El grup parlamentari de Compromís ha presentat aquest dilluns el seu nou model energètic «democràtic, descentralitzat, just, sostenible i de proximitat» cap a la neutralitat, però «molt realista», atès que només amb la instal·lació de plaques fotovoltaiques en el 40% dels sostres d’edificis i cobertes tècnicament viables es podria aconseguir 14.000 megawatts, més del doble de l’objectiu de 6.0000 megawatts d’electricitat marcat per al 2030, i cobrir així el 84% del consum energètic del País Valencià.
La síndica de Compromís a les Corts, Papi Robles, acompanyada dels portaveus adjunts Carles Esteve i Vicent Marzà, han presentat aquest nou model, que estarà liderat per la futura Agència Valenciana de l’Energia, amb la qual cosa «s’aconseguirà baixar la factura energètica».
En aquest sentit, expliquen que no es tracta només de canviar la font d’energia, sinó de passar de l’actual model «depredador» i «contaminant», clar exemple d’un oligopoli i centrat en macroplantes, a un model basat en prioritzar l’autoconsum i les comunitats energètiques locals, amb petites plantes junt a els poblacions consumidores instal·lades en sòls ja degradats.
Així, Robles ha assenyalat que es manté l’objectiu d’assolir «una sobirania energètica, real i justa», i la voluntat d’accelerar la transició, però és de fer «d’una manera ordenada, no amb presses». Segons Marzà, el problema és que les magnituds són «molt més grans dels que ens han fet creure els qui controlen l’actual model, perquè no volen deixar de controlar-lo». Per contra, Compromís defensa que en primer lloc es prioritze la instal·lació de plaques en sostres i cobertes industrials –ja ha posat en marxa la campanya «Comencem pel sostre» per a difondre aquesta iniciativa– i, tot seguit, es prioritzarà la instal·lació de plantes solars als 50 milions de metres quadrats de sòl urbà i industrial sense ús, que generarien altres 2.6000 megawatts, el 30% de l’objectiu marcat per al 2030.
A més, es podrien alçar en canals artificials de transport d’aigua i balses de risc que no tenen funcions ambiental o aparcaments exteriors, entre d’altres localitzacions de superfícies artificialitzades. En qualsevol cas, remarquen que la instal·lació d’aquestes plantes de mida mitjana dins d’una planificació del territori comptant amb els ajuntaments afectats.
Marzà ha subratllat que l’avantatge d’aquesta opció de producció energètica de proximitat, a més de mediambiental, és econòmica, ja que evitaran les autopistes energètiques actuals que comporten en el transport pèrdues de fins el 30% de l’energia produïda.
Així, han destacat les ajudes que s’estan concedint, i han anunciat que per al pròxim Botànic plantejaran el finançament del 110% de la inversió de la instal·lació de plaques fotovoltaiques. Pel seu compte, Robles insisteix en el fet que aquest procés ha de ser liderat per una Agència Valenciana de l’Energia, «perquè si deixa en mans del mercat es produeixen l’especulació i les desigualtats», mentre que si la iniciativa la lidera un organisme públic és més fàcil assolir un control democràtic.
