Compromís ha preparat un recurs contenciós administratiu que presentarà al Tribunal Superior de Justícia (TSJ) contra el decret d’admissió escolar del Consell, governat per PP i Vox. Ho ha anunciat a Alacant el síndic de Compromís a les Corts Valencianes, Joan Baldoví, acompanyat pel portaveu de la coalició a la Diputació d’Alacant, Ximo Perles; pel portaveu d’Educació a Les Corts, Gerard Fullana; i per les regidores d’Alacant i d’Elx, Sara Llobell i Esther Díez.
Aquest decret d’admissió regula les pautes que han de seguir les famílies per matricular els fills i filles al sistema educatiu valencià, i segons Compromís aquest és «il·legal i segregador». Baldoví considera que «tenim raons de pes per acompanyar la comunitat educativa valenciana i lluitar per a derogar una normativa que promou escoles i alumnes de primera i de segona, com si l’educació fora una competició. Vist que no s’ha escoltat a la comunitat educativa valenciana i que Mazón ha promogut una normativa que mercantilitza l’educació i que denigra la xarxa de l’ensenyament públic a favor del negoci de la concertada, a Compromís no ens mantenim de braços creuats i recorrem als tribunals per a paralitzar una actuació que té massa de conveniència ideològica pròpia de l’extrema dreta i res per a assegurar una xarxa de centres educatius on tots tinguen els recursos que calguen per assegurar una qualitat educativa òptima i una bona atenció personalitzada a l’alumnat», ha argumentat.
Per la seua banda, el diputat provincial Ximo Perles, també regidor a Calp (Marina Alta), ha fet èmfasi en el fet que «iniciem aquesta lluita als tribunals després de corroborar que el govern de Mazón no ha volgut escoltar ni al professorat ni a les famílies». El recurs, considera, «està basat en arguments que demostren que aquesta nova normativa promou la desigualtat i fa que els centres trien les famílies i no a l’inrevés». Perles assegura que la mesura «és il·legal perquè contradiu l’article 84 de la LOMLOE, perquè atorga un punt discrecional perquè els centres concertats puguen seleccionar l’alumnat que volen, perquè fomenta el districte únic segregador perquè no hi haja diversitat d’alumnat a les aules i perquè relaxa la prohibició de que els centres concertats cobren a les famílies quotes il·legals».
Pel que fa al cobrament de quotes per part dels centres concertats a les famílies, tal com preveu el nou decret, el diputat Gerard Fullana ha dit que «els centres concertats han de garantir la gratuïtat universal de l’ensenyament, com qualsevol centre públic», i ha criticat que «la Conselleria ara permet que els centres concertats puguen exigir aportacions de les famílies en concepte de matrícula o reserva de plaça i exigir també que les famílies paguen per material i equipament escolar, i això és molt greu». Fullana també ha lamentat que aquesta mesura compta amb l’oposició de la Confederació Gonzalo Anaya, la principal plataforma que aglutina les famílies dels alumnes; el Consell Escolar Valencià i els principals sindicats de l’ensenyament.
Per últim, les regidores de Compromís als ajuntaments d’Alacant i Elx, Sara Llobell i Esther Díez, han destacat que «el districte únic segregador promou la cronificació de guetos i que es creen barriades i no barris en ciutats com Alacant i Elx. No tots els xiquets i xiquetes de les nostres ciutats tenen, així, igualtat d’oportunitats per al seu futur, i encara menys els qui porten la motxilla plena de vulnerabilitats socioeconòmiques o necessitats educatives especials».
Díez ha recordat que l’actual secretari autonòmic d’Educació, Daniel McEvoy, va impulsar el districte únic sent regidor del ram a Elx, quan «es van generar centres de primera i de segona, centres saturats per l’alta demanda i centres desocupats que coincidien en moltes ocasions amb col·legis de barris vulnerables. Es van registrar nombroses queixes de pares que es van veure desplaçats dels seus barris i obligats a portar als seus fills i filles a l’altra punta de la ciutat. I parlem de pares i mares que havien sol·licitat diversos centres entre les seues preferències. De fet, quan vam recuperar la zonificació escolar en 2016, va pujar 10 punts l’adjudicació del centre escollit en primera opció», ha assegurat. La regidora de Compromís a Elx ha destacat, a més, «la importància d’arrelar als xiquets i xiquetes als seus barris, fomentant la mobilitat sostenible i també la participació en la pròpia comunitat».
En aquest sentit, Llobel ha indicat que «la ciutat d’Alacant és molt desigual quant a barris. L’educació pública ha de garantir l’accés a una educació igualitària. Demanem al Consell retirar aquest decret, l’eliminació del qual ja va demanar la comunitat educativa fa 10 anys. Els centres escolars estan actualment abandonats per l’actual equip de govern d’Alacant. Està afavorint un model de negoci, no la llibertat de ningú. Les mares de, per exemple, barris com ara Carolinaes no podran tindre les mateixes opcions que les mares de barris com la platja de Sant Joan a l’hora de triar centre. El districte únic segrega alumnat per motius de renda i crearà problemes de mobilitat a primera hora del dia». La regidora també considera que amb aquest decret la Conselleria fomenta la matriculació en la xarxa de centres concertats, que «hauria de ser un servei subsidiari de la pública i estar allà on no arriba l’ensenyament públic».
