L’alcaldessa de València María José Catalá, serà la cap de llista pel Partit Popular a les pròximes eleccions espanyoles del 29 de novembre. Una decisió que ha estat sorprenent fins i tot per cercles pròxims al partit, ja que Catalá havia defensat sempre que “València era la seua única prioritat” i que no tenia “cap altra ambició”. De fet, el seu nom va sonar amb força com a possible substituta de Carlos Mazón a mesura que la seua dimissió com a President es feia més i més evident però l’alcaldessa sempre va assegurar que s’havia autodescartat com a candidata.
Amb tot, la part de sorpresa més gran ha vingut pel fet que el PP ha estat criticat els últims dies a Pilar Bernabé, actual delegada del Govern espanyol al País Valencià, i que és candidata socialista tant al Congrés com a l’alcaldia del Cap i Casal. “És una delegada del Govern [espanyol] fugida perquè no confia en eixir escollida alcaldessa de i por açò va al Congrés”, va declarar llavors el regidor popular i número dos de Catalá, Juan Carlos Caballero. Pel síndic a les Corts Fernando Pastor, l’elecció de l’actual delegada significava que als socialistes els “importa un rave València” i compaginar les dues candidatures no era “compatible” ni “seriós”.
Ara, en canvi, hi haurà qui podrà veure les eleccions del pròxim 29 de novembre com una espècie de primàries de les municipals de maig del 2027.
El PPCV vs Génova
Una lectura paral·lela és que l’elecció de Catalá és una demostració de la força del seu padrí, l’eurodiputat i vicesecretari general de comunicació del partit, Esteban González Pons. La influència de González Pons, però, pel que es veu, seria més gran a Madrid que al País Valencià.
Segons s’explica a entorns del mateix PP, quan fa un any va intentar col·locar Catalá a la presidència de la Generalitat en substitució de Mazón va provocar un acord exprés entre les diferents famílies del PPCV per tal de forçar l’alternativa de Juan Francisco Pérez llorca per tal de barrar el pas a l’actual alcaldessa de València.
Ara, Catalá té el camí obert al Govern espanyol. Malgrat que el fet d’estar a la llista és totalment independent de ser o no ministre, Feijóo ha explicat que ha buscat rodejar-se de “perfils amb àmplia experiència de gestió” per si aconsegueix arribar al Palau de la Moncloa.
Una altra opció que les fonts consultades no descarten és que -aconseguisca o no formar govern el PP-, l’elecció de Catalá siga una espècie de “test” sobre la seua tirada electoral de cara a imposar-la com a candidata a la Generalitat, acabant així amb les vel·leïtats del PPCV de decidir alguna cosa autònomament. Una opció que guanya força a mesura que creixen els dubtes de Llorca com a futur candidat, però que, per altra banda, arrossega la dificultat que Catalá haurà de renunciar al seu escó a les Corts.
Llorca haurà de remodelar el Consell
Amb l’elecció de l’actual consellera de Serveis Socials, Família i Infància, Elena Albalat, com a cap de llista del PP per Castelló, l’actual President Pérez Llorca es veurà obligat a remodelar el Consell, ja que -a diferència dels alcaldes- no és compatible ser conseller d’un govern autònomi i diputat al Congrés espanyol.
Amb tot, Llorca ha afirmat que la designació d’Albalat és una “magnifica notícia”.
