Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te’n ací.
Les dues últimes setmanes hem aprofundit en el conflicte toponímic que ha derivat en la judicialització del canvi denominatiu de la localitat de Castelló, a la Ribera Alta. Aquest municipi, valencianoparlant des del segle XIII però anomenat oficialment en castellà «Villanueva de Castellón» des del XIX, es va rebatejar amb la forma simple de «Castelló» després de dècades de disputa pel nom de la localitat. El canvi es va dur a terme a través de l’aprovació en ple municipal, aprofitant que Castelló de la Plana havia aprovat aquesta toponímia, exclusivament en valencià, que inclou la referència comarcal. La capital provincial, en canvi, ha portat al Tribunal Superior de Justícia valencià el canvi de nom de l’actual Castelló, el poble de la Ribera Alta.
D’una banda, Castelló de la Plana ha judicialitzat el canvi de nom de la localitat de la Ribera perquè, consideren, la forma simple «Castelló» pot conduir a confusions freqüents. Però des de l’Ajuntament de la capital provincial, tal com denuncia el consistori de la Ribera, s’utilitza de manera voluntària el domini www.castello.es, fent servir la denominació sense cap distinció comarcal, tal com referencia el mateix nom oficial de la ciutat, que és Castelló de la Plana. Des de Castelló (Ribera Alta) recorden, també, que des de setembre del 2005, tal com es comprova al web www.red.es –la pàgina del Ministeri espanyol d’Afers Econòmics i Transformació Digital en què consten els dominis inscrits–, està registrat, per part de l’Ajuntament de Castelló de la Plana, el domini www.castellodelaplana.es, que les institucions locals tenen abandonat i que a hores d’ara està en desús. El domini, tot i així, va ser comprat 14 anys abans que Castelló de la Plana adoptara aquesta denominació actual, únicament en valencià, el 2019.
Segons consideren des del municipi riberenc, aquest fet és encara més greu pel fet que Castelló de la Plana ha ocultat a la Sala, en l’escrit de demanda, que té registrat el domini web www.castellodelaplana.es. Així ho assenyalen els qui exerceixen la defensa del municipi riberenc, tot apuntant que la normativa digital reserva el domini www.castello.es per al municipi de la Ribera i l’altre per a la ciutat de la capital provincial, tot i que aquesta última adreça web és la que utilitza la ciutat de la Plana com a lloc web oficial. És per aquestes raons, entre altres, que des de la localitat riberenca denuncien «mala fe» en l’actuació del consistori de la Plana.
Pel que fa a la terminologia oficial, l’article 14 de la Llei Reguladora de les Bases del Règim Local indica que els canvis de denominació dels municipis tindran caràcter oficial després d’haver estat publicats al BOE. És per això que des de Castelló (Ribera Alta) consideren que la capital de la Plana està utilitzant de manera il·legal la denominació simple de «Castelló», que a hores d’ara correspon oficialment a la localitat de la Ribera Alta. Aquesta toponímia simple no només consta en l’ús de la pàgina web, sinó també en l’encapçalament de la demanda interposada per l’assessoria jurídica del municipi de la Plana, on es pot llegir «Ajuntament de Castelló». Una denominació també present en altres demandes o en altres espais com ara la salutació de l’alcaldessa al web oficial de la ciutat o a la benvinguda que fa aquest mateix web als qui el visiten. Una altra disposició legal possiblement ignorada per l’Ajuntament de la Plana seria el decret 69/2017 del Consell, que prohibeix utilitzar una denominació que no siga la que consta oficialment. Concretament, l’article segon deixa clar que «els municipis no podran utilitzar denominacions que no hagen sigut autoritzades per l’òrgan competent de la Generalitat, d’acord amb els tràmits previstos en aquest decret».
Alhora, des del municipi de la Ribera també neguen la «confusió» assenyalada per la capital de la Plana, a la qual s’acull per denunciar l’actual denominació de la localitat riberenca. Aquesta negació es deu al fet que la resta de localitats amb què comparteixen denominació –Castelló de Rugat, a la Vall d’Albaida; Castelló de Farfanya, a la Noguera; i Castelló d’Empúries, a l’Alt Empordà– mai no han fet esment d’aquesta qüestió, tot i trobar-se teòricament afectats si seguiren els arguments de l’Ajuntament de Castelló de la Plana.
Curiosament, com a prova de la confusió terminològica que pot provocar el canvi de toponímia del municipi riberenc amb la forma simple de «Castelló», la capital de la Plana addueix, entre altres coses, a una sèrie de registres que es van fer en la seu electrònica de la localitat de la Ribera Alta per part de ciutadans residents a la Plana durant la primavera de l’any passat. Uns registres que van coincidir amb un atac informàtic patit per la seu electrònica de la capital de la Plana i pel web www.castello.es, que utilitza la capital provincial i que va fer que diversos veïns s’adreçaren a l’altre web desconeixent l’existència d’un altre municipi amb denominació similar, atès que no podien fer ús del web oficial de la capital de la Plana degut als atacs esmentats.
Aquest conflicte toponímic, judicialitzat per l’Ajuntament de Castelló de la Plana, per veïns del municipi riberenc vinculats al PP local i també per una federació d’associacions partidàries del secessionisme lingüístic, es troba ara al Tribunal Superior de Justícia valencià, que haurà de respondre a les demandes interposades. Unes demandes amb un rerefons polític evident.
