Durant el debat de política general celebrat aquesta setmana a les Corts Valencianes el president Carlos Mazón no va convèncer cap grup polític que no fora el seu. Si bé, evidentment, els seus atacs es van dirigir fonamentalment contra els partits d’esquerra, sense oblidar-se de mencionar Pedro Sánchez o fins i tot Veneçuela. D’altra banda, Vox li va retreure el fet de no haver-los esmentat durant el discurs, ni que fora per agrair-los el treball que fins l’eixida dels ultres del Consell van poder desenvolupar junts.
Amb aquest escenari, tot fa pensar que Mazón no té garantit, a priori, cap suport per aprovar els pressupostos. I necessita el vot afirmatiu d’algun grup. Sí que és més raonable pensar que el suport de Vox és molt més assequible que el dels altres grups. Un fet que contrasta amb l’actitud que Mazón acostuma a exhibir de disposició a arribar a enteses multilaterals que ara mateix es constaten ben difícils. Més encara després del debat de política general.
Però Mazón mai no es cansa de reivindicar un caràcter presumptament conciliador amb tots els altres grups polítics de la cambra. De fet, acostuma a recordar les seues enteses amb Compromís quan presidia la Diputació d’Alacant durant l’anterior legislatura. En aquell moment, el PP va governar amb els dos diputats de Ciutadans que van acabar desobeint la direcció del partit de trencar el suport amb Mazón i actualment militen a les seues files. Abans d’aquell desenllaç l’aleshores president de la Diputació va aconseguir l’abstenció de Compromís en els pressupostos durant tres anys seguits. Era el context de la pandèmia i Mazón no s’ha cansat mai de vendre aquella fita com una mostra de transversalitat i d’entesa.
Els precedents
En aquell moment el diputat de Compromís a la Diputació d’Alacant era Gerard Fullana, qui també era regidor a Xaló (Marina Alta) i actualment és el portaveu d’Educació de la coalició valencianista a Les Corts. Fullana explica que aquelles abstencions de Compromís als pressupostos de Mazón es van fer en un clima de pandèmia. «Jo vaig ser la persona que, amb bona voluntat i només amb un diputat de 31, va voler arrancar un acord en aquell context. Estàvem disposats a negociar els pressupostos, però havia de ser una cosa recíproca. El PP havia de fer el mateix a Les Corts», quan en aquell moment la Generalitat era governada pel Botànic, «i ells no van complir», critica Fullana.
L’actual diputat a Les Corts destaca que «és difícil que un partit de l’oposició facilite acords a un partit que governa i no a l’inrevés. Jo ho vaig intentar perquè volíem demostrar que Compromís podia fer política en majúscules a la província d’Alacant, però vaig quedar decebut després que ell posara impediments a tots els possibles acords amb el Botànic».
Incompliments
Entre els incompliments, per exemple, Fullana destaca l’habilitació de centres de dia a través d’un conveni que van arribar a signar la vicepresidenta Aitana Mas –que abans del seu nomenament havia sigut portaveu d’Hisenda a Les Corts i havia participat en les negociacions pressupostàries– i el president de la Diputació, Carlos Mazón. «Quan Mazón va arribar al Consell va anul·lar tots els centres de dia a la província d’Alacant», lamenta Fullana, que recorda que hi havia un acord signat. El diputat, a més, destaca també els «impediments» que va posar durant la pandèmia i la postpandèmia a l’hora de pactar mesures amb la Generalitat. «No va voler negociar res».
Context actual
Actualment Mazón es troba en una situació en què arribar a pactes amb formacions que no siguen la de Vox és pràcticament impossible. El president valencià en sembla conscient, atès el seu to contra els partits d’esquerres durant el debat de política general. El mateix Fullana admet que «amb la llei d’extermini contra el valencià, amb l’equiparació dels republicans amb els botxins franquistes, amb la llei per a privatitzar i castellanitzar À Punt i amb la intenció de desmuntar l’Agència Antifrau és impossible qualsevol negociació de Compromís amb ell».
Per això, Fullana dona per fet que Mazón acabarà pactant amb Vox els pressupostos. Però no només. Segons la seua experiència, el diputat valencianista creu que el president valencià podria actuar de la mateixa manera que ho va fer a la Diputació, on hi havia dos diputats de Ciutadans als quals «Mazón els va oferir un sou per damunt de 80.000 euros anuals i nou assessors només per a ells dos». Hui una d’aquestes diputades, Julia Parra, és diputada del PP per Alacant al Congrés. I l’altre, Javier Gutiérrez, és diputat pel mateix partit i la mateixa demarcació a Les Corts.
Segons interpreta el diputat de Compromís, «Mazón vol demostrar que està fort davant de Vox i atraure un nombre important de diputats d’aquest partit per a garantir-se la majoria parlamentària. La meua sensació és que acabarà comprant amb diners públics, en forma de càrrecs o privilegis, a qui faça falta. No sé si és el que passarà, però és el que està intentant».
El Mazón d’ara i el d’abans
Fullana, això sí, destaca que l’actitud actual de Mazón a Les Corts no és la que exhibia a la Diputació d’Alacant, on no emetia «un discurs tan egòlatra». «Però la seua atracció pel poder», diu, «és una característica que sempre l’ha definit». Tant que, per garantir-lo, Mazón va crear «el govern més car de la història del País Valencià des de la Diputació, on comptava amb una trentena d’assessors i cobrava 100.000 euros l’any».
