L’estratègia del PP de Nuñez Feijóo de marcar distàncies amb Vox –veient que això li complica les expectatives per a les eleccions del 23 de juliol- a territoris com Múrcia o Extremadura, podria tenir la seua variant valenciana.
Des d’un principi, la guanyadora pel PP a l’alcaldia del Cap i Casal, María José Catalá, va anunciar la seua intenció de governar en solitari i, per tant, en minoria. Una opció que és molt més fàcil en els ajuntaments que en els governs autonòmics, ja que la força més votada reté el govern de forma automàtica excepte en el cas que hi haja una majoria absoluta alternativa, impossible en el cas de València, ja que suposaria posar d’acord l’extrema dreta amb el PSPV i Compromís. Així, des del 17 de juny, Catalá és alcaldessa definitiva i Vox una força més a l’oposició.
Però malgrat que ja fa quasi 20 dies que ha pres possessió del càrrec, el PP no s’ha apressat a nomenar els regidors de cada àrea. Per ara ha dividit les principals funcions municipals en uns macrodepartaments provisionals, on al cap de cadascú hi ha un regidor, però només en funcions i sense començar a prendre possessió definitiva de les seues funcions.
Això està provocant cert desgavell en algunes àrees. Els funcionaris no saben qui són els seus caps directes ni qui ha de prendre les diferents decisions. Molts projectes municipals apareixen a la premsa, però sense cap translació en la documentació oficial, cosa que genera la sensació d’estar encara en campanya electoral i no amb un govern ja constituït que ha de prendre decisions. Un dels exemples paradigmàtics d’aquest caos és el dels mercats de l’horta, els quals han anunciat a la premsa el seu tancament però en realitat no s’ha tramitat cap ordre administrativa en aquest sentit ni s’ha comunicat res oficialment als llauradors que tenen una concessió municipal vigent.
A banda del desconcert, aquesta actitud ha generat una altra conseqüència entre els treballadors municipals: els rumors. El més estès, segons han explicat diverses fonts, és que Catalá estaria endarrerint la formació d’un govern definitiu per facilitar l’entrada de Vox, una volta passades les eleccions espanyoles.
Encara que el PP no necessita Vox a l’ajuntament, els arguments per compartir el govern serien aconseguir una major estabilitat a l’hora d’aprovar els pressupostos i altres normatives que requereixen majoria al Ple i també el repartiment de la càrrega de treball. Les funcions de l’equip de govern en una ciutat com València són ingents, i repartir-les entre 17 regidors és més còmode que fer-ho amb soles 13.
Fonts pròximes al PP neguen que hi haja cap pacte en aquest sentit i reiteren la voluntat de governar en solitari, però des de l’entorn de l’extrema dreta es dona per feta la seua entrada al consistori. De fet, això explicaria el motiu pel qual Vox no va incloure els governs municipals en la negociació exprés on van acordar la coalició per governar la Generalitat: l’existència d’un pacte secret que permet al PP marcar distàncies amb l’extrema dreta de cara a l’electorat i que obliga els ultres a tenir un poc de paciència i, sobretot, confiar en la paraula dels populars.
Un pacte que va permetre a Catalá marcar distàncies en polèmiques com la de l’Orgull, quan l’Ajuntament de València va poder donar una mostra de normalitat davant d’actituds més histriòniques d’altres ajuntaments recentment conquerits per la dreta.
