Al final, María José Catalá ha cedit al bullying de l’extrema dreta i ha acceptat compartir amb ells el govern municipal de València. Bé, per ser honestos, cal dir que la seua resistència tampoc ha estat excessiva, a pesar dels senyals que enviava que no els volia de cap forma. N’hi ha hagut prou amb dos votacions perdudes –la renovació de la direcció de l’EMT i l’elecció del director d’AUMSA- i l’amenaça de no aprovar les ordenances fiscals perquè PP i Vox negociaren un acord exprés que ha portat els ultres a assumir responsabilitats de govern a la capital del país. Però l’extrema dreta no ha estat sola en la seua campanya d’assetjament. Veus pròximes a l’Ajuntament expliquen que darrere els moviments de Juan Manuel Badenas es troba la mà de l’expresident Francisco Camps. Camps, que no ha paït mai la negativa del PP de no posar-lo com a alcaldable de València, hauria estat l’encarregat de filtrar els punts dèbils de Catalá, emparat, a més, en l’escassa fidelitat que l’alcaldessa desperta entre l’agrupació local del PP, per a qui no deixa de ser una intrusa. De fet, el seu aïllament és tal que no es fia ni tan sols dels seus propis regidors. «La bunquerització de Catalá entorn al seu nucli és total i els regidors tenen ordres de no fer res sense passar per ella», assenyalen les mateixes fonts.
Una història personal
L’acord de govern, finalment, s’ha vist accelerat per les filtracions sobre la seua signatura, una volta Vox accedia a donar suport a la primera gran mesura política de Catalá, una espectacular rebaixa d’impostos a les rendes més altes a risc de descapitalitzar l’erari públic.
Molt s’ha especulat sobre les raons de Catalá per no deixar entrar Vox al Govern. Primer va guanyar força la teoria que s’estava esperant a deixar passar les eleccions del 23 de juliol. De fet, el mateix Feijóo va responsabilitzar el pacte de Mazón amb l’extrema dreta a la Generalitat com la causa de la seua derrota electoral als comicis espanyols. Però una vegada passats aquests i ja acabat l’estiu, Vox seguia sense entrar al govern i en els rogles que comparteixen periodistes i polítics van començar a circular altres teories.
La més òbvia és l’absoluta aversió dels populars a governar en coalició. Un partit fortament jerarquitzat i sense cap tradició d’haver de negociar, i molt menys consensuar les decisions. També hi ha el fet que consideren els seus aliats uns «inútils» –la paraula és d’ús habitual en els xats conservadors- incapaços d’una mínima gestió i experts només en clavar-se en un jardí rere l’altre. I l’exemple perfecte seria Vicente Barrera, a qui el PP –en l’era Camps- va evitar donar-li qualsevol càrrec menor que anava pidolant i ara se l’han de menjar com a vicepresident.
Però és que ara, l’aritmètica és la que és i la capacitat de pressió de Vox és molt real, tal com ha pogut comprovar Catalá en les pròpies carns.
Però és que a més de la qüestió més general, l’actual alcaldessa de València tenia els seus propis motius per intentar mantenir Vox, o més concretament, el seu líder, Juan Manuel Badenas, com més lluny millor. I és que el ja pràcticament segon tinent d’alcalde era el rector de la VIU [Valencian International University] quan aquesta va ser privatitzada per María José Catalá, llavors consellera d’Educació.
Badenas, qui no estava en contra la privatització –de fet, en una entrevista del 2012 advocava per la privatització de totes les universitats i la pujada de matrícules com a única alternativa a un «col·lapse imminent» que fins ara no s’ha produït- però tenia preferència per una de les empreses que optava a quedar-se la universitat en línia de la Generalitat, l’Instituto Madrileño de Formación (IMF). Catalá, però, va optar per vendre-la al Grupo Planeta per quatre milions d’euros, tot i que la posada en marxa de la VIU n’havia costat 34,5 milions. IMF va arribar a presentar una demanda civil a la Generalitat per considerar que la venda implicava l’incompliment d’uns contractes previs i Badenas en persona també va acudir a un notari per denunciar presumptes irregularitats, encara que mai va arribar a anar als jutjats.
La conclusió de l’operació va ser el cessament immediat de Badenas com a rector –tècnicament va dimitir ell abans- i la contractació de Catalá com a professora associada en una assignatura del Màster Universitari en Advocacia i Pràctica Jurídica de la VIU, per un sou que mai s’ha volgut fer públic.
Àrees menors
En contra del que es puga pensar, la victòria dels de Badenas tampoc és completa. El portaveu de Vox a l’Ajuntament ha aconseguit el seu objectiu de ser Segon Tinent d’Alcalde, però si fa uns dies reclamava àrees com Hisenda, Urbanisme o Grans Esdeveniments –totes tres de gran pes polític i pressupost-, ara s’haurà de conformar amb Ocupació i Emprendiment, una àrea amb molta menys projecció i competències.
Les altres regidories que aconsegueix Vox no tenen massa més pes. El fet que se li entregue Festes Tradicionals però excloent-ne les falles serviria de metàfora perfecta de l’arraconament de Vox que s’intenta des del PP.
Açò, fins a la pròxima batalla, és clar, perquè aquest acord no implica el final de la guerra.
