El grup de Compromís a l’Ajuntament de València ha plantejat aquest dimecres que la Processó Cívica del 9 d’Octubre, Dia del País Valencià, i el Te Deum, l’acte religiós que s’oficia en aquesta commemoració, se celebren per separat, com a «actes diferenciats», i no en el mateix recorregut, com ha decidit l’equip de govern de la ciutat que forma el PP i presideix María José Catalá.
No obstant això, Compromís ha apuntat la possibilitat que la Reial Senyera, protagonista de la Processó Cívica, puga estar al Te Deum a través de les mesures que l’Ajuntament i l’Arquebisbat acorden. Aquest grup municipal ha apel·lat a «l’aconfessionalitat de l’Estat» i al respecte a la «pluralitat» de la societat valenciana, i ha defensat que el recorregut amb la insígnia no tinga contingut religiós perquè siga un acte en el qual es vegen representats tots els ciutadans.
Igualment, Compromís ha destacat que des de 2016 la Processó Cívica és considerada Bé d’Interès Cultural (BIC) Immaterial i ha precisat que s’ha de respectar amb les seues característiques i format, sense entrar a la Catedral.
Així ho han exposat el portaveu de Compromís al consistori i exalcalde, Joan Ribó, i l’edil d’aquesta coalició i extitular de Cultura Festiva, Pere Fuset, en la roda de premsa que han ofert per a donar a conèixer la moció que la seua formació presentarà en el pròxim ple municipal amb aquestes propostes després que Catalá haja anunciat que enguany la Reial Senyera entrarà en la Catedral per al Te Deum i durant el desenvolupament de la Processó Cívica.
La moció demana que el 9 d’Octubre se celebre «com un dia del poble valencià, de pluralitat, de diversitat i de respecte», i apel·la al que es recull a la Constitució perquè es desenvolupe com «una festa cívica i inclusiva, sense que prevalga cap discriminació per raó de raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social».
«Entenem que el PP vol anar en contra de la llibertat religiosa, de l’aconfessionalitat», ha dit Fuset, que ha apuntat que «des que la Constitució està vigent, només amb el PP el Te Deum ha estat obligatori en la Processó Cívica dins d’una societat diversa i plural com és la valenciana». «La festa ha de tindre cabuda per a tots», ha insistit.
L’edil ha manifestat que «si el PP vol que la Senyera entre a la Catedral» pot «votar a favor de la moció» de Compromís, una iniciativa «en positiu» i «propositiva en contra del sectarisme de Catalá». Després d’això, ha considerat que si els populars rebutgen aquesta proposta apostaran per «imposar l’obligatorietat de la religió».
Ribó ha agregat que és una moció «que defensa a tots», tenint en compte que la Carta Magna diu que «cap confessió té caràcter preferent» en un estat aconfessional. «L’Ajuntament és part d’aquest Estat i, per tant, ha de mantindre aquest caràcter», ha remarcat.
La moció assenyala que encara que es mantinga el Te Deum «com un acte diferenciat de la Processó Cívica», la Reial Senyera podria estar en l’acte religiós, per la qual cosa insta a «mostrar la disponibilitat de l’Ajuntament de València a l’Arquebisbat» perquè així siga i «els cristians catòlics que ho desitgen puguen fer el seu Te Deum». Fuset ha precisat que aquest s’ha fet en els últims anys abans de la processó.
«La participació de la Senyera en la Catedral es podria fer el 9 d’Octubre, en la vespra o el dia posterior, però sempre diferenciant-la de la Processó Cívica per una qüestió evident, que és l’aconfessionalitat de l’Estat que marca la Constitució», ha agregat Fuset, que ha apuntat que d’aquesta manera «s’obre la porta al fet que si una altra entitat volguera fer un acte no religiós amb la Senyera es podria també avaluar».
Respecte a la declaració de la baixada de la Reial Senyera i del recorregut amb ella com BIC, la moció afirma que «és necessari respectar la protecció del patrimoni», així com aquesta declaració de protecció, «i no variar allò que està blindat» en ella. Fuset ha dit a Catalá que «qualsevol modificació que es faça s’ha de fer pels canals legals», i ha apuntat que «això no s’ha plantejat hui dia».
«La declaració de BIC blinda elements: horari, recorregut, i no recull l’entrada a la Catedral», ha postil·lat l’edil, que ha exposat que «qualsevol modificació passa per un procés que és llarg» i que «el PP no ha plantejat». «Si contradiu aquest BIC haurà d’atenir-se a les conseqüències legals», ha afegit.
Compromís ha recordat que aquest reconeixement va ser impulsat en 2015 pel govern presidit per Ribó. Aquest últim ha comentat, en al·lusió a l’origen de la celebració del 9 d’Octubre, que Jaume I va entrar a València fa 785 anys, en l’Edat Mitjana, i en el context «d’una guerra de religions entre catòlics i musulmans, una reconquesta», per la qual cosa ha considerat «raonable» que aleshores es fera un ofici religiós. «Però ara estem en 2023 i cal veure com és la societat valenciana», ha ressaltat.
Joan Ribó, que ha ofert dades del CIS per a parlar del perfil religiós dels ciutadans, ha indicat que s’ha de tindre en compte que a més de catòlics practicants hi ha uns altres no practicants, així com ateus, agnòstics i persones d’altres religions. Així mateix, ha assegurat que cal «deixar clar que la Senyera és la representació de tots els valencians: dels creients, dels creients no practicants i dels no creients», i ha opinat que «no té sentit plantejar-se la seua entrada a la Catedral».
Els representants de Compromís han al·ludit a «l’actitud positiva» de Jaume I en arribar a «un acord» amb «el rei musulmà, que va permetre que s’anaren tots els musulmans que volgueren», i han asseverat que «no es pot entendre que un monarca medieval fora més tolerant que una alcaldessa de segle XXI». «Esperem que Catalá reconsidere la situació», ha manifestat Ribó, que ha censurat la «intransigència» de la primera edil.
