El portaveu de Compromís a la Diputació de Castelló, David Guardiola; el regidor de la Vall d’Uixó, Fernando Darós, i la representant del col·lectiu de Compromís per Moncofa, Patri Delegido, s’han reunit amb membres de La Unió Llauradora -Carles Peris, secretari general; Joanma Mesado, secretari tècnic, i David Esteban, secretari comarcal a la Plana Baixa- per a mostrar el seu rebuig a la megaplanta Arasa Solar, aprovada pel govern espanyol i que afecta directament els termes de la Vall, Moncofa i Xilxes, i abordar possibles solucions. A més, requerirà també una línia de mitjana tensió que transcorrerà pels municipis de la Vall d’Uixó, Nules, les Alqueries, Borriana, Vila-real i Betxí, segons ha informat Compromís.
Els representants de Compromís i La Unió no estan d’acord amb la destrucció de 352 hectàrees de paisatge a la Plana Baixa. «És un projecte que no beneficia els nostres pobles i suposarà una pèrdua desmesurada de superfície agrària en plena producció, tal com ens han explicat els companys de La Unió Llauradora, així com el risc de pèrdua de llocs de treball i per a la continuïtat de les cooperatives i magatzems», ha explicat Guardiola.
A més, ha afegit que Compromís i La Unió comparteixen una aposta «clara i ferma» per un model energètic eficient, d’autoconsum. «Ens oposem a una tramitació massiva de les plantes solars. Cal intensificar les instal·lacions d’autoconsum, començant pels nostres sostres i aprofitant les zones degradades, per a reduir la necessitat de recórrer a les grans plantes fotovoltaiques i a les línies de molt alta tensió, que provoquen cicatrius en el territori», ha conclòs.
El portaveu de la coalició a l’Ajuntament de la Vall d’Uixó i vicealcalde de la localitat amb més afecció, Fernando Daròs, ha explicat que «aquest projecte entra en col·lisió amb el centre logístic de STN, un projecte declarat d’inversió estratègica sostenible i que ha rebut la declaració d’utilitat pública per part de la Generalitat Valenciana i espera crear 600 llocs de treball». A més, ha remarcat que la formació aposta pel centre logístic perquè és «una opció amb més consens i amb una menor afecció paisatgística».
