El portaveu de Compromís al Senat, Carles Mulet, ha signat al costat de representants d’EH-Bildu, ERC, Junts, Més, Adelante Andalucía i Geroa Bai una pregunta al govern espanyol perquè l’executiu espanyol explique les gestions dutes a terme davant les institucions europees per traslladar a Turquia el rebuig per l’intent d’il·legalització del Partit Democràtic dels Pobles (HDP), formació d’esquerra, tercera força política del Parlament i representant de la minoria kurda.
Mulet retrau que la Unió Europea mantinga un posicionament «feble i injustificable» amb Turquia «amb qui avantposa els seus negocis a la normalitat democràtica i el respecte cap al poble kurd», per la qual cosa ha reclamat al govern espanyol «teixir posicions de rebuig a la repressió que pateix el poble kurd, els referents polítics dels quals són detinguts i empresonats, i exigir garanties democràtiques». En aquest mateix sentit s’expressava Faruk Doru, antic dirigent de l’HDP i actual representant del poble kurd a Europa, en una entrevista concedida a Nosaltres La Veu el passat 28 de juny, quan assenyalava que «Europa hauria de pressionar Turquia amb un embargament».
La iniciativa recorda que el Tribunal Constitucional de Turquia va admetre a tràmit dilluns passat per unanimitat la demanda presentada pel fiscal cap del Tribunal Suprem d’Apel·lacions, en la qual sol·licita el tancament del (HDP).
Aquesta decisió pot fer-lo desaparèixer, ja que fa anys que és objecte d’una dura campanya de repressió per part del govern d’Erdogan, que ha afectat des de la cúpula del partit, amb els seus dos líders empresonats, fins al nivell local, amb desenes d’alcaldesses i alcaldes destituïts, detinguts i empresonats. També afecta el Parlament per la retirada de la immunitat als diputats del partit. Actualment són 13 els exdiputats i exdiputades que estan en presó.
L’últim parlamentari arrestat va ser Omer Faruk Gergerlioglu, una de les principals veus del país contra els abusos d’Erdogan i reconegut defensor dels drets humans. Gergerlioglu ha sigut condemnat, entre altres motius, pels seus tuits a favor de la resolució del conflicte kurd. «No pensava que un missatge de suport a la pau poguera causar aquest tipus de problemes. Això mostra que el partit en el poder ha renunciat a la raó. Si t’oposes a la seua política, aquests són els problemes als quals t’enfrontes», ha manifestat.
Respecte als ajuntaments, la situación és més greu. En les últimes eleccions locals, celebrades al març de 2019, l’HDP va obtenir 65 alcaldies i actualment només hi ha en el càrrec sis alcaldes, segons denuncia el partit. La majoria han sigut substituïts per administradors nomenats pel govern turc, un fet del qual ja va advertir Erdogan abans dels comicis. «Si els que han estat involucrats en terrorisme ixen elegits en les eleccions locals, farem el necessari i nomenarem administradors».
Tal com afirmen responsables de la formació prokurda, «Erdogan s’està preparant per a les eleccions presidencials. Per això, vol destrossar el partit abans de la votació. Des del 2015, més de 16.000 persones del partit han sigut detingudes. Malgrat aquesta pressió, continuem sent una força poderosa de resiliència i lluita política. Per això està intentant tancar totalment el partit. És un assumpte de supervivència per a Erdogan i pot empitjorar a mesura que ens acostem a les eleccions».
Agermana’t
Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa’t ací.
