Bon dia Rita,
Potser aquesta gent de Ritaleaks no són com Julian Assange, però el que sí que han aconseguit des de fa cert temps és anar oferint informació que, pública o no, el govern de la Generalitat Valenciana amaga perquè no sé si sap (o no vol saber) que interessa a la gent que habita al País Valencià i pot ser també a altra gent de l’Estat Espanyol. I no, no és per tafaneria, és per maduresa democràtica. En un país madur democràticament els ciutadans volen saber en què es gasten els diners els seus governants, perquè els diners, ben gestionats, són font de benestar, de recursos, de serveis, d’oportunitats al cap i a la fi. I aquí, al País Valencià, sembla que hem tingut una infantesa ben llarga i una adolescència terrible, però ara ja ens estem fent grans.
Com anava dient, només he obert la pàgina que aquesta gent ha fet pública hi ha hagut una factura que m’ha cridat l’atenció i és l’única que he obert, seriosament ho dic, però deu ser per la meua situació personal que no puc continuar mirant altra factura sense escriure unes quantes coses al respecte.
Dita factura, Rita, és la dels costs de tindre un cotxe a la teua disposició durant 3 dies a Londres. 4.912,80 Euros. Sí, sort que són Euros i no Pounds. L’he hagut de veure més d’una vegada per creure el que estava veient.
La cosa està, senyora Rita, que jo estic vivint a Londres i sé com de cara és la vida aquí, però per dir-ho d’una manera el més educada possible, em sembla fora de lloc una despesa d’aquesta magnitud.
I és que, amb 4.912,80 Euros, també aquí al Regne Unit et dóna per comprar-te un cotxe, si vols. Així que alguna cosa no estem fent bé si qui ens governa es gasta més del que val un cotxe en tres dies de taxi. I aquí és on vull anar a parar, ja no dic ni que viatjares en metro (que està molt bé tot i ser car) però no se’t va ocórrer anar en taxi??? no era suficient per al nivell de la batllessa del Cap i Casal??? Per no parlar d’altres empreses que ofereixen aquests serveis i que són més barats que els taxis dels quals no vull fer publicitat. Tan inepte és l’equip que ens governa que no pot trobar un transport digne per a tu per un preu més raonable? O és que “algunos vivieron por encima de sus posibilidades”. Altres pot ser estudiàrem per sobre de les nostres possibilitats… També et dic que pot ser alguns treballadors comencen a estar farts de treballar per sobre de les seues necessitats i cobrar per sota d’aquestes.
Només t’escric aquesta carta per fer-te un consell, de valencià a valenciana, aquí en som molts i ho solem fer. Hi ha de tot tipus, gent que ha estudiat molt, com és el meu cas (arquitecte i màster) i el de la meua companya (enginyera i infermera) que hem hagut d’abandonar la nostra estimadíssima terra per començar de zero, servint cafés a gent que, pot ser amb més poder adquisitiu que tu, acudeixen a la cafeteria en transport públic o patinet. També hi ha altres valencians que tenien un ofici però allà hi ha tan poc de moviment que, o emigraven per continuar fent l’ofici o els seus fills passaven fam, sí fam. L’altre dia vaig estar amb un soldador que havia deixat la família allà i havia vingut per poder enviar-los alguns diners cada mes. Un altre cas que em trobo sovint és el de joves, més que jo, que han perdut la motivació per estudiar perquè allà no trobaven un treball que els pogués permetre pagar-se els estudis, tampoc veien cap perspectiva laboral al final d’uns estudis i davant això decidien venir aquí a treballar directament, perquè aquí, de moment, feina n’hi ha.
Doncs sí, tot això passa mentre tu gastes en tres dies per moure’t per Londres 4.912,80 Euros.
Però bé, que m’enrotlle i deus estar impacient esperant el consell promès: COMPRA’T UNA BICI!
No és una broma, jo ho vaig fer a Londres i des d’aleshores faig esport tots els dies per anar a treballar, és un transport ràpid i ecològic i a més em va costar l’escandalosa xifra de 40 Pounds amb llumenetes i cadenat inclòs, que vindrien a ser no molt més de 50 Euros!
Així que aprofitant que el teu futur immediat pinta lluny de l’alcaldia i que no hi ha temps per buscar-te una cadira en alguna de les empreses a qui has anat comboiant aquests (no curts) 24 anyets abans que arribe el caloret de l’hivern, vull dir, de l’estiu, no sigues ‘tonta’ i fes-te amb un vehicle a pedals. M’ho agrairàs, però no cal que em dónes les gràcies, que jo tampoc te les donaré, per RES.
Atentament i profundament indignat,
Marc Ruiz
