Alguna cosa fa olor a podrit a Castelló de la Plana, es podria dir parafrasejant la famosa sentència de Hamlet. Des de les eleccions municipals del 28 de maig, la regidoria de Seguretat i Emergències –i per tant responsable de la policia local- es troba en mans d’Antonio Ortolá, dirigent local de Vox.
Fins ací tot podria ser normal. Els resultats electorals són els que són i l’extrema dreta va aconseguir forçar el PP a un acord de govern en què controlava una àrea tan sensible. Però què passa quan el cap –polític- de la policia té contactes evidents amb el submón dels ultres del futbol de tendència neonazi, vinculats a nombrosos delictes i actituds violentes? Què passa quan el responsable de garantir l’ordre i la seguretat de la ciutadania fa convocatòries públiques a concentracions que acabaran amb disturbis, atacs a la policia i destrucció de mobiliari urbà i propietat privada?
Des de l’anunci d’un possible acord d’investidura entre el PSOE, Sumar i altres formacions, diferents influencers i organitzacions d’extrema dreta han convocat a concentracions diàries davant de les seues socialistes arreu de l’estat espanyol. En general i a excepció de Madrid, aquestes mobilitzacions han estat poc concorregudes i han transcorregut pacíficament.
Una excepció notable va ser la de Castelló de la Plana el passat 10 de novembre. Llavors, unes cinc-centres persones –una xifra gens menyspreable, tenint en compte la població de la ciutat- va concentrar-se prop del carrer de Carcaixent, on es troba la seu socialista local. La convocatòria, però, ben prompte es va veure que no tindria res de pacífica. Banderes amb símbols d’extrema dreta i crits com «periodista terrorista» van precedir els atacs a les forces policials, que van haver de disparar salves a l’aire per tal de contenir la fúria dels ultres.
Contenidors cremats, amenaces a vianants i danys en propietats privades tals com vehicles dels veïns van ser les conseqüències d’una concentració que havia estat convocada –entre d’altres, per Antonio Ortolá, el responsable d’evitar que aquest tipus de coses passen a la ciutat. En un missatge des del seu perfil d’Instagram, el regidor de Seguretat havia animat a acudir a aquesta concentració contra l’amnistia, la condonació del deute [s’entén que del valencià] i del «separatisme».
De fet, el mateix Ortolá i altres dirigents locals de Vox van assistir a la concentració. La presència de joves encaputxats i símbols anticonstitucionals no van espantar el grup, que va participar activament de la protesta, si bé no ha quedat acreditat que participaren en cap acte delictiu. L’agrupació local del PSPV, va emetre un comunicat on es demanava la reprovació d’Ortolá -així com de Llanos Massó, presidenta de les Corts- «per participar activament en les protestes violentes» davant la seua seu.
Amor a les grades
La presència en una mateixa convocatòria del regidor de Seguretat amb elements dels grupuscles nazis i violents podria semblar conjuntural a la coincidència a una convocatòria oberta, però noves evidències han fet créixer la preocupació. En un vídeo difós des del mateix compte d’Instagram de Vox, el diumenge 19 de novembre, tant Ortolá com el regidor de Família de Castelló, Alberto Vidal, també de Vox, van assistir al partit entre el CD Castelló i l’Atlètic Balears al sector de la grada on es reuneixen els hooligans del Frente Orellut, vinculat a l’extrema dreta i que compta amb diversos membres condemnats per actes violents.
El 2020, per exemple, l’Audiència de Barcelona va condemnar a sis mesos de presó un ultra vinculat a aquesta penya per un delicte de lesions a la dignitat contra un seguidor de la UE Sant Andreu. També l’Agrupació de Penyes Albinegres ha denunciat agressions per part de membres del Front Orellut, incloent amenaces, agressions físiques, insults i robatori de material, segons un recull publicat per ElDiario.es.
Des de col·lectius antifeixistes de Castelló destaquen la «més que probable» pertinença dels dos detinguts davant de la seu socialista el 10 de novembre als mateixos entorns hooligans, ja que, a dia de hui, «són el principal reducte d’activisme neonazi a la ciutat».
Retrocés de llibertats
Aquesta màniga àmplia amb els grupuscles d’extrema dreta es contraposa amb un increment de les normatives i condicions a altres entitats per tal de realitzar activitats públiques de qualsevol tipus. Gent pertanyent a entitats socials i culturals de diferent signe de Castelló de la Plana coincideixen a mostrar la seua «preocupació» per l’increment de traves a l’hora d’aconseguir permisos. Una situació que alguna gent no dubta a definir com una «persecució».
En un recent article, el regidor de Compromís, Ignasi Garcia, denunciava «la limitació draconiana» dels usos de la plaça d’Isabel la Catòlica –espai habitual de convocatòria de diferents col·lectius socials- a pesar de no existir cap informe tècnic ni denúncies veïnals que ho avalen.
Un dels casos més escandalosos va produir-se el passat 6 de novembre, quan entre 20 i 30 agents de la policia local van desplegar-se per evitar una xerrada i un concert feminista, requisant cadires i equips de so. En el seu moment, des de l’Assemblea 8M de Castelló, es va definir l’acció com «una mesura totalment repressiva».
Un dels principals afectats per la pressió municipal és el Club Social Antifeixista ‘la Cosa Nostra’. Aquest centre social, especialment actiu a la ciutat, ja va ser amenaçat de tancament per Vox abans de les eleccions. Llavors, els ultres es van gravar vídeos davant del local assegurant que el tancarien si arribaven al poder. Ara, en el retrocés de llibertats que pateix la capital de la Plana, aquesta amenaça va fent-se més real.
