congrés, Verónica Martínez, ha afirmat que ho posaran tot de la seua part perquè aquest desacord amb Compromís se solucione amb un pacte “més satisfactori” per a totes les parts. “Evidentment confie que sí, que se solucione (…) des de la convicció que estarem, en tot cas negociant perquè aquesta solució es produïsca”, ha remarcat.
En la mateixa línia, s’ha pronunciat el coordinador federal d’Esquerra Unida (EU), Antonio Maíllo, qui ha expressat el seu “respecte màxim” a les deliberacions de Compromís i espera que al final hi haja “una ràpida i bona resolució”, perquè es mantinga l’acord. També, el diputat d’EUPV i vicepresident de la Mesa de la comissió d’investigació de la dana, Nahuel González, que ha dit que la seua actitud és de “mànega ampla” en el diàleg, “cap alt” i treballar en favor de l’acord i la unitat.
Tanmateix, la direcció del grup considera que en la primera fase de la comissió de la dana cal centrar el focus en la gestió negligent del PP i del president de la Generalitat, Carlos Mazón, i deixar per a una fase ulterior les citacions a membres del govern espanyol, atés que els treballs parlamentaris seran llargs.
Directriu comuna per Micó i Ibáñez
Així, diverses fonts de Compromís expliquen que confien aconseguir un consens aquest dilluns, després de l’evident malestar que s’ha suscitat amb Sumar. La idea, a priori, és assolir una directriu comuna per als seus dos diputats al Congrés.
Altres veus es mostren tranquil·les i estan convençuts que no hi haurà fractura, atés que seria una mala gestió d’aquestes divergències generar un cisma intern que repercutiria en la mateixa coalició, com podria ser la possibilitat que Ibáñez continuara en Sumar i Micó passara al grup mixt.
Una ruptura suposaria un colp dur per a Sumar
En cas que s’optara per la ruptura, seria un dur colp per a Sumar, que deixaria tocat un projecte polític que aspira a rearmar-se després dels mals resultats del cicle anterior, després que patira la ruptura de Podem amb el seu pas al grup mixt a la fi del 2023.
També va experimentar l’eixida de l’exportaveu Íñigo Errejón a causa de les denúncies sobre presumpta violència sexual, que va sacsejar el grup i va portar a una reorganització interna, amb un sistema més horitzontal en la presa de decisions.
No és la primera vegada que les divergències emergeixen en les formacions integrades en Sumar, atés que la negociació de la candidatura a les eleccions europees va provocar una gran tensió entre els partits, sobretot amb EU, que al final va decidir formar part d’aquesta llista, malgrat estar en desacord amb el lloc que ocupava, però també amb Más Madrid.