Diputats de Compromís, Esquerra Republicana (ERC), Junts, Podem i BNG han registrat al Congrés espanyol una proposició de reforma del Reglament que persegueix rebaixar els requisits necessaris per a constituir grup parlamentari propi.
En concret, els diputats signants volen modificar l’article 23 del Reglament, que actualment estableix que per a tindre grup parlamentari propi cal tindre almenys 15 escons o superar els cinc diputats més un 5% dels vots en tot l’Estat o un 15% en totes les circumscripcions en les quals es concorre.
Amb la reforma, Compromís, Esquerra Republicana (ERC), Junts, Podem i BNG pretenen reformar aquest únic article per a rebaixar del 5 al 3% el percentatge de vots en l’àmbit estatal per a conformar grup propi, i del 15 al 10% el percentatge a les demarcacions on es presenten.
Actualitzar el Reglament del 1982
En el text, els autors d’aquesta proposta legislativa sostenen que és essencial aquest canvi perquè el Reglament del Congrés garantisca un marc de participació parlamentària que reflectisca la pluralitat política expressada a les urnes.
Expliquen que la configuració del règim dels grups parlamentaris, per la seua incidència directa en la capacitat d’iniciativa, la presència en els òrgans de la cambra baixa, el temps d’intervenció i l’exercici de les funcions de control constitueix “un element rellevant” per a assegurar que el mandat representatiu puga desplegar-se “en condicions efectives”.
A parer seu, els requisits previstos per a constituir grups parlamentaris poden generar, en determinats suposats, “rigideses no sempre concordes amb la pluralitat” expressada en els processos d’elecció de representants.
És per això que aquesta reforma pretén “actualitzar” aquest règim de constitució de grups parlamentaris amb el propòsit d'”afavorir una projecció més plena” de la participació política de la ciutadania per mitjà dels seus representants i del pluralisme en l’organització i el funcionament interns del Congrés, i de “reforçar la coherència del marc reglamentari” aplicable.
A l’inici de cada legislatura, és habitual que els partits xicotets tinguen problemes per a sumar els diputats i percentatges que exigeix el Reglament per a constituir un grup parlamentari propi, la qual cosa ha fet que de vegades els grans partits hagen prestat puntualment algun dels seus diputats. Si s’aconsegueix aquest nombre, ja no importa no complir el percentatge de vot. Això sí, qualsevol fórmula ha de tindre el plàcet de la Mesa del Congrés, la qual cosa depén en bona part de les majoria que hi haja en aquesta.
Préstecs del PSC i el Comuns
En aquesta legislatura tant d’ERC i com Junts no complien els requisits que exigeix el Reglament del 1982 i van haver de recórrer a préstecs del PSOE i de Sumar: quatre diputats del PSC van ajudar als independentistes de Junts i dos d’En Comú es van sumar temporalment a Esquerra.
Una vegada que la Mesa va donar el seu vistiplau als grups acceptant els préstecs, gràcies a la majoria que el PSOE i Sumar van aconseguir després dels seus pactes amb ERC i Junts, els diputats del PSC i d’En Comú van tornar a les seues formacions respectives.
I és que tindre grup propi suposa grans avantatges polítics, econòmics i de mitjans. Les formacions que en constitueixen tenen garantida veu pròpia en tots debats i almenys un lloc en les comissions parlamentàries, en la Diputació Permanent i en la Junta de Portaveus, així com una pregunta en cada sessió de control al govern espanyol Econòmicament, tindre grup propi garanteix percebre més subvencions i cobrar les ajudes per la “publitramesa”.
