Compromís ha engegat una ronda de contactes amb la resta de grups parlamentaris de les Corts per buscar el consens entorn de la seua proposta de llei registrada al Congrés per reformar el sistema de finançament autonòmic.
La coalició va anunciar divendres passat que planteja modificar la Llei 22/2009 que va aprovar l’anterior model de finançament, mitjançant la substitució del concepte de població ajustada pel de població de dret o la que apareix al padró.
Papi Robles, en roda de premsa després de la junta de síndiques, ha explicat que la intenció de la formació és contactar amb els grups del parlament valencià per «treballar el consens» en clau autonòmica, encara que la proposta s’haja presentat en l’àmbit estatal pel seu diputat Joan Baldoví, qui, precisament, va assistir divendres passat a la reunió de diputats i senadors a les Corts per mostrar unitat pel canvi del model de finançament.
En aquest sentit, Compromís té previst centrar la seua pregunta de la sessió de control d’aquest dijous al president de la Generalitat, Ximo Puig, en la seua última proposta de finançament autonòmic. En concret, aquesta iniciativa no defineix el concepte de població de dret, encara que l’Institut Nacional d’Estadística (INE) l’utilitza en el padró i comptabilitza el nombre de persones que oficialment tenien la seua residència al municipi en la data de referència.
A més d’eliminar aquest concepte, planteja llevar de la llei els articles que fan referència als fons de suficiència global, la determinació dels lliuraments a compte i els fons de convergència autonòmica, competitivitat i cooperació, així com crear un fons de compensació transitòria mitjançant una nova disposició addicional.
Aquest fons, segons Compromís, tindria com a finalitat que cap autonomia perda finançament en termes homogenis, en funció de la liquidació definitiva corresponent a l’any base, i duraria entre cinc i deu anys.
Unes altres de les seues propostes són que es revise l’aportació de l’Estat al fons de garantia per substituir transferències per instruments tributaris o aprofundir en l’autonomia fiscal. No obstant això, a parer seu, aquesta última qüestió hauria d’arribar després de la reforma del sistema d’impostos a l’Estat.
I planteja una compensació de l’endeutament públic autonòmic ocasionat pel finançament autonòmic, la quantia del qual calcularia l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) des de l’entrada en vigor del model de finançament del 2002.
