El pacte signat entre el president en funcions del Govern espanyol, Pedro Sánchez, i la ministra de Treball en funcions, Yolanda Díaz, tots dos líders respectivament del PSOE i de Sumar, ha incorporat alguns punts relacionats amb el País Valencià i que encaixen amb les reivindicacions plantejades pel valencianisme els últims anys. Amb el lema «España Avanza», Sánchez i Díaz exhibien la seua sintonia amb una compareixença en què no admetien preguntes dels periodistes i en què visibilitzaven un acord que feia pensar que la investidura és més a prop, tot i que aquest desenllaç no està gens clar, atès que cal el sí dels partits independentistes catalans.
De moment, qui sí que ha garantit el seu vot afirmatiu ha sigut Compromís. La formació, integrada dins del grup parlamentari de Sumar després de la confluència electoral del 23-J, ha celebrat aquest acord i l’ha celebrat com una victòria. El cert és que l’infrafinançament, la millora dels trens de Rodalia, la connexió ferroviària de l’aeroport d’Elx-Alacant amb les principals ciutats meridionals, la no inclusió de l’ampliació del Port de València o la limitació dels apartaments turístics consten al document signat per Sánchez i per Díaz, i Àgueda Micó, cap de llista per València en les últimes eleccions estatals amb la confluència entre Compromís i Sumar, ha assegurat que aquesta serà «una legislatura valenta i en clau valenciana». Fins i tot, Micó ha dit que l’acord és «molt botànic», en referència als governs progressistes valencians de 2015 i de 2019, ara substituïts pel pacte PP-Vox a la Generalitat.
Tot i així, els valencianistes asseguren que «vigilaran» perquè els compromisos adquirits per les parts s’acaben complint. No és estranya aquesta inquietud, atès que al 2019, Compromís i PSOE ja van signar un acord d’investidura de Pedro Sánchez en què ambdues formacions es comprometien a dur a terme la reforma del sistema de finançament autonòmic durant la legislatura anterior. Quatre anys més tard, el model no s’ha tocat i els valencians continuen constituint l’única autonomia de l’Estat que contribueix a la caixa fiscal estatal com si fora un territori ric quan la renda dels valencians es troba per sota de la mitjana estatal.
Des de la coalició valencianista, això sí, diferencien que l’acord actual és de govern i l’anterior era de legislatura, una comparació adreçada a atorgar més rellevància al compromís actual segellat per Pedro Sánchez i Yolanda Díaz. Alhora, s’identifiquen també amb altres eixos socials del pacte, com ara la reducció de la jornada laboral o la universalització de l’educació entre els zero i els tres anys.
A l’espera que la investidura es materialitze –desenllaç que no està ni de bon tros assegurat– i que els acords esmentats que figuren al pacte de govern s’acaben complint, Compromís els ha celebrat com una victòria del valencianisme tot just en el moment en què aquest moviment polític es troba en una fase de reestructuració de resultat incert. La desorientació de Més davant l’emergència de Sumar, que aspira a incorporar totes les formacions territorials possibles dins del seu espai, contrasta amb l’entusiasma d’Iniciativa envers el moviment de Yolanda Díaz, amb el qual s’identifiquen completament. Més encara actualment, quan les tensions entre les dues principals potes de la coalició es troben enfrontades arran la reducció i reorganització de càrrecs derivada de la derrota electoral, que s’ha traduït en disputes rellevants, com ara la que va acabar amb Enric Morera com a senador i amb Carles Mulet expulsat de la cambra alta espanyola després de huit anys donant-hi veu a la formació valencianista. Caldrà veure si el congrés de Compromís de l’any que ve, amb vocació de refundació, acaba amb una renovació pacífica de la coalició o amb escissions que deixarien el valencianisme en una situació previsiblement delicada.
