Després de diverses setmanes demanant “responsabilitat” a l’oposició, al final ha estat l’alcaldessa María José Catalá qui ha demostrat que no tenia cap intenció d’aprovar una Zona de Baixes Emissions (ZBE) per a València, tal com obliguen les normatives europees. Una “desobediència institucional” de l’equip de govern de PP i Vox que pot tenir unes conseqüències nefastes per a la ciutat i els seus habitants: un forat de 150 milions en els seus pressupostos -pràcticament el 15% del total- entre fons europeus que caldrà tornar, sancions per no aprovar la ZBE i pèrdues de subvencions vinculades a aquesta mesura i triplicar el deute de la ciutat. Més conseqüències immediates: a partir de l’1 de gener hi haurà un augment de l’abonament de l’autobús de 3,40 euros. I això sense comptar, és clar, el motiu principal de la voluntat de reduir emissions: una millora de la qualitat de l’aire responsable d’unes 450 morts anuals a València a banda de molts altres milers d’afeccions respiratòries més o menys greus.
Aquest és el resultat del Ple Extraordinari on s’havia de votar una proposta conjunta de ZBE de Compromís i PSPV amb voluntat de consens i que buscava conjugar les obligacions europees i la millor de la qualitat de l’aire amb el gran terror de Catalá: la impopularitat del sistema d’etiquetes que obliga a canviar de vehicle precisament a qui més dificultats té.
Proposta amb voluntat de consens
En aquest sentit, el nucli central de la proposta de valencianistes i socialistes proposava canviar el focus, de les etiquetes a l’aparcament prioritari per a residents, una mesura que desincentivaria no només l’entrada de vehicles de fora de la ciutat, sinó també moure el propi cotxe en viatges interns en el nucli urbà i al mateix temps ajudaria a reduir una altra de les perennes queixes veïnals: la falta d’aparcaments.
Aquesta proposta permetria flexibilitzar el sistema d’etiquetes que aniria acompanyat d’una sèrie de mesures socials, amb diferents excepcions per a col·lectius concrets i ajudes per al canvi de vehicle, això com un reforç del transport públic i incidències en l’urbanisme, com la reversió de la reforma de Colón que ha fet incrementar el trànsit al centre de la ciutat –un 10% des que Catalá és alcaldessa– o el corredor verd al Bulevard García Lorca.
Rebutjar la mà estesa
Davant la negativa dels socis de govern de Vox a aprovar qualsevol mesura amb el nom de ZBE, el PP podia abstindre’s i salvar així els comptes municipals de la fallida, però finalment ha optat per votar no i rebutjar l’eixida que li oferia l’oposició. “L’extrema dreta és molt valenta amb els diners dels valencians”, declarava la síndica de Compromís, Papi Robles a la presentació de la seua proposta de ZBE en referència a la posició “desobedient” de Vox dictada des de Madrid i que aboca la ciutat al “caos financer”. Per la seua banda, el portaveu socialista, Borja Sanjuan, vinculava el seguidisme de Català de l’extrema dreta “a les seues aspiracions polítiques”, ja que vindria forçada per la pressió que Vox està fent a un PP extremadament dèbil al País Valencià. Paradoxalment i malgrat la importància de la qüestió, cap de les dues formacions de dretes va fer referència a la ZBE durant el debat d’investidura de Pérez Llorca, on si van denunciar altres “imposicions de les elits de Brussel·les” com el Pacte Verd Europeu.
