L’Ajuntament de Castelló de la Plana exclourà del catàleg de vestigis de la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, presidida per Rosa Pérez Garijo (Unides Podem), les vies Doctor Claret, Segarra Ribes i Doctor Vicent Altava.
Segons la institució municipal, sobre els dos primers «no consta en cap document, acta ni qualsevol altre document objectiu» que aquestes tres persones «exerciren cap tipus de repressió política-ideològica, i no van formar part de cap comissió de depuració de funcionaris municipals, ni van signar cap document de suport a la repressió ideològica exercida pels governs de la dictadura franquista», ha informat la regidora de Memòria Democràtica, Verònica Ruiz (Compromís).
Sobre Vicent ALtava, en canvi, la regidora considera que «tot i que va ser instructor del comitè de depuració de matrones els anys 1941 i 1942, període en què cap d’elles no va ser sancionada, i malgrat que durant el seu mandat com a president del Col·legi de Metges de Castelló de la Plana entre els anys 1943 i 1945 fora, en conseqüència, president del comitè de depuració de metges, no existeix cap expedient sancionador inculpatori contra cap metge».
En canvi, el govern local considera necessària la permanència en aquest catàleg –i, per tant, l’aplicació de la llei de memòria històrica– dels carrers dedicats a Lluís Revest, Traver Tomàs i Sánchez Gozalbo. El primer va ser membre de la comissió de depuració de mestres a la província de Castelló, des d’on suspenien de treball i sou i aplicaven trasllat forçós, inhabilitació o separació definitiva del servei per qüestions polítiques i ideològiques els professionals de l’ensenyament. Revest també va ser el regidor-instructor encarregat de jutjar funcionaris i treballadors de l’Ajuntament.
La seua signatura, amb la de l’alcalde Traver Tomàs, apareix en el cos documental d’expedients de depuració del personal funcionari, que també encomanava sancions amb suspensió de treball i de sou, separació del càrrec o cessament per qüestions polítiques i ideològiques. Traver Tomàs consta com a president de les comissions de depuració de funcionaris de l’Ajuntament quan era alcalde de la ciutat, i era qui ressolia els mateixos expedients.
Pel seu compte, Sánchez Gozalbo va presidir el Col·legi de Metges de Castelló (COMCAS) entre 1940 i 1943, l’etapa més dura de la repressió franquista i quan es van produir la major part de les depuracions professionals. De fet, quasi totes aquestes depuracions es van fer sota el seu mandat, segons consta al llibre d’actes del Consell Directiu del COMCAS. Durant el seu mandat també es van depurar matrones.
Aquests noms se sumen a d’altres que també seran retirats dels carrers de la ciutat. Es tracta de l’excombatent a la División Azul i comandant franquista durant la Guerra d’Espanya, Santos Vivanco; Herrero Tejedor, qui va ser Ministre Secretari General del Movimiento el 1975; i del procurador a Corts i alcalde de Castelló de la Plana Carlos Fabra Andrés, qui també va presidir la Diputació entre 1955 i 1960 i qui és el pare de Carlos Fabra Carreras. Els tres seran reemplaçats per l’escriptora alcoiana Isabel-Clara Simó, per l’artista Beatriz Guttmann i per l’antifeixista assassinat el 1993 Guillem Agulló.
