Representants de Compromís s’han reunit aquest matí amb la Plataforma per la reversió del Vinalopó i els sindicats de l’últim hospital públic valencià gestionat per una empresa privada, Ribera Salud. «El PP vol deixar la sanitat de 200.000 persones en mans d’una empresa que busca fer diners. Fa mesos que busquem els informes que el mateix conseller», Marciano Gómez, «va anunciar i no en tenim cap dada: per què aquest model és millor que la sanitat pública que demana la ciutadania?», es pregunta Carles Esteve, portaveu de Sanitat de Compromís a Les Corts, qui també afirma que «el model Ribera Salud ha creat un apartheid sanitari entre Elx i tots els pobles de la contornada, un model basat en la sobreexplotació de sanitaris».
La coalició, a través de l’esmentat Carles Esteve i de les portaveus als ajuntaments d’Elx i Crevillent, Esther Díez i Virginia Moriel, volen conèixer què passa al centre sanitari que tracta una part molt destacada de la comarca del Baix Vinalopó. És per això que s’han reunit amb els sindicats i la plataforma, que dimecres assistirà al ple de Les Corts on es debatrà la proposició no de llei per a recuperar l’hospital del Vinalopó per a la gestió pública.
Per la reversió
«Si es continua amb aquesta política condemnaran 200.000 persones a un apartheid sanitari per a aprofitar les butxaques agraïdes de Ribera Salud i altres empreses que s’estan enriquint amb la nostra sanitat», ha dit Carles Esteve, qui també ha assegurat que «si la Conselleria de Sanitat haguera fet els informes que va anunciar, sabria que a l’hospital el passat mes de desembre n’hi havia només un pediatra tot i que haurien d’haver-ne nou. També sabria que al centre de salut de Crevillent hi ha una única persona dedicada a la salut mental i no dues i mitja, com caldria; o que la llista d’espera de psiquiatria en l’hospital del Vinalopó duplica la mitjana del que tenim als centres públics».
Altres problemes assenyalats per la coalició són l’atenció a les dones embarassades o «l’abandonament de l’atenció primària per part de l’empresa», amb més pacients de mitjana que als centres de gestió pública. Alhora, asseguren també que els sindicats denuncien la diferència «a la baixa» de les condicions laborals i salarials respecte del personal estatutari del sistema públic, amb sous entre un 9% i un 10% més baixos
