El Comitè d’Afers Legals del Consell d’Europa (CoE, per les seues sigles en anglès) ha demanat a l’estat espanyol que «indulte o allibere» els presos independentistes i que retire les peticions d’extradició contra l’expresident Carles Puigdemont i els exconsellers a Bèlgica. Redactada per un ponent que ha fet una investigació sobre el terreny, la resolució també reclama la reforma dels delictes de rebel·lió i sedició per evitar «penes desproporcionades per transgressions no violentes» o per criminalitzar «l’organització d’un referèndum il·legal». El Comitè d’Afers Legals i Drets Humans del CoE ha aprovat aquest dijous el text que es debatrà a l’Assemblea Parlamentària a finals de juny.
La resolució també demana a les autoritats espanyoles que «s’abstinguen d’exigir als polítics catalans presos que reneguen de les seues profundes opinions polítiques a canvi d’un règim penitenciari més favorable o una possibilitat d’indult». «No obstant això, se’ls pot exigir que es comprometen a perseguir els seus objectius polítics sense recórrer a mitjans il·legals», matisa la resolució.
D’altra banda, el Comitè reclama a l’Estat que retire l’acusació contra la resta de càrrecs de baix rang en la causa de l’1-O. «També que s’abstinguen de sancionar els successors dels empresonats per accions simbòliques que només n’expressen la solidaritat amb els detinguts», diu el text, en referència a l’expresident Quim Torra.
A més, creu que només es pot condemnar per malversació de fons quan es puguen «quantificar les pèrdues reals» per a l’Estat.
Igualment, la resolució insta l’Estat a obrir «un diàleg obert i constructiu amb totes les forces polítiques a Catalunya, incloent-hi els que s’oposen a la independència, per enfortir la qualitat de la democràcia espanyola».
Finalment, el comité remarca «com a punt positiu» que els tribunals espanyols absolgueren el cap dels Mossos Josep Lluís Trapero, així com altres membres de la sindicatura electoral de l’1-O.
El diputat socialista letó, Boriss Cilevics, ha realitzat l’informe durant un any i mig en què ha visitat Madrid i Barcelona. La resolució anomenada Els polítics haurien de ser processats per declaracions fetes en l’exercici del seu mandat? també parla sobre la situació a Turquia.
1/ Today @PACE_LegalHR adopted a report by @Boriss_Cilevics on “Should politicians be prosecuted for statements made in the exercise of their mandate?”. Referring specifically to #Turkey and #Spain, it stressed the need to protect politicians’ freedom of expression.
— PACE_Legal (@PACE_LegalHR) June 3, 2021
No aclareix si són presos polítics
La resolució aprovada al Comitè d’Afers Legals del Consell d’Europa reconeix que l’estat espanyol «és una democràcia viva» on «la mera expressió de visions independentistes no dona peu a una persecució penal». També respecta «la independència dels tribunals espanyols» a l’hora de resoldre els recursos pendents.
«Tot i això, diversos polítics catalans han estat acusats i condemnats a llargues penes de presó per delictes de sedició i, entre d’altres, per declaracions fetes durant l’exercici dels seus mandats polítics, en suport del referèndum inconstitucional (…) i per cridar a la participació en les protestes massives entorn d’aquest acte», diu el text, que no diu explícitament que els condemnats de l’1-O siguen presos polítics. Tampoc que no ho siguen.
La resolució només recorda que es consideren presos polítics «els polítics detinguts per haver fet declaracions en l’exercici dels seus mandats polítics que respecten els límits de llibertat d’expressió».
«No es protegeixen els discursos d’odi que toleren la violència contra persones o grups per motius de raça, origen, religió o opinions polítiques, així com les crides al derrocament violent de les institucions democràtiques», puntualitza l’informe.
Celebren el debat de la sedició
El Comitè d’Afers Jurídics i de Drets Humans celebra que a l’Estat hi haja «un debat intens» sobre els delictes de rebel·lió i sedició. Destaquen que hi ha «dubtes» sobre la seua aplicació per a casos de «protestes pacífiques».
«Això ha requerit interpretacions innovadores, com la noció de “violència sense violència” desenvolupada per la fiscalia, segons la qual el gran nombre de manifestants exercien coacció psicològica sobre els agents de policia que els estaven enfrontant, i d’un significat molt ampli donat al terme “insurrecció tumultuosa”», apunta el text.
La visió del ponent
En una nota explanatòria, el ponent que ha elaborat l’informe qüestiona que els presos siguen «els autors d’un aixecament tumultuós només pel seu compte». «Si les protestes massives com a tals són exercicis legítims del dret a la llibertat d’expressió i reunió, com diu el Tribunal Suprem, llavors esperaria que això s’aplique també a aquells que van organitzar i van convocar aquestes protestes», rebla Cilevics.
Així, considera que la interpretació que ha fet el Suprem del delicte de sedició «podria penalitzar l’organització de protestes pacífiques». «El tribunal d’Estrasburg tindrà l’última paraula sobre això», conclou.
Agermana’t
Cada dia estem més prop d’aconseguir l’objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l’import. Et necessitem ara. Informa’t ací
